Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

Juan Carlos Martel: “Deixem que el públic decideixi si aquest Teatre Lliure interessa o no”

ACN Barcelona.-Juan Carlos Martel (Barcelona, 1976) dirigeix el Teatre Lliure des del febrer, després de la sortida abrupta de Lluís Pascual a principis d’aquella temporada. En poc temps ha traslladat […]

Avatar
Agències 06/12/2019

ACN Barcelona.-Juan Carlos Martel (Barcelona, 1976) dirigeix el Teatre Lliure des del febrer, després de la sortida abrupta de Lluís Pascual a principis d’aquella temporada. En poc temps ha traslladat els seus plantejaments a la programació d’una casa que vol “referent” de teatre públic atent a la societat. “El Lliure s’ha de permeabilitzar de tot el que passa i ser-ne un reflex no només a l’escenari sinó, més important, a la platea”, explica a l’ACN. Un nou accent que Martel diu aplicar amb “l’excel·lència” per bandera, es tracti d’un text clàssic o de teatre comunitari. Sobre la novetat que representa la seva proposta, defensa que ofereix “un ventall molt ampli” i demana que sigui el públic qui decideixi “si aquest Teatre Lliure interessa o no”.

Martel va presentar la setmana passada la programació del segon semestre de la Temporada 2019/2020, una altra de les novetats del teatre sota la seva direcció i que el director explica, en part, perquè “dona marge d’error i de correcció” del programa en no haver-se de tancar a un any i mig vista. “També permets la permeabilització de la institució en coses que passen a la societat i que requereixen una resposta bastant més immediata”, afegeix introduint la idea de responsabilitat social de la institució. El director ha explicat ja en diverses ocasions que vol un teatre on l’element cultural, l’educatiu i el social treballin plegats per servir la ciutat de la millor manera i ser-ne un reflex. Martel insisteix a l’ACN que vol que “tota la societat” es pugui “veure reflectida” en la programació i les activitats del Lliure, però també que el teatre representi d’alguna manera aquesta societat “a la platea”, a través el públic que s’hi apropa. En aquest sentit, es mostra content del rejoveniment de la taquilla que s’ha experimentat durant el primer semestre del seu primer curs com a programador del teatre (el públic menor de 30 anys s’ha situat per sobre del 35%). Admet que aquest percentatge serà “difícil de mantenir”, ja que en part és degut a una sèrie de propostes que han interpel·lat més la gent jove, apunta, però insisteix que és necessari convocar aquest segment “perquè els eixos de societat, educació i cultura tinguin incidència”.”Que decideixi el públic”El director tampoc creu que això espanti el públic de tota la vida, i que l’arribada de joves vagi en detriment d’altres sectors. De fet, Juan Carlos Martel relativitza la sorpresa que en alguns àmbits va generar la seva proposta escènica. Especialment en un primer tram de temporada on molts van trobar a faltar noms propis de l’escena teatral catalana (directors, actors, autors), habituals de la programació del Lliure. En aquest sentit, el segon tram del curs “equilibra” la balança amb espectacles que involucren creadors com Julio Manrique, Carol López, Marc Rosich o Carlota Subirós, entre altres. “Em consta”, admet Martel quan se li pregunta si la nova bateria d’espectacles ha alleujat més d’un abonat. Segons la seva radiografia, al Lliure hi ha un terç dels abonats que són fidels a la programació perquè hi “confien” passi el que passi, un altre terç al qual “li has de demostrar que allò que fas està al nivell” i un darrer que “potser preferia més la programació que es feia abans”. Però el director defensa que la seva programació “ofereix un ventall molt més ampli” (que abans), amb “una gama de grisos impressionants”, i aconsella que cadascú esculli “el muntatge que més s’adeqüi a les seves necessitats”.”S’ha de tenir una mica més de confiança”, afegeix en darrer terme abans de recordar els orígens del Teatre Lliure, quan “una companyia de joves de 25 anys que ningú coneixia van ser capaços de fer venir molta gent i que ara el teatre sigui el que és”. “El Lliure ha passat diverses etapes i aquesta en serà una més. Pascual, Homar, Rigola; ens hem sabut adaptar i això és molt important: el públic i la gent de la casa són persones intel·ligents amb capacitat d’adaptar-se a les novetats”, reivindica Martel. Per tot plegat, el director reclama que sigui el públic qui “decideixi” si “aquest Teatre Lliure interessa o no interessa”, i insisteix que en aquest teatre no es pot fer “només una cosa” i que ha de “parar molt més l’orella” que abans amb allò que passa fora de les seves parets. Lluís Pascual, “capítol tancat”D’altra banda, el nou director del Teatre Lliure no esquiva parlar del seu predecessor, Lluís Pascual, però opina que aquell és un “capítol tancat”. “Però ves a saber si en futurs capítols els seus personatges tornaran a sortir”, afegeix per no sonar contundent sobre la relació futura del teatre amb un dels seus fundadors. Martel assumeix que “segurament” el que va passar amb l’exdirector (la denúncia de nepotisme per part de l’actriu Andrea Ros i la posterior dimissió de Pascual) pot ser conseqüència “del que passa fora” del teatre: “Hi ha una revolució feminista, una lluita contra el canvi climàtic, un envelliment de la població i una extrema dreta que ha arribat”, enumera. Finalment apunta que la institució “s’hi està adaptant” –diu referint-se tant a l’etapa post-pascual com a la realitat social que envolta el teatre-. “Adaptant amb molta intel·ligència a la quantitat de coses urgents a les quals hem de fer front. Són moltes per estar constantment pensant amb nostàlgia sobre el què ha passat en un passat”, reclama.