ACN San Fernando de Henares.-Aquest dilluns comença la fase testifical del judici per rebel·lió contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i l’antiga cúpula de la Conselleria d’Interior a l’Audiència Nacional. Per dilluns i dimarts està prevista la declaració del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l’1-O, i dimecres i dijous serà el torn del comissari dels Mossos d’Esquadra Ferran López, mà dreta de Trapero en aquella època i cap del cos durant el 155. Tots dos ja han declarat a l’Audiència Nacional i al Suprem, i hauran de tornar a aclarir quins pactes havien fet els cossos policials per intentar impedir el referèndum. Les seves versions tant contradictòries ja van provocar una petició d’acarament durant el judici al Suprem, que el tribunal no va acceptar.
El febrer del 2018, en ple 155, López ja va declarar com a testimoni davant la magistrada instructora d’aquesta causa, Carmen Lamela, i va defensar l’actuació del cos tant el 20-S com l’1-O. També ho va fer al Suprem més endavant. Va explicar que el 20 de setembre, durant els registres de la Guàrdia Civil, es va assabentar de l’actuació quan anava cap a la feina, a les 8.20 del matí, i que no tenien cap avís previ. Va rebre una trucada del coronel Mariano Martínez que li demanava suport concret al CTTI, a Economia i a la Delegació d’Hisenda. Va defensar que es va donar ajuda “absolutament immediata” i que s’usaven dues vies de comunicació, la formal a través de la sala i trucades directes del seu interlocutor a la Benemèrita.Trapero i De los CobosLópez va assistir a totes les reunions de coordinació del dispositiu policial de l’1-O (menys una) en substitució de Trapero i va reconèixer que entre el major i el coronel hi havia “un problema de pell i química personal” i que no encaixaven per caràcter. Ara bé, va dir que això no va tenir res a veure amb acatar les ordres que donava Pérez de los Cobos., que es va fer “de manera immediata”. Sobre les reticències amb la designació de Pérez de los Cobos com a coordinador, va lamentar que hi va haver “molt soroll” sobre el posicionament del cos i en va culpar els exconsellers Forn i Turull per les seves declaracions. En canvi, va relatar que ell mateix va redactar a quatre mans amb el comissari Joan Carles Molinero una nota interna per als Mossos per clarificar el posicionament del cos. “Nosaltres vam explicar que el cos acatava la designació del coordinador però no la figura, que consideràvem que era híbrida entre política i operativa”, va aclarir.López va assegurar que, tot i això, totes les reunions de coordinació policial van ser “cordials i d’entesa”. També va explicar que va oferir ja a la primera reunió (23 de setembre) obrir “la cuina” dels Mossos perquè tots els cossos seguissin la jornada de l’1-O des de la seu central de la policia catalana. Una proposta que Pérez de los Cobos no va acceptar. “Algunes interpretacions que s’han fet del dispositiu serien diferents si tots haguéssim estat junts en una sala”, va valorar.Per la seva banda, De los Cobos va explicar que va dir a Trapero que el pla operatiu dels Mossos “no estava dissenyat per impedir el referèndum” i que ell li va replicar –davant del fiscal superior– que no li reconeixia la seva autoritat. Llavors, segons el coronel, va ser el propi fiscal superior José Maria Romero de Tejada qui li va demanar que el canviés. “Quan li va dir el fiscal, va dir que incrementaria el personal”, va explicar De los Cobos.Pérez de los Cobos va explicar igualment que van ser les forces de seguretat de l’Estat les que van facilitar a Trapero la llista dels locals on es preveia votar l’1-O, i que Mossos deia que no tenia. O que el major va preguntar a fiscalia quins eren els “llindars de permissivitat” i que “es definissin bé els criteris”. “A veure si hi haurà quatre individus votant en una plaça en una caixa de sabates i també ho hem d’impedir”, va dir Trapero, segons el coronel.El coronel coordinador va assegurar que l’operatiu dels Mossos estava dissenyat “per no ser operatiu” i que era “insuficient” que hi hagués dos agents per col·legi electoral “i sense vehicle”. De los Cobos va explicar que tenia recels sobre l’actuació dels Mossos ja d’abans