ACN Barcelona.-L’escriptor Abdelaziz Báraka Sakin retrata a ‘El mesías de Darfur’ (Armaenia Editorial) una història d’aventura, guerra, amor i venjança al Sudan, que va guanyar el premi de literatura àrab 2020. La novel·la conjuga humor i tragèdia i té com a context el conflicte de Darfur (oest de Sudan) lliurada pel govern amb l’ajuda dels ‘yanyauids’ contra les tribus no àrabs a Darfur, “en la qual tots els personatges són atrets per un profeta que diu ser el messies, mentre les autoritats es preparen per crucificar-los a ell i als seus seguidors”. Báraka Sakin ha explicat que la seva obra va ser prohibida al seu país quan va sortir ‘El mesías de Darfur’, l’any 2012, i va haver de marxar del Sudan. Actualment viu a Àustria, on va obtenir asil polític.
La Nyala és probablement la única dona en tot el Sudan que es diu Abderrahmán. Ella carrega amb un nom masculí i una cicatriu a la cara. Va ser adoptada per una dona sense fills i amb un gran cor, que la va acollir amb la condició que mai parli de la guerra. Tot i això, ella ho coneix tot sobre la guerra. Es casarà amb el Shikiri, un jove idealista reclutat a la força per l’exèrcit. Ella li demanarà que l’ajudi a venjar-se de les milícies ‘yanyauid’, matant-ne al menys a deu d’ells. El llibre, que tracta sobre el genocidi que va tenir lloc a la regió del Sudan, va ser aclamat pel públic, però censurat pel govern islamista de Jartum. Tots els exemplars del llibre distribuïts pel país van ser destruïts. Abdelaziz Báraka Sakin ha apuntat que els seus problemes van començar el 2005 quan es va prohibir una col·lecció seva de contes i en el cas d”El mesías de Darfur’ es va prohibir durant un període tota la seva obra al Sudan i “es va convertir en una víctima de la novel·la”. En aquest sentit, ha dit que el govern sudanès va emetre una llei on s’estipulava sobre quines coses es podia escriure i sobre quines no i es va fer una censura prèvia on es deia que determinats temes no es podien tocar com la religió o la política del govern. “S’aplicava a la literatura les lleis de seguretat nacional”, ha declarat. Els seus llibres es venen actualment al Sudan, ha apuntat, però aquesta llei segueix vigent.Como a preparació a l’escriptura de la novel·la, l’autor va fer un treball d’investigació sobre la història, la diversitat ètnica, religiosa i cultural de la societat i la política contemporània de Sudan. Per altra banda, el llibre inclou humor i la ironia, tot i que es relaten fets tràgics. “La guerra efectivament és dolorosa, però quan es miren els detalls concrets un pot trobar també coses que fan riure”. L’escriptor ha assegurat que sempre ha pensat que en una novel·la l’important no és tant el que s’explica sinó com es narra. “Sempre assajo maneres d’explicar i en les darreres novel·les que he publicat he estat assajant com aplicar les tècniques orals tradicionals de la zona a l’escriptura”.L’autor ha apuntat que en les seves novel·les mai hi ha un heroi ni una història central, i això ve d’una costum arrelada a la zona que són reunions que es fan per parlar i beure alcohol. “En aquests casos quan la gent s’emborratxa es perd el control de la narració i s’escolten històries que s’entrecreuen”.
