ACN Barcelona.-L’escriptor Lluís Oliván ha publicat una novel·la de rebel·lia i redempció d’un home vidu i jubilat d’uns 60 anys que “viu la vida com un fracàs en molts aspectes”. Oliván ha definit el protagonista de ‘Vladivostok’ (Edicions del Periscopi), el Tomàs, com una persona que mai ha estat còmode amb la comunitat ni en les coses que la societat proposa a la gent gran, ni “en aquesta mena d’amor infantil que diu que a la seva edat ha de tornar a viure i celebrar la vida. A ell no li interessa celebrar la vida”, ha assegurat. Com ha explicat l’editorial, l’autor fa un retrat d’una vellesa agre- dolça i d’una vida plena de contradiccions i de moments de vitalitat.
Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok, ciutat russa de l’extrem orient. L’autor ha dit que aquest viatge és a un lloc on es vol arribar i es troba molt lluny, i és “el punt de trobada de dos personatges que han viscut junts i a la vegada separats”. Dos anys després, superat el dolor, el Tomàs intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat i llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L’estiu, però, canviarà completament amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys. Oliván ha assenyalat que en un primer moment volia que semblés que es tracta d’una novel·la de superació del dol, però que després el lector es vagi trobant amb una novel·la de rebel·lia i de redempció d’un personatge que “viu la seva vida com un fracàs en molts aspectes, respecte el desconeixement que tenia de la seva dona, com a pare, fill i polític”. El protagonista, ha dit l’autor, és “una persona que busca la redempció a partir de les coses pràctiques i de ser útil. Ell creu que no té empatia, però molta gent li diu que és una bona persona perquè es fa útil als altres des de la seva forma de funcionar”. Oliván es planteja les novel·les com a descobriment i intenta no planificar-les abans de començar, ha explicat, i hi ha girs, ha assegurat, que descobreix sobre la marxa. L’escriptor ha manifestat que el protagonista marca una distància moral i sentimental amb la majoria de persones i per això va decidir no posar nom als personatges excepte els protagonistes. Pel que fa la localització de la novel·la, ha apuntat que ha ambientat més d’un llibre en escenaris de la segona corona metropolitana. Li serveix per jugar amb aquests mons d’urbanització en els quals la unitat no és el barri sinó la parcel·la amb personatges aïllats i amb poca consciència de barri i col·lectiva. “És un territori que m’interessa, és un espai que no és rural ni urbà ni acaba de ser tampoc residencial”. L’autorLluís Oliván Sibat (Lliçà d’Amunt, 1968) és autor de diverses novel·les tant en català com en castellà, entre les quals destaquen ‘El taxidermista’ (Premi Sant Celoni de novel·la breu, Viena, 2005), ‘Un pare possible’ (Premi Fiter i Rossell, Columna, 2007), ‘El guardián de las hogueras’ (Edaf, 2006) i ‘Lo que hay en el fondo’ (Premi València de narrativa en castellà, Lengua de Trapo, 2013). També ha publicat els reculls de contes ‘Parcel·les habitades’ (Columna, 2008) i ‘Títulos robados’ (Algaida, 2008) i novel·les infantils.
