ACN Brussel·les.-L’Erasmus virtual no està aconseguint reviure el programa estrella de la Unió Europea, que continua en dificultats per la pandèmia. Mentre el 2019 més de 900.000 persones van marxar a un altre país de la UE gràcies a l’Erasmus+, només 18.000 han optat aquest curs per l’alternativa online que dona la Comissió Europea, segons dades preliminars obtingudes per l’ACN. L’Helena Essomba és una de les estudiants que s’ha adherit a la modalitat telemàtica de l’Erasmus, però al cap d’un mes ho va deixar perquè el nou format no li agradava. “No em sentia gens còmode, no podia fer amics, era molt difícil contactar amb els professors i el mètode de treball era molt diferent, tenia molta pressió”, assegura en una entrevista a l’ACN.
Essomba estudia tercer de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i aquest semestre havia de passar-lo a Groningen, a Holanda. Des de la universitat de destí els van comunicar que no hi hauria classes presencials i l’Helena va pensar que no valia la pena desplaçar-se fins allà. Va seguir les classes de la Universitat de Groningen, però, des de casa seva de Barcelona.Essomba explica que va optar per aquesta opció perquè ja estava matriculada, li havia costat molt entrar i les assignatures que li oferien li agradaven molt. Ara bé, perdre l’oportunitat de viure aquesta experiència li ha suposat una frustració perquè fer un Erasmus li feia molta il·lusió, admet aquesta estudiant.La portaveu d’educació de la Comissió Europea, Sonya Gospodinova, defensa que l’Erasmus virtual ha tingut “èxit” tenint en compte les circumstàncies actuals: “La participació virtual ha estat una alternativa exitosa a la mobilitat física coneguda habitualment, estem vivint uns temps realment sense precedents”. De totes maneres, Gospodinova creu que és “massa d’hora” per treure conclusions perquè “les dades no estan actualitzades” i encara podrien canviar.Gospodinova admet que l’Erasmus s’ha vist afectat per la pandèmia i que cal fer una lectura avaluant “l’èxit” del programa dins el context actual: “El programa Erasmus és un programa de mobilitat, de manera que, en la seva essència, es tracta de mobilitat física, al voltant del 70% dels projectes són a partir de la mobilitat”.Estudiar fora durant la pandèmiaL’allargament de la pandèmia i de les restriccions ha frenat els intercanvis educatius a la UE aquest curs, però alguns joves s’han atrevit a marxar igualment i fer part de les classes de forma telemàtica. Gairebé 6.000 han triat aquesta “mobilitat combinada”, segons les dades actuals de la CE. Pel que fa a l’Erasmus de mobilitat física al 100%, des de la CE asseguren que és “enganyós i difícil” donar dades sobre aquest tipus de mobilitat ara mateix i s’han negat a facilitar-les a l’ACN.La Judith Masramon és una de les poques que ha decidit marxar a l’estranger aquest curs. Estudiant de dret a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aquest segon semestre està fent l’Erasmus a Regió de Calàbria, a Itàlia. A ella també se li va oferir la possibilitat de fer un Erasmus virtual, però va decidir marxar. Ara està seguint les classes online perquè la universitat està tancada, però diu que aquesta experiència va més enllà d’anar a classe: “És intercanvi cultural, aprendre la llengua, viure sol, viure en una altra ciutat, no crec que tot sigui un creixement acadèmic, també un creixement personal”.Masramon explica que el fet d’estar vivint aquesta experiència des d’Itàlia la fa sentir afortunada perquè és conscient que hi ha molts altres estudiants que s’han quedat a les portes o que la por a la pandèmia els ha fet replantejar la mobilitat. També és conscient que no està fent un Erasmus “tal com el faria” en una època prepandèmia, però assegura que per ella, de totes maneres, està sent enriquidor.Un dels que s’ha quedat a les portes de fer un Erasmus és el Felip Vives, estudiant de telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que havia de marxar a Trondheim, a noruega, aquest febrer. Tres dies abans de la seva arribada, el país va decidir tancar fronteres i prohibir l’entrada a la gent que no fos “essencial”, així que el seu Erasmus va quedar cancel·lat.En el seu cas, se li havia presentat l’oportunitat de fer la part pràctica del Treball de Final de Grau allà, era en col·laboració amb diverses empreses i universitats, un projecte que assegura que li hagués aportat molt valor i experiència professional. Vives explica que a l’Erasmus virtual no li va trobar sentit.”Volia fer l’Erasmus per viatjar a un altre país mentre estudiava, conèixer gent nova, viure a una residència… era important estar allà presencialment”, defensa.La portaveu d’educació de la CE ha volgut remarcar a l’ACN que pels estudiants que com el Felip o l’Helena, que no han tingut l’oportunitat de fer l’Erasmus, la Comissió oferirà la “màxima flexibilitat” a les institucions d’educació superior perquè es beneficiïn més endavant de l’oportunitat d’intercanvi, però que “dependrà de cada cas poder fer el programa o no”- aclareix GospodinovaEl programa estrella de la UEDurant les darreres tres dècades, més de 10 milions de persones han participat en l’Erasmus o als seus programes predecessors. Més del 90% dels estudiants d’Erasmus decideixen marxar a l’estranger per tenir l’experiència de viure a fora, desenvolupar habilitats com ara l’adaptabilitat i millorar les seves habilitats lingüístiques, segons un estudi de la CE del 2014.En general, un seguit d’experiències que resumeixen l’objectiu del programa estrella de la UE entre els joves que, segons indica a les seves bases, pretén unir persones i crear un sentiment europeu de pertinença i solidaritat mitjançant experiències d’aprenentatge que “canvien la vida”.Un altre estudi de la Comissió Europea publicat el 2019 conclou que el 72% dels graduats que han fet Erasmus pensen que la mobilitat ha estat beneficiosa per a la seva carrera professional, especialment per als provinents del sud i l’est d’Europa.El nou programa Erasmus+ pel 2021-2027 té una partida de més de 26.000 milions d’euros, gairebé el doble que en el període 2014-2020. A part de ser més inclusiu també vol donar suport a les prioritats polítiques de la Comissió Europea; la transició verda, animar als participants a utilitzar el transport més sostenible, per exemple, agafar un tren o un autobús en lloc d’un avió i també donar suport a la transformació digital.
