ACN Barcelona – El RACC ha reclamat millorar el transport públic de l’entorn de Barcelona i oferir a la ciutadania una “alternativa fiable” abans d’impulsar actuacions per descongestionar el trànsit privat a l’interior de la capital. Ho ha dit el president de l’ens, Josep Mateu, en un acte que s’ha celebrat a La Pedrera i on s’ha mostrat crític amb les polítiques de mobilitat impulsades pel govern d’Ada Colau. Així, ha considerat que projectes com el de la superilla de l’Eixample o el de la remodelació de la Via Laietana s’han fet de forma “precipitada” i “sense informar als veïns i veïnes sobre les conseqüències”. La cita també ha servit per a presentar un decàleg amb recomanacions perquè Barcelona esevingui un referent en matèria de mobilitat.
Josep Mateu ha recordat que el 80% dels conductors que circulen per l’Eixample de Barcelona són ciutadans i ciutadanes que resideixen a l’entorn de la ciutat i que opten per desplaçar-s’hi en transport privat perquè no existeix una “alternativa fiable” de transport públic. Des del seu punt de vista, la millora del servei de Rodalies i d’altres mitjans de transport col·lectiu, ha de ser la prioritat de cara els propers quatre anys, perquè, a més, amb la gratuïtat dels peatges també s’ha incrementat notablement la densitat del trànsit a l’autopista.
En aquest sentit, ha lamentat que el govern de Barcelona hagi impulsat “una vintena d’actuacions a la ciutat de cara als propers vuit anys” pensant en millorar la qualitat de vida dels habitants o reduir la contaminació i “sense solucionar primer la part que correspon al transport públic”.
Així, ha dit que projectes com el de la superilla de l’Eixample o el de la remodelació de la Via Laietana s’han executat “precipitadament” i sense informar sobre les “conseqüències” que aquestes intervencions tindran sobre la mobilitat.
Respecte la superilla de l’Eixample, ha remarcat que tot i que probablement “serà una molt bona solució pels residents d’aquesta zona”, no ho serà pels de l’àrea perifèrica. “El carrer València rebrà 8.000 vehicles diaris més que vindran de Consell de Cent”, ha recordat Mateu que ha titllat l’actuació de “forçada”.
Per tot plegat, ha recordat que les polítiques de mobilitat “no es poden fer pensant només en els residents de Barcelona, també han de tenir en compte les 200.000 persones que entren i surten diàriament de la capital catalana i els dos milions de turistes que la visiten i hi aporten riquesa”, ha indicat. “Si les restriccions no van acompanyades d’alternatives no hi estem d’acord”, ha sentenciat.
<strong>Unes Rodalies que funcionin com un metro</strong>
Per Mateu una de les claus passa per crear àrees d’aparcament a la vora de les estacions per facilitar el transport modal. Alhora, ha apostat per millorar el servei de Rodalies. Ha assegurat que aquest “hauria de funcionar com un metro”. Ha lamentat que en els darrers 40 anys no s’hi hagin fet les inversions necessàries i que els successius governs de l’Estat hagin prioritzat l’alta velocitat per davant de la proximitat. “Hem de posar-nos al dia”, ha remarcat el president del RACC que ha opinat que el canvi de gestió no permetrà resoldre el problema actual: “Sense inversió difícilment millorarà el servei”, ha manifestat. Pel que fa als FGC ha reconegut que el servei funciona molt millor, però ha advertit que en hora punta els combois van molt plens: “En determinats moments està al 100% de la seva capacitat”, ha assegurat.
<strong>ZBE poc assequibles</strong>
Mateu també s’ha referit a les Zones de Baixes Emissions (ZBE) i un cop més ha opinat que no es lícit impulsar restriccions sense donar opcions. Ha reconegut que a les grans ciutats europees la seva implantació s’ha traduït en una disminució notable de la circulació de vehicles privats al centre de les mateixes, però ha advertit que “a Barcelona això no passa”. Ha apuntat que veu amb bons ulls impulsar-les per a reduir la contaminació però ha dit que és essencial que el seu desplegament sigui més “esglaonat” i “acompanyat”. En aquesta línia, ha advertit que es tracta d’una mesura que “exclou la població més feble” que no disposa de diners per a canviar-se el cotxe antic.
També s’ha referit a la “criminalització” de la moto que des del seu punt de vista s’està duent a terme, tot recordant que a la capital catalana hi ha 300.000 conductors de motocicletes i només 80.000 places d’aparcament. Ha reconegut que aquests vehicles no han de poder estacionar en carrers estrets, però s’ha mostrat contrari a fer-los pagar per aparcar en zones blaves. Per això, ha proposat “una tarifa plana” que permeti als propietaris d’aquests vehicles estacionar a pàrquings soterrats.
En aquesta mateixa línia, ha parlat dels patinents i les bicicletes, dos mitjans que “coexisteixen” a la ciutat però amb els quals no hi ha una “bona convivència”. Ha reclamat “unes normes clares” i ha posat sobre la taula la possibilitat que els veïns i veïnes que els usen per desplaçar-se hagin de disposar de formació viària. “Tenen mentalitat de vianant i això no pot ser”, ha sentenciat.
<strong>10 propostes per millorar la mobilitat</strong>
En aquest context, el president del RACC ha recordat que fa quatre anys ja es van presentar 45 mesures per a millorar la mobilitat a Barcelona i convertir la ciutat en un referent en aquesta matèria. “Només s’ha aplicat el 20% de les recomanacions que es van fer”, ha explicat Mateu que ha demanat al futur alcalde o alcaldessa que “escolti la gent” i “analitzi les possibilitats”. Així mateix, ha explicat que el RACC es fixa que el 2030 el 30% dels desplaçaments es facin en transport públic.
En aquest sentit, el RACC ha elaborat un decàleg amb deu mesures concretes per a poder avançar cap una mobilitat més sostenible, segura i assequible. Les deu propostes són prioritzar les inversions en transport públic metropolita, especialment en serveis ferroviaris; impulsar una estratègia metropolitana per desenvolupar una xarxa potent d’aparcaments a les estacions de tren; coordinar l’execució de les obres previstes a l’espai públic i replantejar-se la superilla de l’Eixample; apostar per la convivència entre models i acompanyar la mobilitat amb bicicleta i patinet; aprofundir en la visió O de la sinistralitat viària i desenvolupar el Pla de la Moto; impulsar la mobilitat elèctrica amb incentius per a la compra i ampliant la xarxa de punts de recàrrega dins i fora de la ciutat de Barcelona; fomentar la mobilitat compartida i el model de ‘sharing’; resoldre de taxis i VTC; millorar el repartiment de mercaderies i d’última milla; planificar infraestructures i els serveis del futur, pensant en la Barcelona metropolitana més enllà del 2030.
