ACN Barcelona.-El TNC reflexiona sobre la situació postpandèmia a través de deu monòlegs a ‘Decameró’, l’espectacle inaugural de la temporada. “No és un espectacle per venir a passar una estoneta”, ha alertat Xavier Albertí, director del TNC, que ha assegurat que “no són textos maniqueus ni que donin una solució” ni diguin que si es vol superar bé el repte s’ha d’anar cap a una banda o una altra, sinó que “posa el dit a la nafra”. El muntatge inclou textos de Davide Carnevali, Narcís Comadira, Lluïsa Cunillé, Dimitris Dimitriadis, Najat El Hachmi, Gregorio Luri, Marta Marín-Dòmine, Cristina Morales, Valère Novarina i Perejaume. L’espectacle es podrà veure a la Sala Petita des d’aquest dijous fins al 25 d’octubre.
Albertí ha ressaltat que l’espectacle recull “formes de fer i d’entendre el teatre intergeneracional amb directors molt joves, gent que ve del món de l’activisme, altres de tradicions més assentades, hi ha mirades entre generacions i estètiques”, ha dit, que configuren aquest “desmesurat espectacle”. Ha considerat que és un antídot a allò que “pot semblar confortabilitzador en uns moments que no ho són gens”. El TNC ha assenyalat que han passat 50 anys des que Pier Paolo Pasolini va rodar ‘Il Decameron’, una pel·lícula inspirada en la novel·la de Boccaccio i els seus contes majorment eròtics que, al llarg de deu jornades, són narrats per deu joves retirats al camp per esquivar la pesta bubònica que assolava Florència. L’obra del florentí reunia des de contalles de l’antiguitat clàssica fins a ‘fabliaux’ populars medievals, i amb la seva sensibilitat humanista s’erigia en pont entre l’edat mitjana i la modernitat europea. El muntatge beu del film de Pasolini i aplega deu veus singulars. El director del TNC ha manifestat que eren molts conscients que no podien obrir la temporada com si no fos la que és en el marc sociològic, econòmic, ètic i estètic. “Un teatre públic té com a primera funció crear paradigmes de cohesió social i una malaltia que ens ha aïllat ens reclama que ens tornem a trobar i posem en funcionament els valors que hem de compartir i aquests tenen a veure amb la cultura”. Albertí ha explicat que deu persones han acceptat el repte d’escriure des del seu punt de vista amb consciència que “les ressonàncies que es produïen” en escena “no estaven calculades i s’han produït i és una de les coses més fascinants de l’espectacle: Veure com les ressonàncies entre els textos van produint noves capacitats d’aprofundiment en la recepció de la globalitat de text”. El director del TNC ha remarcat que és una hora i 45 minuts de molta intensitat i d’alta literatura i un alt compromís de “no banalitzar l’ofici de l’actor en un moment com el que s’està vivint”. MuntatgesEls petits muntatges són ‘Fantasmes de la nit (Un nocturn)’, de Narcís Comadira amb direcció de Marta Angelat amb Víctor Pi; ‘Poesia per l’Zlatan (Manifest per un nou teatre)’, de Davide Carnevali amb traducció d’Albert Arribas, direcció de Ferran Dordal Lalueza amb Melcior Casals; ‘La llum del futur no deixa ni per un instant de ferir-nos’, de Marta Marín-Dòmine amb direcció Yvette Vigatà i amb Carol Muakuku; ‘Tàntal, de Dimitris Dimitriadis amb traducció de Joan Casas, i direcció d’Albert Arribas i amb Sàskia Giró. Més muntatges són ‘Fam’, de Najat El Hachmi amb direcció d’Ester Nadal amb Adriana Fuertes; ‘Saliva legal’, de Cristina Morales amb direcció de Neus Suñé amb Desirée Cascales Xalma; ‘L’arboricultor’, de Perejaume amb direcció de Mia Parcerisa amb Paula Blanco; ‘L’esperança cega’, de Gregorio Luri amb direcció de Glòria Balañà Altimira amb Pepo Blasco; ‘Una visita al Museu Criminològic’, de Lluïsa Cunillé amb direcció d’Imma Colomer amb Lina Lambert; ‘L’ull de la matèria, de Valère Novarina amb traducció d’Albert Arribas, direcció de Xavier Albertí i amb Oriol Genís. Entre els autors, Najat El Hachmi ha explicat que era un desafiament important escriure el muntatge perquè no tenia cap relació en el món del teatre, però va pensar que era una oportunitat per entrar en un nou terreny i perquè es tracta d’un espectacle que es feia aquí i era un fet molt rellevant. La intenció, ha apuntat, era recollir “la sensació d’impotència, de frustració i d’indignació davant un panorama absolutament deshumanitzat. La protagonista del text és un assistenta social que atén a persones que estan en situacions de desesperació i ella mateixa està en una situació de molta fragilitat”. Najat El Hachmi ha ressaltat que és un text que parla d’indignació, però que “al final també vol recuperar aquesta esperança en la possibilitat de que les coses puguin ser d’una altra forma. Mentre encara ens indignem, encara tindrem aquesta esperança”, ha afegit. Activitats paral·leles’Decameró’ comptarà amb activitats paral·leles com un col·loqui a la mateixa sala, el dia 9 d’octubre, després de la funció, entrada lliure per als assistents a la funció; el cicle de cinema ‘Per amor a les Arts’ amb la projecció d”Il Decameró’ a la Filmoteca de Catalunya el dia 13 i també es podrà aconseguir el llibre ‘Decameró’ a 3 euros en venda al vestíbul mentre l’espectacle estigui en cartell.
