ACN Barcelona – El centre per a la defensa dels drets humans Irídia ha reclamat aquest dimarts que el Govern apliqui els protocols ja existents sobre informació, acompanyament i assessorament a les víctimes de lesions, maltractament o fins i tot la mort causades per l’actuació policial o penitenciària. L’entitat assegura que protocols similars s’apliquen en la violència masclista o els accidents de trànsit, però no en el cas de lesionats o morts a mans de policies o funcionaris de presons, tot i que existeixen des del cas d’Ester Quintana. Així mateix, ha reclamat al Parlament i el Govern que es creï un mecanisme independent de supervisió de les actuacions policials o penitenciàries, ja que els actuals mecanismes són lents o no funcionen bé.
L’informe del Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (Saidavi) d’Irídia del 2023 posa el focus en mostrar i analitzar les mancances dels mecanismes de supervisió dels cossos policials detectades, centrant-se en els mecanismes interns, concretament la identificació dels agents, el superior jeràrquic, i les investigacions internes. També inclou, però, les mancances en el rol del ministeri fiscal i el rol dels jutjats i tribunals com a mecanismes externs de control, inclosos els obstacles en l’assistència jurídica, la lentitud dels procediments, les deportacions i els Protocols d’Istanbul. La inexistència o mancances d’aquests mecanismes són l’arrel de la impunitat, asseguren.
Sònia Olivella, advocada i directora de litigi d’Irídia, ha explicat que dels 37 litigis judicials oberts contra policies, en cap cas els agents investigats han estat identificats per part dels seus superiors, que solen defensar-los. Tampoc van obrir cap investigació interna. En els 13 casos que aquesta investigació interna s’ha obert, només quatre es van obrir d’ofici i 12 es van tancar per falta d’autor conegut o perquè es considera que no hi havia cap mala praxi.
Natàlia Abrego, psicòloga d’Irídia, ha remarcat que és necessari parlar dels impactes psicològics que comporten la manca de mecanismes de supervisió i les dificultats en el procés judicial. “Generen patiment, afecten greument l’elaboració del dol i dificulten que la justícia sigui una eina de reparació. En comptes d’això, la judicialització revictimitza i genera indefensió, i pot afectar l’autoestima i provocar el trencament de creences bàsiques”, ha afegit.
La psicòloga també ha criticat també que l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) no apliqui correctament el protocol d’Istambul contra els tractes humiliants i degradants per part de les autoritats.
Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, ha enumerat una sèrie de recomanacions adreçades tant a institucions com a les diferents administracions, la principal de les quals és la creació d’un mecanisme independent de supervisió de la policia. “Si volem evitar casos com aquests, cal més transparència i més supervisió”, ha assegurat. A més, ha destacat que si Catalunya vol ser capdavantera en la protecció i garantia dels drets humans cal el mecanisme independent que els òrgans internacionals fa anys que exigeixen. “Cal aprofitar l’oportunitat que implica una nova legislatura”. Per això, fa una crida als representants polítics tant del Parlament de Catalunya com del Congrés dels Diputats que poden materialitzar-ho, però també una crida a la ciutadania, perquè ajudi a fer arribar aquest missatge, sumant-se a la recollida de signatures que exigeix aquest mecanisme independent. “Més transparència i més supervisió vol dir més drets humans”, ha conclòs Franquesa.
<strong>Les xifres del 2023</strong>
Durant l’any 2023, 146 persones es van dirigir al Saidavi per denunciar presumptes vulneracions de drets humans. D’aquest total, 55 persones i 2 col·lectius han patit violència institucional i els seus casos entraven dins l’àmbit d’actuació del Servei; la resta, quan corresponia, s’han derivat a altres entitats o serveis que els podien donar suport. Pel que fa al perfil de les 55 persones afectades, 20 eren dones, 34 eren homes i d’una de les persones no consta el gènere. En relació amb l’edat, entre les persones ateses n’hi ha una que en el moment dels fets era menor d’edat, 24 d’entre 18 i 34 anys, 16 d’entre 35 i 64 anys i, en últim lloc, 14 persones de les quals no en consta l’edat, ja que se les ha atès telefònicament i no s’ha demanat aquesta informació, per no considerar-se rellevant.
