ACN Brussel·les – El Fons Monetari Internacional (FMI) rebaixa una dècima fins al 0,8% les previsions de creixement de l’eurozona aquest any. Així ho apunten les projeccions publicades aquest dimarts, que confirmen que l’eurozona continua endarrerida pel que fa al creixement respecte als Estats Units i la Xina. Els càlculs també retallen dues dècimes fins a l’1,5% la projecció de creixement econòmic de la zona euro el 2025. De les grans economies de l’eurozona, l’espanyola és la que més creixerà aquest any amb un increment del PIB de l’1,9%, quatre dècimes més respecte a les projeccions del gener. Pel que fa a la inflació, l’FMI avisa que l’augment “persistent” dels salaris i dels preus dels serveis poden “retardar” que la inflació se situï en l’objectiu.
Segons les projeccions de l’FMI, l’economia mundial creixerà un 3,2% aquest any, una dècima més respecte a les previsions del gener, i mantenen també una previsió d’augment del 3,2% el 2025, tal com ja van apuntar al gener. Els càlculs incrementen en dues dècimes l’augment del creixement econòmic als Estats Units fins a l’1,7% aquest any i mantenen la projecció d’increment de l’1,8% el que ve.
Pel que fa a la zona euro, l’economia espanyola serà la que més creixerà de les grans economies. De fet, els càlculs de l’FMI rebaixen les previsions de creixement tant de l’economia alemanya com de la francesa. En tots dos casos, l’organisme retalla tres dècimes la projecció d’augment del PIB i el situa en el 0,2% en el cas d’Alemanya i en el 0,7% en el de França. Pel que fa a l’economia italiana, l’FMI manté la previsió de creixement en el 0,7% aquest any.
<strong>”Pes” sobre l’activitat a l’eurozona</strong>
En l’informe, l’organisme argumenta que la retallada en la projecció de creixement de la zona euro s’explica perquè “els efectes endarrerits de la contracció monetària i dels alts preus de l’energia, així com la consolidació fiscal prevista, pesaran sobre l’activitat”. A més, apunta que “l’elevat creixement continuat dels salaris i la persistència de la inflació dels serveis podrien retardar la tornada de la inflació a l’objectiu”.
Ara bé, l’FMI indica que, a diferència del que passa als Estats Units, “l’evidència de sobreescalfament és escassa” i que el Banc Central Europeu (BCE) haurà de “graduar detingudament el gir cap a la flexibilització de la política monetària per evitar una desacceleració excessiva del creixement i que la inflació caigui per sota de l’objectiu”.
Sobre el mercat laboral de l’eurozona, l’FMI alerta que l’aparent “fortalesa pot resultar il·lusòria si les empreses europees haguessin estat contractant mà d’obra en previsió d’un repunt de l’activitat que no arriba a materialitzar-se”.
<strong>Riscos “bastant equilibrats”</strong>
Pel que fa a la projecció de creixement mundial, l’FMI preveu que el creixement es “freni” per la convergència de la inflació cap als nivells fixats com a objectiu i la flexibilització de la política monetària, així com per l’enduriment de les polítiques fiscals per frenar els elevats nivells de deute públic, amb impostos més alts i menys despesa pública.
En l’informe, l’organisme afirma que “els riscos per a les perspectives mundials estan ara bastant equilibrats”. Entre ells, apunta a una possible escalada dels preus per les tensions geopolítiques que, juntament amb la persistència de la inflació subjacent en països amb escassetat de mà d’obra, pot elevar les expectatives de taxes d’interès i reduir el preu dels actius.
“Les elevades taxes d’interès podrien alentir l’economia més del previst”, diu l’FMI, tot apuntant també que possibles pujades d’impostos i retallades en la despesa pública per l’elevat deute sobirà poden “debilitar l’activitat, erosionar la confiança i debilitar el suport a reformes i despesa dirigida a reduir els riscos derivats del canvi climàtic”.
