ACN Barcelona – La licitació pública d’obres ha caigut un 1% al primer trimestre en comparació al mateix període del 2023, fins als 715,6 milions d’euros, segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya. En relació als tres últims mes de l’any passat, va caure un 14,3%, quan aleshores es va situar en 834,6 milions d’euros. Les licitacions de l’administració local -el 44% del total- van disminuir un 10% anual, fins als 315,2 milions d’euros, en comparació al primer trimestre del 2023, mentre que les de la Generalitat, que van representar el 31,6% del total, van augmentar un 23%, fins als 226,3 milions. Pel que fa a l’administració general de l’Estat va caure un 47%, fins als 67,8 milions d’euros, un 9,5% del total.
A l’administració local, les obres licitades més destacades van ser els set lots del Sistema dinàmic d’adquisició d’obres tramitat per la Corporació de Salut del Maresme i la Selva per 21,5 milions d’euros; seguit de la contractació de les obres de promoció ‘Can Gambús 2’ per import de 18,7 milions per part d’Habitatges Municipals de Sabadell.
A la Generalitat, la principal licitació ha estat els 70 milions d’euros per part del Consorci d’Educació de Barcelona per l’acord marc per homologació de les instal·lacions de climatització, juntament amb el projecte constructiu per a l’execució de les obres addicionals del túnel del tram Zona Universitària-Sagrera Meridiana de l’L9 (pou de ventilació de Sanllehy) per 12,8 milions d’euros.
En tercer lloc, a l’Administració General de l’Estat les licitacions més destacades han estat el Projecte de modernització integral de les Comunitats de Regants de Vincamet-Vilarço, Llitera-Persio, Serós, LliLlitera-Vincamet i Serrabrisa-Montfret, en els TT. MM. de Fraga d’import de 17,5 milions d’euros licitada per SEIASA i el ‘Pla Implantació de punts de recàrrega (Pipra)’ licitat per Aena d’import 9,2 milions d’euros.
En la categoria d’Altres, que suposa el 15,8% del total, destaquen els 106,2 milions d’euros, dels quals Fira 2000 en va licitar 83,6 milions d’euros per a les obres del projecte d’Estructura i Coberta del Pavelló Zero del Recinte de Barcelona Gran Via. En aquest cas, es troba dins d’aquesta categoria ja que l’empresa està formada per diverses institucions públiques, encapçalades per la Generalitat (52,42%), l’Ajuntament de Barcelona (24,05%) i la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el de l’Hospitalet de Llobregat, tots ells amb un 7,44% i la Cambra de Comerç amb un 1,21%.
Si s’analitza per organismes, Infraestructures.cat ha estat el més licitador, amb 101, 4 milions d’euros, seguit de Fira 2000 i el Consorci d’Educació de Barcelona, amb 83,6 i 70,6 milions, respectivament.
D’altra banda, quant a la licitació de serveis, s’han assolit els 546,7 milions d’euros, un 4% menys que el primer trimestre del 2023. L’administració local ha copat el 73,5% de la licitació, seguit de l’administració central i la Generalitat, amb un 12,1% i un 13,5%, respectivament. En aquest capítol, destaquen els quatre lots pel servei de recollida de residus de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per als pròxims 8 anys per valor de 133,7 milions d’euros, juntament amb els 118,8 milions dels quatre lots licitats per l’Ajuntament de Sant Cugat de Vallès per al servei de neteja viària i recollida per als pròxims deu anys.
En roda de premsa, el president de la Cambra de Contractistes, Lluís Moreno, ha lamentat que només s’estigui licitant anualment la meitat del 2,2% del PIB que reclama i encara s’estigui “lluny” d’aquests nivells.
<strong>1.096 obres desertes per import de 385,3 milions des del 2021</strong>
La Cambra de Contractistes també ha alertat que durant els anys 2021, 2022 i les publicades del 2023 s’han registrat 1.096 obres desertes per un import total de 385,3 milions d’euros. Per aquets motiu, l’entitat ha reclamat una actualització de preus de manera “urgent, ràpida i àgil”.
No obstant això, el president de la Cambra de Contractistes, Lluís Moreno, ha destacat que s’està observant una tendència a la baixa ja que s’ha passat de tres trimestres consecutius amb unes 200 obres desertes fins a les 180 mentre el nombre de concurrents als concursos ha pujat. Moreno ho ha atribuït a una estabilització dels preus o inclús descens sumat a l’esforç de les administracions per actualitzar-los. Amb tot, però, ha dit que encara queda “feina a fer”.
D’altra banda, la Cambra de Contractistes ha insistit que és “essencial assolir el màxim consens i coordinació” a través de les col·laboracions público-privades per aconseguir la “màxima eficiència” en la gestió dels fons europeus. En els tres primers mesos de l’any s’han licitat 131 lots vinculats als Fons Next Generation EU per import de 184,1 milions, el 25,7% de la licitació trimestral. Es tracta d’un percentatge lleugerament superior al 23,4% de tot el 2023.
Moreno ha augurat però que els fons NGEU ja aniran “a la baixa”. “Sembla que el que s’havia de licitar ja està licitat. La resta serà per a privats i anirà una mica més lent”, ha comentat.
<strong>”Augmenta l’atur i nosaltres estem buscant personal i no el trobem”</strong>
En la roda de premsa, el president de la Cambra de Contractistes ha lamentat que tot i que les dades de l’EPA publicades fa pocs dies mostraven un increment de l’atur, al sector no troba mà d’obra. “Augmenta l’atur i nosaltres estem buscant personal i no el trobem”, ha assenyalat Moreno. En aquest sentit, ha destacat que les condicions de feina són bones, amb horaris estables i sous per sobre l’SMI.
Per tot plegat, l’entitat ha presentat una bateria de propostes als candidats a la presidència de la Generalitat com ajudes per fer front a la manca de personal a la industrialització del sector per augmentar la digitalització i la renovació del parc de maquinària perquè sigui mes “segur, eficient i sostenible”. “El motor d’una màquina avui és un 80% més eficient en quant emissions”, ha assegurat.
Altres propostes de l’entitat als partits polítics que concorren al 12-M van en la direcció d’augmentar la inversió pública i concretar projectes per a la millora viària i ferroviària del país i en la millora de l’auto abastament hídric i energètic. Amb tot, Moreno ha fet una crida als grups parlamentaris a tenir una visió “consensuada” i “a llarg termini” entre les forces majoritàries de les infraestructures a 15-20 anys vista independentment del partit que governi.
