ACN Barcelona.-L’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball Nacional preveu una economia sobrendeutada i una “profunda” transformació productiva després del coronavirus. La patronal ha destacat la importància “d’anticipar-se” als canvis per garantir la reconstrucció de les destrosses i la “preservació” del model econòmic. Entre aquests canvis, la confederació preveu un “extraordinari” augment del deute públic a tot Europa per fer front al manteniment de les famílies més vulnerables. A l’Estat, l’emergència sanitària “agreuja” les “debilitats” de la crisi de 2008. Foment també estima una caiguda de les activitats basades en la mobilitat de les persones. “El turisme i la restauració viuran un any dramàtic”, ha resumit la patronal en un comunicat.
La indústria passarà a estar més orientada cap al mercat estatal i europeu com a resposta a la dependència d’altres mercats evidenciada durant aquesta crisi. Conceptes com el proveïment de proximitat i una millora de les rendes per als treballadors nacionals “prendran força”. Per la seva banda, el sector sanitari es convertirà en “l’eix central” de la vida social i econòmica. L’Institut d’Estudis Estratègics ha defensat un augment de recursos humans i estratègics, així com equipament, per fer front a possibles pics de demanda i “redissenyar” el sector, una “oportunitat” per a la política industrial a Espanya. Aquesta transformació provocarà també un increment de la demanda de personal sanitari. Previsiblement, “s’enfortirà” el servidor públic i s’abordarà la racionalització dels nivells de l’administració. En aquest context, la patronal ha advertit que la gran corporació serà objecte de “l’escrutini ciutadà” i ha demanat distribuir els costos de manera “equànime”. La crisi del coronavirus provocarà també un baix nivell de confiança en la política i la corporació ha instat al “diàleg sincer” entre els partits i la recerca d’acords amplis. A escala europea, la crisi provocarà un increment del “sentiment proteccionista” i la confederació ha advertit d’una “gravíssima fractura” entre els països del nord i els del sud, amb unes conseqüències “imprevisibles”.
