ACN Barcelona.-La Unitat de Fibrosi Quística de l’Hospital Vall d’Hebron ha reduït les infeccions creuades. La unitat es va posar en marxa fa tres anys amb un circuit amb dues parts diferenciades, una per a pacients adults i una altra per a pacients pediàtrics, amb l’objectiu d’evitar les infeccions entre pacients. Aquesta facilita que el pacient esperi en una consulta i no en una sala d’espera i evita el contacte amb altres pacients. Aquest funcionament ha permès també mantenir la tasca assistencial amb més facilitat durant la pandèmia, fent que la incidència del virus sigui “quasi inexistent”, segons el cap de Pediatria, Antonio Moreno. D’altra banda, ha impulsat una prova pilot per fer espirometries domiciliàries.
La fibrosi quística és una malaltia genètica, hereditària, crònica i degenerativa, que afecta les cèl·lules que produeixen el moc, la suor i els enzims digestius. Els pulmons, l’aparell digestiu, el fetge, el pàncrees i l’aparell reproductor són els òrgans més afectats per aquest augment de la viscositat de les secrecions, que poden produir infeccions i inflamacions. Es considera una malaltia rara. A Catalunya afecta 1 de cada 7.300 persones. Apareix quan els progenitors són portadors d’una mutació genètica i els dos transmeten aquest defecte genètic a l’infant. El principal enemic és una bacteria anomenada Pseudomonas aeuriginosa o la Bukholderia cepacia, que es refugia dins de la mucositat espessa per protegir-se dels antibiòtics i aprofita per reproduir-se. I l’hàbitat on es troben més còmodes aquests bacteris és en el cos d’un pacient de fibrosi quística. La coordinadora de la Unitat Pediàtrica de Fibrosi Quística del Vall d’Hebron, la doctora Sílvia Gartner, ha explicat que fa deu anys el 25% dels pacients pediàtrics estaven colonitzats de forma crònica amb la primera d’aquestes bactèries, mentre que ara no hi ha cap pacient així. Com que tots arriben a l’edat adulta, a la unitat s’atenen més adults que infants. El 1930, quan es va descriure per primer cop aquesta patologia, més de la meitat dels nadons no superaven l’any de vida. La Unitat de Fibrosi Quística ha impulsat una prova pilot a través de la qual facilitarà cent espiròmetres domiciliaris als pacients perquè puguin controlar la seva malaltia a casa. Si funciona bé, el projecte s’estendrà als pacients amb fibrosi quística d’altres centres de Catalunya. Amb els espiròmetres, els pacients poden valorar la seva capacitat pulmonar. Aquests aparells mesuren l’evolució de la malaltia i ofereixen un índex objectiu de deteriorament dels pulmons. El diagnòstic precoç a través del cribratge ha millorat l’esperança de vida. Aquest diagnòstic es fa a través de la prova del taló. Si surt positiva no és sinònim de tenir fibrosi quística, s’ha de realitzar un estudi genètic i una prova de la suor, que és més salada en els pacients amb fibrosi.
