ACN Girona.-La fiscal ha retirat l’acusació contra l’advocat laboralista gironí acusat d’estafar 300.000 euros a un empresari amb la venda d’un quadre de Goya fals. Al final del judici, que s’ha celebrat a l’Audiència, la fiscalia creu que el processat no va intentar engalipar l’empresari i que va ser un simple peó dins tot l’entramat que va acabar amb la desaparició dels diners. L’acusació particular, però, manté que es condemni l’advocat a 8 anys de presó i a pagar 8.640 euros de multa. Durant la seva declaració, el processat ha dit que tan sols va actuar com a intermediari de la compravenda i que ell mateix va ser víctima d’un engany. Perquè quan va viatjar a Torí, sense que se n’adonés, li van acabar entregant una bossa plena de bitllets falsos.
El judici que s’ha acabat avui a l’Audiència de Girona no gira al voltant de l’autenticitat del quadre -la justícia ja va dir que el Goya era fals- sinó que pivota al voltant d’una complexa operació de compravenda. L’obra, titulada ‘Retrat d’Antoni María Esquivel’, era propietat de dos empresaris gironins (que eren germans). A finals del 2014, van voler vendre el retrat per un import d’entre 3,1 i 4,8 milions de francs suïssos, i van buscar intermediaris per dur a terme l’operació.La compravenda es faria a Torí, i l’advocat laboralista era qui s’encarregaria de viatjar fins allà per recollir part dels diners. És aquí on entra en joc l’empresari que va denunciar l’estafa. L’acusació particular sosté que l’advocat laboralista va contactar amb ell, perquè el coneixia d’haver-li portat un litigi, i li va proposar un tracte. Si els deixava 300.000 euros per poder culminar la venda del Goya fals (una quantitat que es destinaria a pagar comissions privades) al cap de 48 hores se li retornarien tots els diners amb 35.000 euros d’interessos.L’operació tenia dues potes. Per una banda, l’advocat laboralista viatjaria a Torí des d’on recolliria part dels diners per la venda del retrat (uns 1,7 milions de francs suïssos). I quan tingués aquests diners, des de Girona una tercera persona recolliria els 300.000 euros que aportava l’empresari per poder tancar l’operació.Al final, però, l’advocat laboralista gironí va acabar amb una maleta plena de bitllets falsos. I els 300.000 euros que va aportar l’empresari es van fer fonedissos.De Torí a GinebraEl judici va començar ahir a l’Audiència de Girona. I avui, després que declaressin tots els testimonis i perits, l’acusat ho ha fet en darrer lloc. L’advocat ha admès que coneixia l’empresari, perquè li havia portat un afer laboral, però també ha dit que no va ser ell qui va contactar-hi per proposar-li el tracte, sinó que va ser un altre company del despatx qui ho va fer.El 9 de desembre del 2014, el processat ha explicat que va viatjar fins a Torí per anar a recollir part dels diners del quadre. Ha declarat que es va trobar amb els compradors en un hotel, i que allà li van entregar 68 feixos de bitllets (en total, 1,72 milions de francs suïssos) i que ell mateix els va comptar per assegurar-se que eren autèntics.Després, els diners van anar a parar a una bossa, tancada amb cinta americana, que es va posar dins la motxilla. Llavors, el processat ha explicat que tots van sortir de l’hotel, i que mentre un dels compradors li posava la motxilla al cotxe, ell va trucar a Girona per dir-los que tot havia anat bé i que es podien entregar els 300.000 euros pactats.A partir d’aquí, però, segons ha concretat, la cosa es va enrarir. Perquè els compradors van dir-li que no es podia signar el contracte per la venda del retrat allà mateix, sinó que la firma seria al cap d’una hora en un lloc allunyat del centre de Torí. L’advocat laboralista ha explicat que se’n va malfiar. “No em va semblar normal”, ha dit. Per això, va decidir anar-se’n directament cap a Ginebra, on l’endemà havia d’ingressar els diners en diversos comptes.”Em volia morir”Al dia següent, ja a l’habitació de l’hotel a Ginebra, l’advocat ha explicat que va obrir la bossa per preparar els diners abans d’anar al banc. Va ser llavors quan va adonar-se que tots tenien la mateixa numeració, i que eren fotocòpies amb la paraula ‘facsímil’. “En aquell moment, em volia morir”, ha declarat davant del tribunal.L’acusat va trucar a un dels compradors, dient-li que denunciaria els fets, i el seu interlocutor va intentar convèncer-lo que no ho fes, assegurant-li que al darrere de tot “hi havia gent molt perillosa”. Per això, el processat va decidir tornar-se’n cap a Catalunya. “No vaig voler denunciar-ho allà, perquè el delicte s’havia comès a Itàlia i a Girona”, ha dit l’acusat, en referència als francs suïssos falsos i als 300.000 euros que va aportar l’empresari (i dels que no se n’ha sabut mai res més).A preguntes de la fiscal i l’acusació particular, l’advocat laboralista ha assegurat que ell “en cap moment” va saber com es va fer l’entrega dels 300.000 euros a Girona, perquè aleshores es trobava a Torí. També ha explicat que l’empresari estafat no va demanar-li cap garantia fins dos dies abans de marxar cap a Itàlia, i que va ser aleshores quan va signar-li un contracte de dipòsit amb el vistiplau dels dos germans que es venien el retrat (un document que ell ha definit com “una declaració jurada”).La fiscal retira l’acusacióAl final del judici, al tràmit de conclusions definitives, el cas ha fet un tomb. Perquè la fiscal ha retirat l’acusació contra l’advocat laboralista -li demanava fins a 6 anys de presó- i ha sol·licitat al tribunal que l’absolguin. Al seu informe, la fiscal ha dit que no creia que el processat hagués intentat enganyar l’empresari, i que tan sols havia estat un mer peó dins tota l’operació de compravenda.L’acusació particular, però, ha mantingut la pena que sol·licitava per al processat. Demana que se’l condemni a 8 anys de presó i a pagar una multa de 8.640 euros. L’advocat de l’empresari estafat ha fet incís en què la versió de l’acusat és “inversemblant” i entre d’altres, no s’explica per què el processat va decidir anar-se’n a Ginebra i no ingressar els diners directament a Torí, “on també hi ha bancs”.A més, aquesta part sosté que “no entra dins la ment de ningú” que l’acusat, precisament perquè també és advocat, no aportés cap acord per escrit quan estava davant d’una operació milionària. La defensa, per la seva banda, ha mantingut la petició d’absolució. El judici, que s’ha celebrat a la Secció Quarta de l’Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.
