ACN Barcelona.-La ponència política que la CUP debatrà en l’Assemblea Nacional del 14 de juliol a Celrà aposta per la “desobediència civil i institucional” per tal d’exercir l’autodeterminació i defensa que ara no es donen les condicions per a un nou referèndum unilateral tot i no descartar-lo “d’avantmà”. Sota el títol “Combatem la resignació, preparem-nos per tornar-hi”, la ponència política de 28 pàgines proposa que la CUP passi de la tàctica del bloqueig i l’oposició frontal a una posició més propositiva i estableix les condicions per entrar en un futur govern després de les pròximes eleccions al Parlament. En clau interna de partit, els anticapitalistes encaren un procés de renovació dels principals òrgans de partit amb la voluntat que garantir estabilitat i superar els mandats breus dels darrers anys. El text s’acabarà votant el 28 de juliol.
La ponència política aposta per passar de la tàctica del bloqueig a una política més propositiva. De fet, el document fa balanç de la decisió d’aquesta legislatura de tenir una posició d’oposició i conclou que la CUP ha patit una “debilitat estructural”. Un dels motius que esgrimeix és que la tàctica del bloqueig ha tingut un “impacte mínim” i no ha donat fruits concrets i un altre és la “subordinació de facto a l’independentisme governamental per falta de full de ruta alternatiu” així com el “silenciament polític i mediàtic” per no participar a les eleccions espanyoles i europees. El text assegura que la CUP ha patit per primera vegada en dues dècades el primer retrocés electoral i institucional i es proposa situar de nou la CUP com un “agent polític clau” en les transformacions. Un altre dels objectius que es marca en aquesta nova etapa és assumir responsabilitats institucionals “allà on calgui” i consolidar el projecte municipalista. El document defensa que és més necessària que mai una proposta en clau independentista, socialista, antiracista, feminista i ecologista per als Països Catalans. I creu que s’ha de fixar un full de ruta per a l’exercici de l’autodeterminació “que parteixi dels encerts i dels errors anteriors”.La CUP creu que la proposta política ha de tenir com a marc central l’exercici concret del dret a l’autodeterminació. Concretament, la formació anticapitalista proposa “tensar” els límits del règim del ’78 i de la UE per mitjà de la “desobediència civil i institucional”. Asseguren que l’exercici de l’autodeterminació no vindrà donat per un pacte amb l’Estat i que l’estat espanyol només permetria la celebració d’un referèndum “en un context de col·lapse i per obligació internacional”. En aquest context, aposta per preparar-se per a un “nou embat democràtic”.La CUP no descarta “d’avantmà” la celebració d’un nou referèndum unilateral d’autodeterminació però considera que avui no es compleixen les condicions per impulsar-lo. Segons els cupaires, les condicions que han d’acompanyar un nou referèndum són recollir el màxim de suports, un campanya de pressió impulsada des de la comunitat internacional perquè l’estat espanyol n’accepti al celebració i els resultats; un ampli consens social en el seu favor; i l’existència d’un govern absolutament compromès amb el seu impuls i les seves conseqüències.La ponència política posa la mirada en la necessitat de trobar interlocutors en la comunitat internacional i conclou que “sense una alternativa internacional que qüestioni la Unió Europea en clau política i econòmica, el procés d’autodeterminació està condemnat al fracàs”. I per tal d’exercir l’autodeterminació, la CUP assenyala que un eina és el municipalisme. I, per aquest motiu, aposta per impulsar espais com l’assemeblea de regidores de la CUP, trobades de treball, debat i coordinació municipalista o Congressos Nacionals Municipalistes.Passar d’oposició frontal a oposició propositivaEl document de la CUP estableix que s’ha d’afrontar el “nou embat electoral” assumit que “podria passar per governar les institucions en funció de determinats condicionants programàtics i estratègics”. Es tracta, segons la ponència política, de passar d’una oposició frontal – justificada per la manca d’avenços i pel frau dels mandats de l’1-O i del 21-D- a una oposició contundent però propositiva per combatre la “resignació”. “Estenem la mà al Govern i les forces polítiques independentistes i autodeterministes en el camí cap a la plena sobirana del nostre poble però alhora tanquem el puny contra les polítiques privatitzadores i lesives pels interessos de les classes populars”, resumeix el text. De cara a les pròximes eleccions al Parlament, la CUP vol articular un “front post-electoral ampli, d’esquerres i sobiranista” que tingui capacitat d’incidència i de decisió al Parlament. I assegura que la CUP està disposada a assumir responsabilitats de govern o en la governabilitat però “no de franc” ni per col·laborar en cap estratègia de relegitimació de l’Estat ni satisfer interessos aliens. En aquesta línia, els anticapitalistes es mostren també disposats a entrar en un govern si es compleixen un conjunt “d’elements programàtics”: polítiques i mesures a favor de les classes populars; revertir les polítiques d’austeritat i un programa polític orientat a preparar de forma concreta l’exercici d’autodeterminació. Renovació de l’estructura nacionalEl document defensa que s’ha d’articular un procediment “el més participat possible” per renovar l’estructura nacional de la CUP. És a dir, per decidir els nous membres dels diferents òrgans claus de l’organització com el Secretariat Nacional i el grup parlamentari. La ponència política aposta per fer-ho amb la “màxima estabilitat interna possible i a través de grups de treball el més sòlids i cohesionats possibles per tal que puguin tenir una continuïtat”. I és que, segons apunta el text, en els darrers anys hi ha hagut dificultats als òrgans nacionals per arribar a acords i això “ha condicionat molt negativament la seva estabilitat i la durada dels mandats”. Per aquest motiu, en la nova etapa, la CUP té com a objectiu impulsar un “treball polític i organitzatiu estable i durador” garantint que hi hagi un treball previ en els processos d’elecció dels membres que han d’ocupar els òrgans nacionals.
