ACN Barcelona.-La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha detectat que les companyies que cotitzen a l’Ibex 35 van pagar factures amb un retard que triplica el límit legal de 60 dies durant el 2020, coincidint amb l’esclat de la crisi de la covid. L’anàlisi a partir de les dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) conclou que les grans empreses van pagar als seus proveïdors amb 191 dies de mitjana, 15 dies més que el 2019. En canvi, van cobrar a 61 dies les factures dels clients, amb un increment de 2 dies. La morositat de les empreses del selectiu va arribar als 58.427 milions d’euros, en un moment en el qual “mig milió d’empreses estan en risc de fallida, principalment pel retard en els pagaments”, segons l’entitat.
Aquesta xifra és inferior a l’excés de comptes a pagar dels balanços de les grans empreses registrats en el 2019, que era de 64.010 milions d’euros.”Per què moltes pimes van haver de demanar préstecs a l’ICO i endeutar-se posant en risc la seva continuïtat, mentre que algunes empreses cotitzades incomplien la llei de pagaments?”, es pregunta el president de la plataforma, Antoni Cañete.L’entitat reclama agilitzar la tramitació del règim sancionador per multar les empreses moroses, que “fa nou mesos que està aturat al Congrés”, ja que seria una eina “eficaç” per acabar amb aquesta “xacra”.Cañete reclama que els fons europeus Next Generation es concedeixin “únicament a empreses no moroses” alhora que exigeix a les administracions públiques que “donin exemple pagant dins del termini”.Si es tenen en compte les dades agregades del mercat continu, l’import de factures en cartera per sobre dels terminis que marca la llei va ser de 81.785 milions d’euros. .A l’informe ‘Els terminis de pagament de les empreses cotitzades’ publicat aquest dimarts, la Plataforma contra la Morositat alerta que els principals sectors d’activitat de les companyies cotitzades presenten un “empitjorament general dels terminis mitjans de pagament” i continuen amb uns temps que estan fora dels límits legals.El termini mitjà de pagament de les societats cotitzades no financeres va ser de 200 dies (+8%). Els àmbits que més van augmentar el temps de liquidació va ser el de l’energia (+26%), que tot i això presenta el valor més baix amb 121 dies; i el de la indústria (+8%), que va arribar als 178 dies.El sector que registra més demora en la liquidació de les seves factures durant el 2020 va ser el del comerç i serveis amb 294 dies, un termini que és un 6% inferior al de l’any anterior, quan trigaven 312 dies a liquidar factures. El segon període més extens de pagament és el del sector de la construcció amb 275 dies (-5%).Aquestes xifres de pagament a proveïdors contrasten amb els cobraments que aquestes grans empreses reben dels seus clients. En aquest cas, també es va registrar un empitjorament del 3% en el termini mitjà de cobrament de les empreses no financeres de l’Ibex, que va ser de 61 dies, dos més que l’any anterior.A més, denuncien que algunes companyies evidencien que els costos d’operacions de ‘confirming’, un servei financer que permet gestionar els pagaments d’una empresa als proveïdors, no es consideren com a “flux negatiu d’activitats d’inversió, sinó d’explotació”, cosa que és una mostra de la “màgia comptable”.Tenint en compte la magnitud d’aquestes xifres i la situació econòmica adversa que ha causat la covid, la PMcM assegura que “cal implementar ja un règim sancionador que multi les empreses moroses per evitar que es trenqui la cadena de pagament, s’injecti liquiditat al sistema, es millori la competitivitat i productivitat de les empreses i es redueixi la necessitat d’endeutament financer de moltes pimes i autònoms”.L’anàlisi de la Plataforma contra la Morositat apunten a un “considerable augment de l’efectiu i actius líquids equivalents a les empreses de l’Ibex”, amb un creixement d’un 29% de mitjana, amb sectors com l’energia o el comerç on s’eleva un 40%.En aquest sentit, Cañete, que també és secretari general de Pimec, afegeix que “no és tolerable que acumulin el líquid en lloc de destinar-lo a pagar en termini als proveïdors”. “Alguna d’aquestes grans companyies es financen, en certa manera, a costa dels seus propis proveïdors, en la seva majoria pimes i autònoms, vulnerant la llei a través de l’ús de la seva posició de domini”, ha subratllat.
