ACN Barcelona – La companyia gallega Chévere s’endinsa en la personalitat de l’activista sord-cega nord-americana Helen Keller, que va ser “pionera de la lluita per la igualtat, la justícia social i la dissidència”. El muntatge desgrana el mite de Keller per descobrir les seves facetes ocultades com per exemple que “va participar en moviments radicals a nivell polític i social a Estats Units”. Patricia de Lorenzo, Ángela Ibáñez i Chusa Pérez de Vallejo són les tres intèrprets del muntatge ‘Helen Keller, a muller marabilla?’ amb dramatúrgia i direcció de Xron. L’obra, que integra la llengua oral i la de signes, arriba al Teatre Lliure de Gràcia del 9 al 19 de maig.
Xron ha dit que van investigar la història de Keller sense prejudicis. D’ella els va interessar la contraposició entre una història oficial i una altra que està a “l’ombra, oculta i silenciada”. Ha admès que Keller no és molt coneguda a Espanya, però a Estats Units és una celebritat des de fa més de 100 anys i es mostra “com un exemple de superació, una dona sord-cega que va aconseguir comunicar-se i va tenir un títol universitari a Harvard”.
L’obra, però, va més enllà d’aquest exemple de superació. El director ha indicat que quan van començar a investigar la seva vida van descobrir tota “una història silenciada que tenia a veure amb la lluita per l’autonomia i la independència personal d’una dona totalment entregada a participar en els debats i en els conflictes del seu temps, ha explicat.
La companyia va descobrir una dona sord-cega activista amb un pensament radical en aquells moments. “Al 1909 es va afiliar al partit socialista americà, però poc després li va semblar que tenia una posició molt tíbia”. Xron ha remarcat que es va convertir en una líder sindical donant suport a les dones del tèxtil i va participar “en tots els moviments radicals a nivell polític i social a Estats Units”. Així mateix, també va participar en manifestacions demanant el dret a vot per les dones i a favor de l’avortament. També es va preocupar per la vida de les persones sord-cegues i les seves condicions de vida precàries.
“Keller va ser una celebritat des de petita i una figura molt coneguda i quan es va posicionar políticament gran part de l’opinió pública i moltes de les persones que li van donar suport van desacreditar-la per expressar les seves opinions polítiques”, ha afegit.
<strong>Llenguatge oral i de signes</strong>
El nou projecte de la companyia gallega Chévere explora les possibilitats d’integrar en una mateixa obra i al mateix nivell la llengua oral i la llengua de signes (LSE). D’aquesta manera, el muntatge es representa en castellà (en gallec els dissabtes) i en llengua de signes espanyola.
El dramaturg ha indicat que un dels reptes de l’obra és que volien fer-la bilingüe utilitzant el llenguatge de signes i l’oral i per a ells era un repte perquè era “un món molt desconegut”. L’equip va aprendre llenguatge de signes durant més d’un any. Xron ha afegit que l’altre gran repte era dramatúrgic perquè es volia fer servir la llengua de signes com un dels materials de creació. “L’experiment d’integrar dues llengües de naturaleses tan diferents qüestiona la manera mateixa de fer teatre i confronta els qui són oients amb la realitat dels qui són sords, la seva llengua, la seva cultura i la seva marginació”, explica Xron.
Perquè l’obra també sigui accessible a les persones cegues, s’ofereix el sistema d’audiodescripció en totes les funcions. A més, els divendres 10 i 17 de maig s’oferirà un recorregut tàctil abans de la funció perquè les persones cegues puguin tocar els objectes que surten a escena.
Per una banda, es subtitula el text, però també hi ha una veu narradora i les actrius actuen “executant a l’escenari les instruccions i impulsos que es van donant a través d’una sèrie de textos projectats, que funcionen com una veu narradora anònima que també interpel·la el públic”. La companyia ha explicat que es tracta d’una obra que tria un format documental i utilitza un repertori de documents i objectes amb els quals es va construint la història de Keller. “L’opció que hem triat renúncia als personatges i, per tant, a la idea de dramatitzar la seva vida o encarnar el personatge d’una dona sordcega”.
<strong>Rebuig</strong>
Xron creu que hi ha un rebuig per part dels programadors del llenguatge de signes. “Hem descobert que el rebuig que hi pot haver vers una altra llengua en alguns punts d’Espanya, també existeix amb el llenguatge de signes, que no té territori. Aquí no es pot acusar a ningú de nacionalisme o independentisme, però el rebuig a la diversitat és el mateix que es produeix amb les altres llengües que existeixen a Espanya”.
Per altra banda, la companyia ha reivindicat que les persones sordes i cegues que estan desaparegudes dels escenaris i de la història del teatre. “Els sords han de tenir el seu cinema, teatre i literatura”, han destacat.