de la convocatòria de l’1-O. “Els dubtes sobre l’actuació dels Mossos hi eren des de feia molt de temps, els tenia tota la societat”, va explicar.El dia 27 de setembre a la tarda la magistrada del TSJC Mercedes Armas va reunir els comandaments dels tres cossos i els va entregar la interlocutòria per impedir el referèndum. Segons López, la magistrada ordenava als tres cossos tancar els centres abans de l’1-O. En canvi, el coronel De los Cobos va interpretar que la interlocutòria no derogava les instruccions anteriors de la fiscalia sinó que ordenava al fiscal cessar en les seves actuacions. Va explicar que a ell no se li va notificar i que només li van facilitar la part dispositiva (ocupava només un full). En aquesta part no hi constava, doncs, la referència de la magistrada sobre l’obligació de mantenir la convivència en tot moment.Junta de Seguretat “kafkiana”El coordinador policial va qualificar de “kafkiana” la convocatòria de la Junta de Seguretat per al dia 28 al matí al Palau de Pedralbes, “amb menys de 24 hores de temps, amb un únic punt a l’ordre del dia” i amb un títol “surrealista”, ja que feia referència a com s’havien de coordinador les forces de seguretat “per al referèndum d’autodeterminació, que era una activitat declarada il·legal”. Va descriure que l’ambient de la reunió era “tens” perquè a la taula estaven asseguts “els convocants de l’activitat il·legal que s’havia d’impedir”.La primera “sorpresa” per ell va ser la presència de Trapero, “que no forma part de la junta”, i “no només hi assisteix quan tenia una oportunitat d’or de no anar-hi, sinó que fa intervencions en la mateixa línia que els convocants” del referèndum. També va explicar que Trapero va alertar que no es podia provocar “un mal major del que es pensava evitar”.Pérez de los Cobos va explicar que Puigdemont “s’agafava com en un clau roent” a l’apel·lació de la magistrada del TSJC a no alterar la “normal convivència ciutadana” en les accions per impedir el referèndum. “Va dir que la convivència ciutadania era un bé suprem”, va assegurar. El coronel va afegir que el govern espanyol va demanar al president català que desconvoqués el referèndum si volien evitar que hi hagués problemes d’ordre públic, a la qual cosa Puigdemont va respondre que “ja sabia el que havia de fer”.Al Suprem, el coronel va dir que el compliment de la llei havia d’estar “per sobre de la convivència ciutadana”. Davant del jutge Llarena, va afirmar que va demanar a Carles Puigdemont que desconvoqués el referèndum perquè era la manera “més fàcil” d’evitar desordres al carrer. En canvi, sosté que el Govern mantenia que la convivència ciutadana era “un bé superior” que no es podia alterar per l’actuació policial i que seria “impossible actuar” perquè preveien que hi haguessin dos milions de persones al carrer. De fet, en l’ordre donada per la magistrada del TSJC Mercedes Armas ja es donava la instrucció als cossos policials d’actuar per impedir l’1-O però “sense afectar la normal convivència ciutadana”.Reunions a PalauEl comissari López també va explicar que la cúpula policial es va reunir dos cops amb la cúpula del Govern al Palau de la Generalitat els dies previs. Una primera reunió es va fer el 26 de setembre, amb la presència d’ell, el major Trapero, el comissari Molinero, l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Joaquim Forn. López va dir que l’objectiu de la reunió no era comunicar que el cos anava “a complir el mandat judicial”, perquè “es donava per descomptat”. L’objectiu era “transmetre la preocupació” pel “clima generat a Catalunya aquells dies, de tensió social, de punt d’efervescència, de compte enrere a l’1-O”, va relatar. El comissari va argumentar que es volia explicar directament al president “sense intermediaris”, però que aquell dia no va rebre cap “resposta formal” ni per part de Puigdemont ni per part de Forn. “Vam sortir pessimistes de la reunió”, va admetre davant del tribunal.La segona reunió va ser demanada per Trapero a Forn la tarda del dia 27, després de la interlocutòria del TSJC i es va celebrar al Palau de la Generalitat el dia 28 a la tarda, després de la Junta de Seguretat. A més, dels assistents de la del dia 26, també hi