ACN Llardecans.-La intervenció arqueològica que s’ha fet a l’entorn de l’arc d’Adar de Llardecans (Segrià) ha permès concretar la seva datació en les acaballes del segle XV. Els treballs s’han dut a terme durant dos mesos després que el passat 31 de març la construcció va ser trobada enderrocada. Uns dies després va ser detingut el conductor d’una camionet com a principal sospitós d’haver accedit al lloc i ser el responsable de les destrosses. Gràcies als treballs duts a terme per la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) s’ha pogut determinar la funció constructiva de l’arc, dins d’un gran casal que tenia altres dependències i arcades més petites. A finals d’aquesta setmana està previst que el tècnics finalitzin els treballs per tornar a posar dempeus l’arc d’Adar.
L’arc d’Adar és un monument catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, situat a dalt d’un tossal del terme del terme de Llardecans, i amb un valor patrimonial i sentimental incalculable. El projecte, dut a terme per la Secció d’Arqueologia de la Diputació i que ha comptat amb un pressupost de 28.000 euros. L’execució s’ha dut a terme en tres fases. A la primera, dirigida pel restaurador Ramon Solé, es va netejar i identificar la posició de cadascuna de les 34 dovelles que formaven el conjunt. En una segona, que es va dur a terme a continuació sota la direcció de l’arqueòleg Josep Medina, es va recuperar la planta del primer edifici al que pertanyia l’arc. La darrera fase, que acabarà aquesta setmana, consisteix en la col·locació de l’arc en la seva posició original i compta amb la direcció de l’arquitecte Josep Àngel Corbella.Es tracta d’un arc apuntat de 34 dovelles que restava com a únic testimoni de la planta baixa d’un edifici rectangular, desaparegut com la resta de les cases del poblat àrab. L’acta data del segle XVI o XVII. Les guerres modernes van fer desaparèixer el petit nucli habitat, quedant com a testimoni l’arc de 3,60 metres d’alçada i una mica més de 6 metres de llum.D’aquesta manera, i tal com han explicat de la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida en el seu balanç, la intervenció arqueològica ha permès concretar la cronologia de l’arc d’Adar en les acaballes del segle XV i ha ajudat a entendre la funció constructiva per la qual fou feta, dins d’un gran casal que tenia altres dependències i arcades més petites. A finals del segle XVII restaria arruïnat i part de les pedres s’aprofitaren per bastir l’ermita de Sant Marc i alguns dels masos i espones propers al llarg del segle XVIII i XIX, restant en peu l’emblemàtica arcada que ja s’ha començat a aixecar al lloc on havia estat durant 500 anys. Josep Ramon González, cap del servei d’arqueologia, ha explicat que els treballs s’han hagut de suspendre aquest dimarts per la pluja però que demà dimecres es reprendran amb previsió d’acabar entre dijous i divendres.