Finalment, dels 57 casos atesos, 35 han estat per actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic, 5 per denúncies de vulneracions de drets a la presó, 5 en casos en què la persona es trobava sota custòdia policial, 4 en domicilis privats, 4 en context de protesta, 1 al CIE i 3 en contextos diversos diferents dels anteriors.
D’altra banda, com a mínim en 13 dels casos que s’han atès durant l’any 2023, en la primera atenció s’ha identificat un component discriminatori en l’actuació policial: en 9 casos per racisme, en 2 casos per LGBTI-fòbia, en un cas per ambdós motius i en un cas perquè la persona tenia una discapacitat física. Tanmateix, és important destacar que sovint, per diferents motius, les persones no verbalitzen el component discriminatori fins al cap d’un temps d’haver iniciat l’acompanyament i, per tant, pot ser que el número sigui superior.
Durant el 2023 Irídia ha litigat en un total de 56 casos, però només 9 s’han assumit aquest any: 19 en context d’espai públic o domicili, 19 en defensa del dret de protesta, dret a la informació o infiltració policial als moviments socials, 16 en context de privació de llibertat en comissaries, presons o CIE, i dos per tortures durant el franquisme a la comissaria de Via Laietana. Un total de 49 dels casos segueixen oberts, i en el 40% d’aquests hi ha un component de racisme. En 42 casos es va per la via penal, mentre que els altres set són una reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat o el govern espanyol, sigui per la via administrativa o contenciosa.
En els casos penals, hi ha un total de 156 policies, funcionaris de presons o vigilants de seguretat privada encausats: 63 policies nacionals, 48 mossos, 23 policies locals, 10 funcionaris de presons i 12 vigilants privats.
<strong>Una mort per Tàser gairebé sense investigar</strong>
En la roda de premsa, s’ha destacat un cas paradigmàtic, el de la mort de l’Antonio a Badalona el novembre del 2021 per les sis descàrregues elèctriques de pistola Taser que li van aplicar els Mossos d’Esquadra. És una de les primeres morts a Catalunya pels efectes d’una pistola elèctrica policial, però no se sap del cert quantes n’hi ha hagut perquè no hi ha un recompte oficial.
L’home tenia una discapacitat física i problemes d’esquizofrènia coneguts pel SEM i pels Mossos. Aquell dia la seva mare va trucar al 112 alertant que el seu fill s’havia tancat a l’habitació molt agitat i amb dos ganivets. El SEM es va quedar a la porta de l’edifici, i els mossos que van pujar al pis van disparar-li dues descàrregues inicials, que el van fer caure a terra, dues més per treure-li els ganivets i dues de finals per acabar-lo de reduir. Al cap de 48 hores va morir a l’hospital.
Mireia Salazar, advocada del cas, ha relatat els fets i ha afirmat que aquest cas que és una mostra de com, fins i tot en una actuació policial amb resultat de mort, es dona una manca de control per part dels superiors jeràrquics i una investigació policial interna deficient. A més, va haver de ser la família la que truqués a hospitals i policia per saber com estava el seu parent.
Annoris, germana de l’Antonio, ha compartit la “impotència” que van sentir en aquell moment. “Vam haver de moure’ns nosaltres per buscar justícia i el sistema no va voler. Tant de temps sense resposta, ni justícia, ens ha fet molt mal”, ha dit. “A part de la tristesa i la ràbia, ens ha afectat a tots en el nostre dia a dia”, ha lamentat, i ha demanat “que agafin als culpables, que reconeguin el que va passar i que es faci justícia”.
El cas va ser arxivat pel jutjat de Badalona en fer cas d’un “insuficient” informe policial que descartava cap tipus de mala praxi. No obstant, la família, amb l’ajuda d’Irídia va recórrer l’arxivament a l’Audiència de Barcelona, que a finals del 2023 va obligar a reobrir el cas. Ara el jutjat de Badalona citarà diversos testimonis, cosa que no havia fet anteriorment, i manté investigats dos dels agents que van actuar aquell dia.
