Diumenge, 2 d'octubre de 2022 - Edició 1529
La República

El Teatre del Raval estrena un ‘Estranys en un tren’ fidel a l’obra original de Patricia Highsmith

ACN Barcelona – El Teatre del Raval estrena divendres ‘Estranys en un tren’, una nova producció de la casa a partir del muntatge de Craig Warner basat en la novel·la […]

Agències 06/09/2022

ACN Barcelona – El Teatre del Raval estrena divendres ‘Estranys en un tren’, una nova producció de la casa a partir del muntatge de Craig Warner basat en la novel·la de Patricia Highsmith. La directora del teatre, Empar López, s’ha atrevit amb el “repte” coincidint amb els 15 anys de la sala. Segueix així l’estela de títols de gènere negre i suspens que ha anat estrenant aquí, alguns amb èxits de públic notables com la recent ‘La teranyina’, el tercer espectacle més vist del curs passat en sales de menys de 200 butaques. Es tracta d’un muntatge “potent” -que no recordarà la versió cinematogràfica de Hitchcock (1951) censurada a l’Estat, avisa López- on aflora el clima opressiu i sufocant de la novel·la i la maldat extrema dels seus dos protagonistes.

L’elenc de ‘Estranys en un tren’ el formen Xavi Carreras (com a Charles Bruno) i José Barón (Guy Haines) en els papers protagonistes, al costat de Laura Sancho, Carlos Vicente, Mercè Rovira i Ramon Bonvehí. Una companyia a un molt “bon nivell” i “compensats” a parer d’Empar López.

“Són adaptacions complicades, és un repte”, admetia aquest matí a l’ACN la responsable del Teatre del Raval i directora del muntatge. Però després d’haver liderat èxits recents com ‘La Teranyina, ‘La dona de negre’ o ‘El miracle d’Anne Sullivan’, López va pensar que era el moment. A més, les funcions coincidiran -al novembre- amb el quinzè aniversari de la sala. Com és costum, i si la taquilla acompanya, aquesta producció pròpia es podria mantenir al teatre fins al Nadal.

<strong>Una versió fidel a Highsmith</strong>

L’obra escollida segueix el fil del muntatge que Craig Warner va fer de la novel·la de Patricia Highsmith, és a dir, amb una posada en escena minimalista i tot el protagonisme pel text i els intèrprets. A més, té poc a veure amb l’èxit cinematogràfic homònim d’Alfred Hitchcock, i particularment de la versió que es va estrenar a Espanya als anys 50, completament “mutilada” per la censura franquista.

En la cinta censurada va desaparèixer tota referència a l’alcoholisme, el complex d’Èdip i l’homosexualitat del protagonista, “tres històries molt potents” que expliquen el personatge i la seva conducta malèvola. Per això Empar López no l’ha tinguda en compte, i ni tan sols ha permès als intèrprets que la veiessin mentre preparaven l’obra, si és que no ho havien fet abans.

El que sí que ha fet la directora és rellegir la novel·la de Highsmith. López destaca el fet que en gairebé tots els seus llibres hi ha la figura de l’assassí, amb “la figura del bé i el mal” molt presents. “Juga amb la ment dels personatges, i els porta al límit. Sobta que cap dels seus assassins té remordiments”, subratlla la directora.

L’estrena d’aquest muntatge arriba, casualment, poc després de la publicació del volum ‘Diarios y cuadernos (1941-1995)’ (Anagrama), un ampli recull dels diaris i quaderns personals de l’escriptora, autora d’altres novel·les cèlebres com ‘Carol’ o ‘El talento de Mr Ripley’.