Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

El Teatre Lliure es planteja què vol dir ser jove al docudrama escènic ‘La malaltia’ dirigit per Martel

ACN Barcelona.-El Teatre Lliure de Barcelona es planteja què vol dir ser jove al docudrama escènic ‘La malaltia’, amb idea i direcció de Juan Carlos Martel i dramatúrgia d’Íngrid Guardiola. […]

Avatar
Agències 26/02/2021

ACN Barcelona.-El Teatre Lliure de Barcelona es planteja què vol dir ser jove al docudrama escènic ‘La malaltia’, amb idea i direcció de Juan Carlos Martel i dramatúrgia d’Íngrid Guardiola. El text neix a partir de d”El mal de la joventut’ de Ferdinand Bruckner, i es podrà veure del 5 de març a l’11 d’abril a la Sala Fabià Puigserver. En roda de premsa, Guardiola ha destacat que l’obra, escrita el 1929, proposa un univers paral·lel on els joves no són “una envestida irracional”, sinó que són un col·lectiu que es fa moltes preguntes i que intenta reflexionar sobre què fa i perquè ho fa. L’espectacle compta amb la interpretació d’Emma Arquillué, Guillem Balart, Francesc Marginet Sensada, Elena Martín, Martina Roura i Mariantònia Salas.

Escrita el 1929, la peça original del búlgar Ferdinand Bruckner presenta uns joves estudiants de medicina que, en el període d’entreguerres postexpressionista i nihilista, només veuen futur en la mort o en l’aburgesament. Els principals temes que tracta són el suïcidi i la depressió, el trànsit al món adult i l’amor romàntic, i el capitalisme i la legislació penal al voltant de l’eutanàsia o la prostitució. Amb ‘La malaltia’, juntament amb ‘Sis personatges, homenatge a Tomás Giner’ i ‘Casting Giulietta’, Martel tanca una trilogia de muntatges escènics i socials on ha posat el focus en aspectes amb poca visibilitat com el sensellarisme, la soledat de la gent gran, l’edatisme, la prostitució o el suïcidi.Un sistema malalt’La malaltia’ intenta donar resposta a la pregunta de què significa ser jove, i ho fa mostrant un sistema malalt que arriba a asfixiar a tota aquella persona que lluita per sortir-ne. L’espectacle vol traslladar aquell reflex del jovent que va acabar abraçant el feixisme als joves del 2021, partint d’allò que diu i no diu el text. Segons Martel, els joves d’avui no només han d’afrontar el desencís generacional, sinó també la violència d’un món “precari, competitiu, individualista i salvatge”.Martel ha cridat l’atenció sobre el fet que no han anat a buscar una obra “mainstream” i d’un autor que tothom coneix, sinó que, com a institució pública, han corregut el risc de programar aquesta proposta que reflexiona sobre el jovent.La joventut no és una etapaLa dramaturga Íngrid Guardiola ha destacat que, d’acord amb el text de Bruckner, ser jove “no és una etapa biològica” que es descarta quan la persona té la voluntat d’aburgesar-se, sinó que en la proposta escènica, la lectura “és més complexa”, i passa per decisions que impliquen la denúncia d’aquest aburgesament.Ha destacat que l’obra “és molt de la seva època”, d’entreguerres i amb una joventut que no té futur perquè ve d’una guerra mundial i no veu esperança. Sobre ells planen els fantasmes de Friedrich Nietzsche i de Sigmund Freud, en un univers de l’època que construeixen uns personatges “molt histriònics i histèrics”. En la seva trasllació a l’actualitat, s’ha creat un univers paral·lel de joves, que no són una “envestida irracional”, sinó un col·lectiu que es fa “moltes preguntes” i es planteja què fa i perquè ho fa. Martel ha afegit que es mostra una joventut desencaixada que no vol assumir “a cegues” tot el que ve donat.El suïcidi per deixar de patirEl suïcidi és una de les temàtiques destacades, no des de la voluntat de deixar de viure, sinó des de la necessitat de voler deixar de patir, “que és lleugerament diferent”, ha dit Martel. Ha precisat que l’obra reflexiona sobre quins moments de la vida poden fer patir fins a aquest punt, i ha celebrat que posi sobre la taula un tema com el suïcidi, que considera invisibilitzat. Martel es pregunta en quin moment s’ha normalitzat tant com per deixar de parlar-ne.Guardiola ha lamentat que en moments de crisi es delegui en els joves la responsabilitat de produir noves coses com “una patata calenta”. A parer seu, se’ls traslladen responsabilitats “sense haver afavorit un camí possible”. Ara, en un moment de poques respostes i de crisi per a la salut física, ‘La malaltia’ adopta certs paral·lelismes amb l’època que proposa Bruckner, quan mitja Europa estava “tuberculosa”.A la proposta, sis intèrprets d’entre 20 i 30 anys construeixen un projecte al voltant de la joventut en el qual el suïcidi o la prostitució poden arribar a ser les úniques respostes. A més, l’artista multidisciplinari Desirée s’apropa al projecte mitjançant càpsules audiovisuals generades per les mateixes preguntes que el text brinda. De la mateixa proposta escènica en farà la seva última càpsula, que serà enregistrada durant l’espectacle. Un darrer intent de respondre, artísticament, què significa ser jove.Restriccions per la covidPel que fa a les restriccions per la covid-19 i l’afectació del confinament perimetral que impedeix l’assistència a la sala de gran part de l’àrea metropolitana, Martel ha assenyalat que ara per ara estan “molt contents” perquè els espectacles ‘La trilogia Pacífico’, d’Azkona&Toloza, ha exhaurit entrades, i també ho va fer ‘Viaje a la Luna’, de Marta Pazos, tot i que estan a l’espera de l’encaix de ‘La malaltia’ a la Sala Fabià Puigserver. Tanmateix, ha dit ser “molt conscient” de la possibilitat d’obrir el teatre, una situació que és l’únic lloc a Europa on es dona.Així mateix, ha assenyalat que amb les restriccions del 50% de l’aforament actuals estan preparats per “anar a més” quan sigui possible, o anar a menys si cal. Ara bé, ha avisat que la falta d’ingressos per activitat no deixa de repercutir directament i indirectament a l’activitat i estructura del teatre, que ara per ara “aguanta la respiració” mentre el públic va responent.