Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Les reclamacions contra la banca es disparen un 61% el 2021, la tercera dada més alta de la dècada

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – Les reclamacions contra la banca creixen un 61% el 2021, fins a les 34.330, segons el Banc d’Espanya. El volum registrat aquest any només es veu superat molt lleugerament pel del 2013, quan hi va haver una alça significativa relacionades amb les anomenades ‘clàusules sòl’ dels préstecs hipotecaris, i pel del 2017, quan va assolir el rècord històric de 40.176 les queixes per les despeses de formalització d’hipoteques. El regulador assegura que “no es pot identificar una única causa” de l’augment, però si que “s’observa un increment generalitzat” de les queixes per hipoteques, que representen més d’un terç del total (33,4%) i de les targetes, que són un 29,5%. En tercer lloc se situen els assumptes referits a comptes i dipòsits (17,2%).

En el cas de les consultes rebudes, l’increment experimentat el 2021 ha estat més moderat que el de les reclamacions. Així, s’han atès un 4,4 % més de consultes que el 2020, cosa que situa el volum total registrat el 2021 al segon lloc de l’última dècada, només superat pel del 2014.

Publicitat

L’àmbit de les hipoteques, s’ha notat un increment del 94,1% respecte al 2020. Un dels aspectes que més reclamacions ha motivat és el pagament de despeses de formalització, amb 7.083 queixes. Pel que fa a les targetes, les operacions presumptament fraudulentes han concentrat 4.098 reclamacions; mentre que la falta d’entrega de documentació de targetes ‘revolving’ ha arribat a 3.771 queixes. En la categoria de comptes corrents, destaquen els cobraments de comissions amb 3.554 reclamacions; especialment les de manteniment, que n’han concentrat 2.299.

En definitiva, 8 de cada 10 reclamacions rebudes han sigut per despeses de formalització d’hipoteques, operacions fraudulentes, documentació de targetes ‘revolving’ i comissions de manteniment.

La ràtio de rectificacions de les entitats va pujar al 73% dels expedients conclosos amb resolució favorable al client. Aquesta xifra suposa un increment respecte a les rectificacions registrades l’any anterior i consolida la millora a partir del 2012 quan es van reforcen els mecanismes de regulació i supervisió de conducta arran de la crisi financera.

CaixaBank, Banc Santander i BBVA són les tres entitats que més reclamacions han rebut, amb més de 4.000 per banc, concentrant la meitat del total. La segueixen WiZink, que tot i la dimensió menor té 2.125 reclamacions, pràcticament el doble que el Banc Sabadell (1.481), per les reclamacions vinculades a les targetes ‘revolving’.

Barcelona va ser la segona demarcació amb més reclamacions, amb un 8,1% del total; molt per darrere de la primera, Madrid, que va concentrar el 26,1% de les queixes. A les comarques barcelonines també es va notar un increment notable de les reclamacions del 59,3%.

 

<strong>Asufin veu “greu” el resultat</strong>

L’Associació d’Usuaris Financers (Asufin) ha assegurat que el resultat de l’estudi és “greu”. L’entitat considera “preocupant que les reclamacions per finançament siguin les que més pugin, aglutinant dos terços del total” entre hipoteques, préstecs personals i targetes, “en un moment en què hi haurà més demanda de liquiditat per part de les famílies”.

En aquest sentit, apunten que les despeses i els productes vinculats “són el principal focus de problemes amb les hipoteques, “tot i estar regulats per la llei de crèdit hipotecari de 2019”. També han condemnat que els ciutadans hagin de continuar reclamant per “cobrament de comissions per ingrés a finestreta o per enviar comunicacions en paper”, compromisos per evitar l’exclusió financera.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió