Dimecres, 17 d'agost de 2022 - Edició 1483
La República

El sector immobiliari reclama mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir en el preu

ACN Barcelona.-El sector immobiliari ha reclamat mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Les entitats han comparegut en el Parlament en referència a la […]

Agències 20/09/2021

ACN Barcelona.-El sector immobiliari ha reclamat mesures “estructurals” per augmentar l’oferta d’habitatge en comptes d’incidir directament en el preu. Les entitats han comparegut en el Parlament en referència a la Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i han demanat “replantejar” el lloguer social obligatori, la definició de grans tenidors i “no donar cobertura” a l’ocupació. Per la seva banda, la representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, ha qualificat la normativa d’una proposta “de mínims” i ha fet una crida als grups parlamentaris a legislar per acabar amb els desnonaments i a donar suport mesures “de xoc” davant una situació “crítica”.

El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha assegurat que el lloguer social obligatori comporta en molts casos ingressos inferiors a cent euros al mes per als propietaris, una disminució d’entre el 70% i el 90% respecte a l’aplicació de l’índex de referència. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha afirmat que aquesta situació planteja un “important conflicte legal” per la vulneració del dret a la propietat i ha recordat que la jurisprudència establerta és “molt clara” sobre la necessitat de “proporcionalitat” en les mesures de l’administració. En concret, el vicepresident del Consell de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, Joan Ràfols, ha assegurat que un 56% dels contractes de lloguer social obligatori estan per sota els cent euros mensuals i el 76% són inferiors als 150 euros al mes. D’aquesta manera, Ràfols ha assegurat que els propietaris renuncien a 770 euros de mitjana i han de fer front a unes despeses de manteniment d’aproximadament 130 euros el mes. “Aquesta mesura limita la rendibilitat dels propietaris. És pitjor que l’expropiació”, ha lamentat. Davant aquesta situació, Ràfols ha reclamat a la Generalitat subvencionar la diferència entre la renda provinent del lloguer social i aquella que es podria obtenir a preu de mercat. En aquest sentit s’ha pronunciat també el president de l’Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, que també ha demanat fer un seguiment de l’estat de l’arrendatari durant els anys de contracte. Per la seva banda, el president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) a Catalunya, Joan Company, ha assegurat que els ingressos provinents del lloguer social obligatori són “antieconòmics” i vulneren el dret a la propietat. El president del COAPI ha defensat mantenir el concepte de lloguer social recollit en la llei 24/2015 i limitar l’aplicació d’aquesta figura al parc d’habitatges procedents de les execucions hipotecàries o l’incompliment de la funció social de l’habitatge per part dels propietaris. Així mateix, ha demanat “replantejar” la càrrega econòmica sobre el propietari i limitar la durada d’aquesta mesura a un any, ampliable a dos anys.Així mateix, ha alertat dels efectes de l’entrada en vigor de la llei. Company ha assegurat que el nombre de pisos destinats al lloguer ha baixat notablement en els darrers anys i ha afirmat que els grups promotors estan desviant inversions cap a altres zones de l’Estat davant la legislació catalana en matèria d’habitatge.Tot i les discrepàncies del sector, ERC ha celebrat l’arribada a un “punt d’acord” sobre la figura del lloguer social obligatori, més enllà de les discussions sobre els temps, les quantitats o les càrregues sobre el propietari. La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, Lucía Delgado, ha defensat la importància dels lloguers socials obligatoris per “protegir” les llars vulnerables. En resposta a les declaracions de les associacions d’empreses immobiliàries, Delgado ha assegurat que si un gran tenidor no actua “agressivament” com un “fons voltor” la llei “no entrarà en joc”. Tot i això, ha assegurat que la normativa és una mesura necessària perquè les empreses facin lloguer social. La definició dels grans tenidorsFins ara, la definició de grans tenidors inclou les persones físiques i jurídiques amb més de quinze habitatges. La nova legislació modificaria aquest concepte i passaria a considerar com grans tenidors les persones físiques amb quinze immobles i les persones jurídiques amb deu habitatges. El president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha alertat que aquesta modificació és “contraproduent” i no ajuda a incorporar nova oferta de lloguer en el mercat d’habitatge. En aquest sentit, el president del COAPI a Catalunya ha reclamat revisar aquest concepte i vincular-lo a la “funció social” de la propietat. En cas que es mantingui la relació amb el nombre d’habitatges, Company ha proposat deixar-ho en els quinze immobles actuals i que hi quedin exclosos els immobles de fora de Catalunya i la residència principal del propietari. Per la seva banda, el president de l’Associació de Promotors de Catalunya ha assegurat que l’estructura del parc d’habitatges de Catalunya està “extremadament atomitzada”. De fet, Vilajoana ha afirmat que el 75% dels propietaris tenen un o dos habitatges, mentre que només el 3,1% dels propietaris tenen entre onze i quinze immobles. “Tenint en compte aquestes dades, totes les obligacions de la normativa afecten a un percentatge no majoritari de propietaris, és a dir, que tampoc seria una amenaça generalitzada l’aprovació de la llei per a tots els propietaris de Catalunya. No consideren que propietaris que tenen més de quinze habitatges i que han estat traient beneficis en els últims anys, poden assumir que algun dels seus habitatges sigui considerat de lloguer social?”, s’ha qüestionat la diputada d’En Comú Podem, Susanna Segovia.La representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ha assegurat que l’ampliació de la definició el gran tenidor és un aspecte “vital” per tal que la norma funcioni amb “totalitat i eficàcia”. Delgado ha assegurat que l’objectiu és evitar que les entitats bancàries i els fons voltors “trossegin” els seus actius per evitar complir la llei i ha afirmat que més de deu habitatges per persona jurídica és una quantitat “prou àmplia” per distingir entre aquells que “complementen” els ingressos i aquells que tenen un “negoci” entorn el mercat de l’habitatge. L’ocupació d’habitatgesUn altre dels aspectes més debatuts ha estat la referència al concepte d’ocupació en la Proposició de llei. El president del Col·legi d’Administradors de Finques ha admès “molta preocupació” pel “creixement exponencial” de l’ocupació d’habitatges i ha assegurat que la nova regulació “no pot donar cobertura a situacions il·legítimes”. Per la seva banda, el vicepresident del Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya ha assegurat que l’ocupació “ha de sortir de la llei” i necessita una legislació específica. “Prou hipocresia i criminalitzar les persones que ocupen habitatges buits d’entitats bancàries o fons voltors”, ha demanat la representant del grup promotor de la ILP de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Delgado ha demanat “dignificar” l’habitatge i aportar solucions per als casos com els de la Jessica.En la seva intervenció, la portaveu de les famílies afectades per l’anul·lació del Decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, Jessica Casals, ha assegurat que ocupa un pis des de fa quatre anys per necessitat, després de separar-se de la seva parella i tenir tres fills al seu càrrec.”L’aprovació d’aquesta llei és un pas molt important per a milers de famílies en la mateixa situació. Les administracions ens han abandonat”, ha denunciat. De fet, segons Delgado, actualment hi ha 150.000 llars a Catalunya amb tots els membres de l’atur i ha advertit que els desnonaments podrien arribar a 88 al dia un cop finalitzi la moratòria en vigor actualment.En qualsevol cas, tots els ponents han destacat en la necessitat d’augmentar el parc d’habitatges de lloguer i fer front a la situació d’emergència en matèria d’habitatge. Per la seva banda, els partits també han coincidit en la manca d’inversió per part de les administracions i han destacat la necessitat d’impulsar un Pacte Nacional per l’Habitatge i recuperar el Pla Sectorial Territorial de l’Habitatge.