van ser presents l’exvicepresident Oriol Junqueras i els comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo. La prefectura també va demanar la presència de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per tractar del “compliment de la legalitat”. Forcadell, però, no hi va assistir, i els Mossos no en saben el motiu. “Vist que la voluntat del Govern era mantenir la consulta i que teníem el mandat de la magistrada d’impedir-la, a falta de dos dies ens va semblar que era un moviment que no ens havíem d’estalviar”, va assegurar.En la reunió, López va explicar que es va demanar als dirigents polítics que atenguessin la seva “petició” i la del mandat judicial de “no portar a terme el referèndum”, i que van insistir en mostrar la seva “seriosa preocupació” pel “clima de tensió que s’estava generant”. “Els informes que teníem tots tenien dos vectors: un d’alta mobilització i un altre de resistència que en aquell moment tots enteníem que era passiva”.De fet, va assegurar que van avisar el Govern que era “més que segur que l’1-O hi hauria incidents”. López va remarcar que desconeixien quina seria la seva “naturalesa”, però era “evident” que la situació era “crítica” pel “clima de tensió” i de “polarització dels dos bàndols” que s’estava generant. “Hi havia elements altament inestables que en contacte amb altres podien produir efectes contraproduents”, va assegurar. López va fer servir un símil amb les condicions que s’han de donar perquè hi hagi risc forestal: “Alta temperatura, baixa humitat i previsió de vent”. “Era fàcil que hi hagués un incendi”, va concloure.La resposta a aquests advertiments fets per Trapero i els quatre comissaris va ser que el Govern tenia la “voluntat política” de portar a terme el referèndum perquè tenia un “mandat”, i que el mantindria tot i els seus “advertiments” i els manaments judicials.El comissari va relatar que Puigdemont, Junqueras i Forn van tenir una “postura monolítica”, perquè “tenien un compromís i el volien portar a terme”. Va assegurar que Puigdemont va dir que, si es complien els escenaris previstos pels Mossos, “declararia la independència”, que no recordava exactament les paraules de Junqueras, però que no hi havia “divergències” entre els tres, i que Forn va tenir “intervencions breus”. López va explicar que van sortir de la reunió “convençuts” que s’anava directament a un “escenari conflictiu”, i que va poder constatar que hi havia una “divergència” entre el Govern i els Mossos, que es trobaven en una situació de “desempara governativa”. En aquest sentit, va assegurar que les reunions que es van celebrar el 26 i el 28 de setembre “no tenien precedents”.El comissari dels Mossos també va revelar una reunió amb Pérez de los Cobos el mateix dia 28 a la nit. L’objectiu d’aquesta trobada era deixar clara quina era la posició dels Mossos, de donar compliment al mandat judicial, i evitar que hi pogués haver “malentesos”. Durant la reunió, també es va traslladar el missatge que la policia catalana estava al marge de la preparació o organització del referèndum, segons López. “Els Mossos mai van col·laborar ni en la preparació ni en l’organització ni en cap acte previ del referèndum”, va remarcar.’Escoles Obertes’Els dies previs al referèndum, els Mossos van aixecar més de 4.000 actes per ocupacions de centres de votació en el marc de l’acció ‘Escoles Obertes’ i van advertir personalment 1.200 responsables de les conseqüències d’estar-se allà fins el dia de l’1-O. Ara bé, López va matisar que no van detectar que les activitats estiguessin encaminades a preparar el referèndum. “En cap cas es detecta ni s’interpreta que una botifarrada o un partit de futbol fossin activitats preparatòries”, va concloure.En canvi, Pérez de los Cobos va afirmar que el dia previ al referèndum els Mossos van anar als punts de votació per dir que tornarien l’endemà a les sis del matí i que, si hi havia gent, no desallotjarien. A més va afirmar que la policia catalana va actuar en aquesta direcció complint les ordres de Trapero i Forn.Descoordinació l’1-OLópez va remarcar que en cap cas hi havia un “dispositiu de Mossos” per l’1-O i va insistir que era un “dispositiu conjunt i pactat” entre els tres