ACN Barcelona.-Jaume Plensa torna a la galeria barcelonina Senda, on va exposar ara fa tres anys, per presentar ‘La llarga nit’, una “nota d’esperança” en plena pandèmia i un elogi del temps misteriós de la nit com el trànsit cap a un nou matí d’oportunitats. Tres grans caps silents i en aparença dorments de bronze i malla graviten suspesos ocupant tot l’espai de la galeria, com a metàfora del temps suspès per la crisi del coronavirus, així com pels canvis sociopolítics globals actuals. L’exposició també inclou una sèrie de treballs en paper, creats aquests sí expressament per a aquesta mostra, i que han estat realitzats a simples traços de carbonet negre sobre paper Japó. Són un nou exemple del fructífer l’estudi de Plensa sobre els rostres infantils.
Plensa es va estrenar a la Senda ara fa tres anys amb l’exposició ‘El bosc blanc’, després de set anys sense exposar a Barcelona. L’any següent va repetir a la ciutat, en aquest cas amb una exposició retrospectiva organitzada al Macba. Ara torna a la galeria del carrer Trafalgar, de Carlos Duran, amb qui s’han posat d’acord per repetir precisament en aquest moment històric. “Ens va semblar que era un moment interessant especialment per la pandèmia, que ho fa tot més trist i tranquil, per fer una exposició que fos una mica una nota d’esperança”, explicava aquest matí l’artista en declaracions a l’ACN. Es titula ‘La llarga nit’, un “homenatge” a Vicent Andrés Estellés i el seu vers ‘No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble.’ “Crec que amb la pandèmia, estem en aquesta llarga nit i esperant el demà”, raona l’artista. ‘La llarga nit’ inclou una sèrie d’escultures de gran dimensió. Són exemples dels seus icònics rostres dorments (o silents), en aquest cas suspeses en l’aire per emfasitzar la idea de temps suspès que d’alguna manera ha generat la crisi del coronavirus. Plensa suggereix que, en haver de parar la maquinària del fer, la humanitat està posant una altra vegada en funcionament “la maquinària del pensar, la que generarà noves maneres de viure en el món”. La peça central de l’exposició, ‘Minna’s Words’, és un gran rostre esculpit en bronze que demana silenci apropant-se el dit índex a la boca. Com Laura Àsia, un altre gran rostre en bronze, totes dues parteixen de models fets en fusta que l’artista “congela” extraient-ne un motlle en siliciona per després acabar-la amb el metall. En aquesta obra l’artista continua la seva exploració de la perspectiva a través de la distorsió de la figuraLa tercera gran peça de la mostra és ‘Invisible Ana’, un cap en malla d’acer, suspesa per fils subtils, que sobrevola la sala. La peça forma part d’una sèrie de retrats femenins que Plensa ha concebut com a armadures metàl·liques que, en lloc de blindar el cos per a protegir-lo, mostren la seva fragilitat i suggereixen que la vulnerabilitat és l’autèntica fortalesa de l’humà. L’exposició també inclou una sèrie de treballs en paper, creats per l’artista expressament per a aquesta mostra. Realitzats a simples traços de carbonet negre sobre paper Japó, aquests delicats i singulars dibuixos de Plensa es fan ressò del seu permanent estudi dels rostres puerils.Esperant poder tornar a viatjarMalgrat la pandèmia Jaume Plensa ha seguit “instal·lant” diverses de les seves monumentals i icòniques creacions en l’espai públic, particularment als Estats Units i el Canadà, només que ara no hi ha pogut participar directament com li agrada fer. Aquest 2020 s’han disposat una peça “enorme” a Grand Rapid i molt recentment també la prou coneguda ‘Behind the walls’, totes dues a l’estat de Michigan, una altra a Los Angeles, i encara una darrera escultura a Toronto, totes a l’aire lliure. En canvi, s’han ajornat dos projectes d’exposicions a New Jersey (fins a l’abril del 2021) i a Nova York (fins a l’octubre del 2021). A Plena només li reca no haver pogut assistir personalment al trasllat i instal·lació de les obres, cosa que no es perd mai però que enguany no ha estat possible per la crisi sanitària. D’altra banda, l’artista ha informat que properament s’instal·larà al Parque de los Sagrados Corazones de Madrid una nova peça que ha fet en homenatge al personal sanitari de la ma de la mútua de salut madrilenya AMA.
