ACN Barcelona – L’art contemporani dialoga amb el patrimoni cultural al projecte ‘Passat/ Present’, que està impulsat pel Departament de Cultura i comissariat per Frederic Montornés, que començarà diumenge 25 de setembre amb la performance de l’artista Laia Estruch al conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues. El seguiran Dora García a l’octubre al Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp), Irene Solà al novembre a la ciutat grecoromana del MAC Empúries (Alt Empordà) i Mònica Planes al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa (Vallès Occidental) al desembre.
‘Passat, present’ es desenvolupa en el marc d’una col·laboració entre dues direccions generals del Departament de Cultura, Patrimoni Cultural i Promoció Cultural, amb la voluntat que aquest cicle sigui el primer de futurs projectes conjunts que agermanin l’art contemporani amb el nostre llegat patrimonial.
En aquest projecte, quatre artistes contemporànies de diferents generacions nascudes o residents a Catalunya, presentaran les seves intervencions artístiques en quatre espais patrimonials i simbòlics de Catalunya.
L’obra que proposen les quatre autores, parteix de llargs processos de recerca i investigació, i s’adscriu a la recuperació de la memòria que permet un diàleg amb el passat des dels paràmetres del present.
La proposta, comissariada per Montornés, consisteix, per tant, en la revisió dels fons museístics o història del espais patrimonials per estudiar i reinterpretar-los des de perspectives per tant, en la revisió dels fons museístics per estudiar i reinterpretar aquests fons des de perspectives creatives amb la vocació de posar en valor la importància de l’acte d’investigar, ordenar, conservar i comunicar coneixement.
<strong>Laia Estruch</strong>
La Roca dels Moros és un dels jaciments rupestres més importants de la península Ibèrica, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1998. La proposta de Laia Estruch (Barcelona, 1981) de treballar a partir d’aquest espai, respon a l’interès de l’artista en furgar i investigar els orígens de la nostra civilització -el moment en el qual es gesta i forma la veu, allà on la nostra cultura comença a prendre forma- i, en especial, aquella que fa de la tradició oral la seva pedra fundacional.
<strong>Dora García</strong>
El Monestir de Santes Creus, fundat el 1160, reflecteix el model canònic dels monestirs del Císter -juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet-. Les tombes de Pere el Gran i Jaume II el Just i Blanca d’Anjou, es troben al monestir en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major. L’obra de Dora García (Valladolid, 1965) se centra en l’exploració la relació entre comunitat i individus i investiga les posicions marginals i les formes de solidaritat entre minories.
<strong>Irene Solà</strong>
Empúries, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega –l’enclavament colonial d’Empòrion- amb les restes d’una ciutat romana -l’antiga Emporiae- creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior.
Irene Solà (Malla, 1990) investiga les primeres excavacions al jaciment que remunten al 575 aC quan arriben els primers colons, grecs que venen de Focea, Turquia. La seva proposta, en conseqüència, parteix amb un viatge a Focea i els seus jaciments amb la voluntat d’emmirallar els dos jaciments -Empúries i Focea- i restablir una fugaç relació d’intercanvi entre les dues. Amb aquesta idea al cap, Solà viatja a Focea, troba i compra 20 postals de les ruïnes de l’antic assentament grec i les envia al Museu d’Empúries amb un text escrit al dors, explicant el seu viatge i altres impressions del seu periple.
Les vint postals juntament amb una vitrina on, de manera molt clara, s’explica com va ser l’arribada dels grecs de Focea a Empúries, és el nucli de l’exposició que es presentarà a la Biblioteca del Museu d’Empúries a partir del 26 de novembre de 2022. També s’editarà una publicació digital a partir dels textos escrits per Solà en les postals i, es farà una presentació pública de tot el projecte a les sales de la Biblioteca del Museu. Està previst que les postals entrin a formar part dels arxius del Museu.
<strong>Mònica Planes</strong>
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) amb seu central a l’antic edifici modernista del Vapor Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, és una institució cultural que té per missió estudiar, interpretar, conservar, difondre i mostrar, de forma innovadora i participativa, la implantació i evolució dels avenços científics i tècnics, la seva aplicació industrial, i, molt especialment la seva implicació i incidència social.
Mònica Planes (Barcelona, 1992) troba que és a la sala de la màquina de vapor on hi ha el cor de la fàbrica, que avui és el museu. La seva intervenció, entesa com una senyal en forma d’escultures de petit format, es presentaran el desembre al MNACTEC. La idea de Planes és que, entre totes les escultures, es pugui dissenyar una mena de seqüència destinada a centrar l’atenció en allò que durant tants anys ha estat i és el motor de la fàbrica: la seva màquina de vapor.
