ACN Barcelona.-El centre d’exposicions de la Fundació Mapfre a Barcelona (KBr) estrena aquest divendres una doble mostra fotogràfica protagonitzada pels nord-americans Garry Winogrand i Nicholas Nixon. D’una banda, la sala gran acull la fotografia dels carrers americans de Winogrand, un dels renovadors del gènere documental a mitan segle XX, de qui a més s’exposa per primera vegada a l’Estat la seva gairebé desconeguda obra en color a través de 150 diapositives. De Nixon, s’exhibeix la icònica sèrie ‘Les germanes Brown’: amb les fotografies preses cada any sense interrupció des de 1975 de la seva dona i les seves tres germanes, la sèrie passa per ser una de les representacions del pas del temps més valorades de la fotografia i l’art contemporanis.
La sèrie de Nicholas Nixon és de fet la primera peça de la col·lecció de fotografia que va començar a atresorar la Fundació Mapfre l’any 2007. Altres col·leccions i institucions l’han adquirit també, doncs és considera una fita de la fotografia contemporània. Des d’un punt de partida senzill (el retrat familiar de quatre germanes), l’autor ha creat una de les recerques sobre el retrat i el temps més apreciades de la fotografia contemporània. Carlos Gollonet, conservador en cap de fotografia de la Fundació, exposava aquest dimecres el significat “especial” que tenen les fotografies per a l’entitat. A més, aquesta és una sèrie que no està tancada, ja que el fotògraf segueix citant puntualment cada any abans de l’estiu les quatre germanes per retratar-les juntes. S’ha convertit “en una mena de subscripció” per als posseïdors de la sèrie, il·lustra Gollonet. Es dona la circumstància que ara mateix tanca la sèrie la fotografia presa l’any 2020, l’any de la pandèmia. Per això, aquesta és l’única de les 45 instantànies en què les germanes no apareixen juntes sinó separades en una quadrícula, ja que la fotografia és una captura d’una trobada virtual a través de la plataforma Zoom. “El món a través de la fotografia”Fotògraf dels carrers americans, Garry Winogrand (Nova York, 1928–1984) ha estat reconegut, juntament amb Diane Arbus i Lee Friedlander, com una de les figures fonamentals en la renovació de la fotografia documental.Com remarca Gollonet, Winogrand representa tota una “ruptur” respecte a la fotografia documental del seu temps. “Una ruptura en la manera de representar la realitat, que de retruc transforma també la nostra manera de veure-la. Ell va fer coses que no estàvem acostumats a veure, com uns enquadraments diferents o el trencament de la horitzontal, sense deixar de fer una fotografia directa, senzilla i amb càmera compacta”, indica. Recorda el conservador de fotografia de la Fudnació que l’autor no estava tant interessat com els seus predecessors pels temes socials, sinó per “com el món es veu a través de la fotografia”. En aquest sentit, Winogrand va fer una reinterpretació de fotògrafs com Robert Frank o Walter Evans.En colorLa mostra, que incorpora les fotografies en blanc i negre més conegudes de l’artista, s’enriqueix amb una projecció de cent cinquanta-dues diapositives en color que es presenten per primera vegada a l’estat espanyol.I és que tot i que el seu treball en color és prou desconegut, Winogrand va consolidar un arxiu de 45.000 diapositives en color (no les positivava perquè aleshores el rebel·lat era un procés molt car). “Sempre anava amb les dues càmeres”, diu Gollonet. La mala sort, afegeix el conservador, és que durant una de les poques mostres on es presentava aquesta vessant del seu treball, al MoMA de Nova York, es va cremar el carro de projecció de diapositives i es van retirar de l’exposició. Des d’aleshores, aquest conjunt ha quedat gairebé oblidat fins que, l’any 2019, el Brooklyn Museum de Nova York va dedicar-li –amb gran èxit- una exposició centrada exclusivament en les projeccions de les seves diapositives en color.
