ACN Barcelona – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) mostrarà des d’aquest divendres fins l’11 de setembre la primera retrospectiva a l’artista visual Teresa Lanceta (Barcelona, 1951). ‘Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert’ és una exposició que aplega una selecció de tapissos, teles, pintures, dibuixos, escrits i vídeos realitzats per l’artista des dels anys setanta fins l’actualitat, a més de diverses col·laboracions i coautories. La mostra reuneix més de 200 obres de Lanceta així com treballs amb noms com Olga Diego, Pedro G. Romero i Xabier Salaberria. Aborda l’acostament de l’autora a la teixidoria, a les seves estructures, sistemes i possessos com a mètode de recerca amb associacions “simbòliques, estètiques, culturals i espirituals”.
Segons han explicat, de la convivència amb les dones berbers de l’Atles Mitjà l’artista va aprendre’n un art universal que l’ha acompanyada al llarg de la carrera fent del temps del teler “un temps ple” i, en l’aspecte artístic, “la importància de les estructures de repetició i geometries en les arts populars de molts continents i avantguardes del segle XX”.
La pròpia Lanceta ha reconegut que el barri barceloní del Raval on va viure marca profundament l’obra. De fet, Lanceta va compartir experiències amb la comunitat gitana i, per això, li ha interessat parlar de coses destruïdes i d’allò trencat i apedaçat. També ha volgut traslladar la rellevància dels sabers i les experiències populars i de la vida en comú. Aquest aprenentatge es veu en tota l’obra i, especialment, en les peces realitzades els anys noranta així com les teles vermelles i negres de 2019 i 2020.
En aquest sentit, es pot veure l’obra ‘Els oficis del Raval’, una col·laboració entre Lanceta, Nicolas Melevé i els alumnes i professors de l’Institut Miquel Tarradell i el departament d’educació del MACBA. Consisteix en un mapa digital basat en històries de treball, vivències, recursos i afectes dels participants i les famílies.
La mostra està comissariada per Nuria Enguita i Laura Vallés Vílchez. És una coproducció del MACBA i l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). En declaracions a l’ACN, Enguita ha celebrat que l’exposició sigui “la més gran que s’ha fet mai” sobre l’artista. Ha aplaudit que s’hagi fet perquè durant molt temps va ser reconeguda “en un petit cercle” i des de fa 10 anys té major presència artística estatal i internacional. Ha afirmat que ha fet un treball “silenciós” que planteja qüestions “fonamentals”.
Segons Enguita la mostra planteja un “trencament de la noció d’autoria”, la incorporació de la comunitat gitana, les dones teixidores berberes i d’estudiants de la Masana. També el trencament dels límits entre el que es considera art. “Sorprendrà la bellesa dels materials i la complexitat del treball en una manera molt humana. És un treball desconegut però que genera empatia de forma molt ràpida”, ha sostingut.
Per la seva banda, Lanceta ha assegutat que l’exposició és un “regal” després d’anys de treballar “molt”. S’ha mostrat sorpresa perquè creu que les peces han agafat una “gran rellevància” en la retrospectiva del MACBA. Tot i que té nous projectes entre mans, l’artista visual té ganes de “descansar”. De cara al futur vol treballar noves peces seguint l’experiència d’aquesta exposició d’aportar la seva veu i explorar en la poesia. “Em toca descansar una mica. El tapís requereix molta atenció i ara vull dedicar-la en altres qüestions”, ha explicat a l’ACN.
