ACN Barcelona – Alícia Gorina porta al Lliure de Montjuïc l’adaptació escènica de la tragèdia grega ‘Ifigènia’. L’obra, amb dramatúrgia d’Albert Arribas, parteix de dos textos clàssics d’Eurípides –’Ifigènia a Àulida’ i ‘Ifigènia entre els taures’-, a qui donaran vida Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Marta Ossó, Albert Pérez i Pau Vinyals. La perpetuació de la violència entre generacions, el desig de venjança i la corrupció de la democràcia centren la proposta teatral, que busca trencar el tòpic sobre el sacrifici d’una noia innocent i pura a través d’un cor de cinc actrius que, a escena, donen veu a totes les dones de la història sacrificades per les estructures patriarcals. L’obra es podrà veure al Teatre Lliure del 24 d’abril i fins al 2 de juny.
Gorina, que debuta en la direcció d’una tragèdia, ha escollit el text precisament per anar a “l’essència”, als “orígens del teatre” a partir d’una figura mitològica grega menys coneguda que les d’Antígona, Medea o Èdip, tot i que és l’últim text d’Eurípides. La posada en escena té dues parts -sense entreacte- que corresponen a les dues obres d’Ifigènia. La primera busca ser la canònica d’una tragèdia grega, amb un paral·lelisme molt fort entre el ritual de casament i el del sacrifici. En la segona, la proposta entra en un espai més fosc, oníric i surrealista, propi de l’interior de l’ànima humana que descriu el poeta clàssic grec.
En la posada en escena l’espai i la música hi tenen un paper principal. El muntatge -de dues hores- compta amb un cor format per cinc actrius (Cèlia Castellano, Daniela Fumadó, Júlia Genís Laura Roig i Neus Soler) que actua de portaveu d’un col·lectiu femení que dona veu a totes les noies sacrificades per les estructures patriarcals al llarg de tota la història, en la part “més personal” de la proposta, com reconeix la mateixa Gorina. “És el discurs més personal i íntim”, ha detallat en la roda de premsa de presentació de l’obra aquest dimecres.
En aquest sentit, la directora vol donar veu als fantasmes d’una societat que “conviu amb la foscor de l’horror dels seus actes” a partir d’una proposta “molt essencial”, que va a les emocions més primàries. De la seva banda, Emma Vilarasau ha parlat de la dificultat de trobar el “llenguatge” per a l’obra i defineix els herois mascles coma “patètics, poc herois i amb gens de dignitat”, tal i com els va configurar Eurípides.
