ACN Olot – Dos biòlegs ambientals de la Garrotxa, amb el suport de la Institució Catalana d’Història Natural, impulsen a Olot la restauració de la roureda de Mas Tarut. L’objectiu és millorar la connectivitat genètica i ecològica entre els boscos de roure pènol de la Moixina i el del Parc Nou d’Olot, per augmentar la qualitat de les espècies que hi viuen. Els biòlegs estan convençuts que la restauració “pot ser efectiva” perquè han detectat que ja hi ha moltes espècies típiques de boscos humits. Antigament, la cubeta olotina estava coberta per aquest tipus de boscos, que han anat desapareixent a mesura que s’ha urbanitzat. Es tracta d’un bosc típic de zones més fredes i humides, poc present a Catalunya.
Jan Tresserras i Galdric Mossoll han impulsat a Olot la restauració de la roureda de Mas Tarut, que està ubicada entre dos boscos de roure pènol molt antics: la Moixina i el Parc Nou. “La idea és tirar endavant un projecte per ampliar l’espai ocupat per aquests roures i millorar l’estat d’aquests arbrats protegits a Catalunya, que antigament ocupaven tota la cubeta olotina; la part que ara ocupen les persones”, detalla Tresserras.
El projecte, que està previst que s’allargui un parell d’anys, ha començat aquest passat abril amb la fase de diagnosi de l’estat herbaci de la roureda de Mas Tarut. L’anàlisi de totes les espècies que ocupen la parcel·la ha “sorprès” als biòlegs i els fa creure que la restauració “pot ser efectiva”. “Hem trobat moltes espècies nemorals, típiques d’una roureda. Per tant, no comencem des d’un desert i creiem que el projecte servirà per plantar la llavor i que, el que actualment només és un arbrat, pugui acabar sent un bosc de roure humit”, detalla Mossol.
<strong>Dos anys de restauració</strong>
Una de les mesures que es plantegen aplicar és restringir el pas, sense arribar a eliminar-lo. “En cap cas, volem prohibir-hi l’accés, però hem detectat que un dels problemes d’aquest espai és l’extensió de trepig”, alerta Jan Tresserras, que detalla que això “provoca que hi hagi plantes ruderals -les primeres que colonitzen terrenys alterats-, que ocupen l’espai propi d’espècies típiques d’una roureda humida”.
En aquest sentit, una altra de les accions que preveuen aplicar és la de “treure les espècies ruderals, perquè deixin lloc a les amenaçades pròpies d’aquest hàbitat també amenaçat”. A més, intueixen que caldrà retirar alguns exemplars d’arbres, perquè els que quedin puguin créixer. Ara mateix, “l’arbrat és molt dens i tots competeixen per la llum i l’aigua”. A diferència de les dues rouredes antigues que connectarà, Mas Tarut està plena de roures pènols joves, que l’Ajuntament va plantar fa 20 anys.
<strong>Millorar la connectivitat</strong>
Segons detalla el biòleg ambiental Galdric Mossoll, “la separació tan gran entre rouredes a Olot dificulta la connectivitat genètica. És a dir, que un gra de pol·len vagi a un altre rodal”. I, de retruc, “això dificulta la conservació del roure pènol i les espècies que viuen a sota”. Per això, els impulsors del projecte estan convençuts que “millorar l’arbrat potenciarà la connectivitat ecològica perquè permetrà que les espècies puguin moure’s millorant-ne la qualitat”.
La importància de la iniciativa rau en el fet que les rouredes de roure pènol no són gaire comunes a Catalunya. “Són boscos de zones fredes i humides, més típics d’altres llocs d’Europa ubicats per sobre dels Pirineus”, afirma Mossoll, que diu que “la Garrotxa té aquestes condicions i, per això, se n’hi troben”.
El projecte de restauració del Mas Tarut el volen fer amb la complicitat de la ciutadania. “Volem que s’impliquin en la conservació de l’espai, perquè si la població no s’ho pren com a personal, els espais naturals tenen poc futur”, ressalta Tresserras. De moment, s’han fet dues jornades amb voluntaris i voluntàries per tirar la fase de diagnosi que han estat un “èxit”. “Ha vingut molta gent i hi ha hagut molt compromís de col·lectius joves”, expliquen. Per col·laborar en les accions que es faran durant aquests dos anys, només cal posar-s’hi en contacte a través del correu electrònic del Mas Tarut o del compte que han obert a Instagram.
El projecte s’executarà sota el paraigua de la delegació de la Garrotxa i Ripollès de la Institució Catalana d’Història Natural i amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot.
