ACN Ripoll – Prop d’una seixantena d’actors del sector immobiliari i representants polítics del Ripollès s’han reunit aquest dimecres a Ripoll per afrontar la falta d’habitatge i buscar possibles solucions. És una iniciativa de la patronal, la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), que ha organitzat aquesta trobada multisectorial amb la voluntat de fer aflorar les necessitats i buscar estratègies conjuntes públiques i privades. Durant la trobada, s’ha constatat que hi ha un “clar desequilibri” entre l’oferta i la demanda, habitatges buits que no es rehabiliten i una falta de promocions d’habitatges de primera residència perquè els costos de construcció són alts i no son tant rendibles com en altres comarques veïnes.
“Sabem que aquí no resoldrem en dues hores el problema de l’habitatge, però tots hauríem de sortir amb unes tasques per buscar solucions a un problema que no afecta molt a la comarca, sinó a tot Catalunya”. Amb aquestes paraules, el seu vicepresident, Josep Pascal, ha obert el que és la primera taula per abordar la problemàtica. També ha celebrat la bona acollida que ha tingut la iniciativa, aconseguint aplegar una seixantena de persones del gremi de la construcció, immobiliàries, entitats bancàries i representants locals.
Un dels constructors assistents, Francesc Roca, ha posat sobre la taula les diferències que hi ha entre la Vall de Camprodon -on actualment hi ha noves promocions d’habitatges de segones residències – mentre que a la Vall de Ribes, amb Ripoll de capital, “de tot això no hi ha res”. L’increment dels costos de construcció i la falta de rendibilitat a l’hora de comercialitzar-los és un dels aspectes que ho frenen, segons ha dit, però també, la “lentitud” i “complexitat” dels passos administratius. A tall d’exemple, ha explicat que porten tres anys tramitant la part urbanística d’una promoció que volen fer a la zona de Caselles de Ripoll amb una setantena d’habitatges unifamiliars i que encara no ho han finalitzat.
De la seva banda, l’arquitecte Jordi Planadecursach ha subratllat que hi ha un “clar desequilibri entre l’oferta i la demanda” perquè els habitatges que hi ha disponibles, ha dit, no responen a les necessitats. Així per exemple, ha dit que només a Ripoll hi ha 1.200 habitatges buits, dels quals un 34% es troben al Barri Vell -una part important que caldria rehabilitar- mentre que també hi ha uns 829 habitatges en sòl urbà i amb llicència que no requeririen cap pla especial urbanístic. I ha subratllat que actualment “no es construeix perquè, arran de la bombolla immobiliària, el sector no s’ha recuperat”.
Josep Maria Moreno, representant d’una agència immobiliària, ha coincidit amb la falta d’habitatge nou i també la de lloguers disponibles. Actualment tenen llistes d’espera d’unes 25 famílies. “Arrel de la nova llei d’habitatge, molts habitatges de lloguer habitual han passat a ser HUT al ser Ripoll zona tensionada” per temes de rendibilitat econòmiques. També ha dit que hi ha solars molt més econòmics que abans, però que el preu de construcció fa que molts particulars ni tampoc constructors s’atreveixin amb obra nova.
Com a representant del sector d’habitatge d’ús turístic, Xavier Salamó, ha defensat que els pisos turístics “són necessaris” perquè generen turisme i negoci al territori. Creu que l’administració hauria de ser la promotora d’habitatge social i no pas “treure pisos turístics”. I ha remarcat que als propietaris del Ripollès els “costa” trobar un mateix llogater per tot l’any.
Altres agents, com la cooperativa Kloosiv, que treballa amb la inclusió social i l’habitatge, ha reivindicat que hi ha molts perfils diferents de persones que busquen habitatge i ha demanat no centrar-se només amb la idea de famílies amb fills. En aquest sentit, també ha reclamat la necessitat del treball en xarxa entre agents públics i privats per poder abordar aquesta problemàtica de forma coordinada.
<strong>Els pobles petits i la falta d’ajuts</strong>
Entre els representats de pobles petits hi havia l’alcalde de Planoles, David Verge, que és membre de la comissió d’habitatge de l’Associació de Micropobles de Catalunya. Durant la seva intervenció, ha remarcat el potencial que té el Ripollès tot dient que en els últims 4 anys la demanda per anar a viure al poble ha crescut moltíssim. Malgrat això, s’han quedat sense poder acollir un centenar de persones interessades per falta d’habitatge. Per això, ha reclamat a la Generalitat i Diputació una aposta clara i urgent per oferir habitatge assequible en zones despoblades.
De la seva banda, l’alcaldessa de Queralbs, Imma Constans, ha fet èmfasi amb la necessitat d’ampliar els ajuts en zones rurals. I ha posat un exemple: la Diputació els ha atorgat 15.000 euros per rehabilitar dos habitatges mentre que els treballs per posar-los a punt han costat 125.000 euros que han sufragat des de l’Ajuntament. També ha explicat que se senten desbordats perquè “no són una oficina d’habitatge”.
Després d’una hora i mitja d’intervencions, on també han parlat diferents representants polítics, s’ha proposat la creació d’un grup de treball format per una vintena de representants amb la idea de fer trobades periòdiques.
