ACN Barcelona.-El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, avisa que no es pot condicionar que els líders polítics independentistes empresonats puguin accedir a un determinat règim penitenciari al fet que participin a “programes de reinserció per inculcar-los idees”. “Obligar-los a renunciar a la seva ideologia s’ha de considerar una vulneració flagrant de la llibertat ideològica”, ha advertit en la presentació del nou informe ‘Afectació de drets en l’execució penitenciària de la sentència 459/2019 del TS’. Al text, el Síndic remarca que l’aplicació del 100.2 i del tercer grau als nou presos “es va ajustar al dret” i critica que se’ls suspengués la classificació arran dels recursos de la Fiscalia.
Ribó ha assegurat que si l’administració “ataca la seva llibertat ideològica o de pensament” comet “una clara ofensa als drets fonamentals”.Al seu informe, el Síndic assegura que tant l’aplicació del 100.2 com el tercer grau per part de l’administració penitenciària catalana “són ajustades al dret” i que per tant als nou presos els correspondria aquesta classificació. A més, també remarca que totes les propostes les han confirmat tres jutjats de vigilància penitenciària diferents i independents.El Síndic remarca que mai s’havia suspès el tercer grau en motiu d’un recurs de la fiscalia contra la decisió administrativa i assegura que la primera vegada ha estat en el cas dels set presos homes. També subratlla que aquest fet ha estat condicionat per la interlocutòria del Suprem del 22 de juliol del 2020 i denuncia que els presos han patit “un greuge i una situació desigual” que els ha lesionat els drets. També sobre el tercer grau, Ribó ha dit que quan la fiscalia s’hi referit com a un “buidatge de la pena” és perquè “desconeix que és una forma de compliment de la pena”.En la presentació de les conclusions Ribó també ha destacat que “és el primer cop” que el Suprem “s’autoproclama competent” per conèixer les qüestions penitenciàries i els règims flexibles i avisa que això “va en detriment” de les audiències provincials, que recorda que tenen una secció especialitzada en matèria penitenciària. “Aquest fet expressa una certa manca de confiança cap als jutges de vigilància penitenciària, que són els òrgans especialitzats amb sensibilitat i formació específica que valoren, des d’una òptica objectiva, l’evolució del pres”. En aquest sentit, Ribó assenyala que es professionals “no estan contaminats pel biaix dels fets i presencialitat del judici” ni per la imposició de pena.En relació al recurs de la fiscalia, critica que “focalitzi la ponderació del tercer grau en elements propis de la sentència condemnatòria i la imposició de la pena” i creu que fa interpretacions “restrictives” sobre l’article 100.2. El Síndic ha traslladat aquest informe al Parlament i al Defensor del Poble, així com al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura. A més, ha aprofitat l’informe per instar les administracions penitenciàries a apostar més pels instruments de reinserció. “Pot ser un bon moment per impulsar més encara l’article 100.2, i hi animaria l’autoritat catalana, que ho fa, com a l’autoritat espanyola, que ho fa més escadusserament”, ha dit.El règim penitenciari dels presos independentistesA l’informe, el Síndic analitza tant l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari com el tercer grau. Tots dos mecanismes han estat revocats a algun dels presos independentistes. En el cas del 100.2, el Suprem va revocar-lo a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i té previst resoldre els recursos d’apel·lació d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, tots ells ara en un règim equivalent al segon grau ordinari.Pel que fa al tercer grau, les juntes de tractament van decidir fer progressar de segon a tercer grau tots els presos, decisió que la fiscalia va recórrer. Un dels jutjats de vigilància penitenciària va suspendre el tercer grau a tots els homes presos, que ara estan pendents que el Suprem es pronunciï i, mentrestant, tampoc poden gaudir del 100.2. Sí que mantenen el tercer grau Forcadell i Bassa, perquè un dels jutjats de vigilància penitenciària considera que abans de la suspensió cal que el Suprem emeti una resolució ferma.