cossos, sota la supervisió de Pérez de los Cobos. “Mai hi va haver un dispositiu de Mossos, ni el dia 25, ni el 26, ni el dia 1”, va remarcar. De fet, va acusar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de “trencar” el matí de l’1-O el dispositiu que prèviament havien pactat i que no havia sigut objecte de cap objecció per part de De los Cobos. Així, va lamentar que no van tenir el “suport pactat” i que van fer “el que van poder”. Segons López, havien acordat que els Mossos enviarien un binomi als 2.300 centres de votació, que demanarien suport a agents d’ordre públic de la policia catalana i que, en els llocs on no arribessin, farien peticions a Guàrdia Civil i Policia Nacional, que actuarien a requeriment dels Mossos.Davant del magistrat instructor del Suprem, Pablo Llarena, López va assegurar que l’actuació dels Mossos va donar compliment als mandats judicials i que De los Cobos coneixia la planificació de la policia catalana per a aquella jornada i no li va fer cap retret ni abans, ni durant ni després de l’1-O. Va contradir d’aquesta manera la declaració que el coronel va fer al Suprem (que va servir de base per mantenir la presó per al conseller destituït Joaquim Forn), segons la qual els Mossos no van informar correctament a la resta de cossos sobre el dispositiu que pensaven desplegar l’1-O i fins i tot van “vigilar” els moviments de la policia espanyola el dia del referèndum per “informar” els concentrats que omplien els col·legis electorals per tal que es poguessin organitzar.Diego Pérez de los Cobos va testificar al Suprem que, vista la “passivitat” dels Mossos i que considerava que no estaven complint amb el mandat judicial, van decidir el matí de l’1-O que Guàrdia Civil i CNP actuarien per la seva banda. Una versió que van contradir alguns agents dels cossos estatals que van assegurar que havien rebut ordres abans de l’1-O sobre on haurien d’actuar.El comissari dels Mossos va explicar que a primera hora del matí, cap a les 8.15 hores, ja va veure que els cossos estatals actuaven pel seu compte i va trucar el coordinador del dispositiu, que li va dir que ja el trucaria i no hi va contactar més. A les 9.11 va enviar un correu electrònic al coordinador per demanar suport en 233 centres, tal com havien acordat els dies previs a l’1-O a les reunions. Sobre la xifra, va defensar que sabia que els dos cossos espanyols tenien 200 unitats i que desconeixia on estaven distribuïdes i que va demanar suport per a 233 centres perquè fos una xifra que podien abastar. Més tard, a les deu, es va presentar a la reunió que havia convocat Pérez de los Cobos a la Delegació del govern espanyol per fer seguiment del dispositiu conjunt, però quan el va veure Pérez de los Cobos li va dir que “s’havia oblidat” de la reunió, que desconvocava les tres trobades més convocades al llarg del dia i que estaven treballant per desactivar el cens universal. A partit d’aquesta trobada, la comunicació entre els tres cossos va quedar interrompuda.Preguntat sobre si van demanar al binomi de Mossos que s’apartés quan arribava la policia espanyola, va dir que la seva funció era “documentar” l’actuació i mantenir-se “en una actuació de satèl·lit” quan actuessin unitats d’ordre públic, als que no havien “d’auxiliar directament”. Així, va negar “rotundament” que s’ordenés fer seguiments a la policia espanyola o la Guàrdia Civil els dies previs a l’1-O i el mateix dia del referèndum. Ara bé, va reconèixer que hi va haver comunicacions sobre “moviments” i “identificacions de matrícules”. Per una banda, va dir que van informar de quan sortien els agents dels punts on estaven allotjats perquè “temien” que hi hagués “tractorades” a les portes d’aquests llocs, que eren “públic i coneguts”. Per altra banda, quan va veure a primera hora de l’1-O que la policia espanyola actuava per iniciativa pròpia i no a requeriment dels Mossos va demanar “per emissora i en obert” que volien saber on actuaven per no enviar unitats d’ordre públic de la policia catalana. A més, va remarcar que la informació que recollien els cossos espanyols a través de les cèl·lules de seguiment no els arribava al centre de coordinació dels Mossos.109 intervencions de l’ARROLópez va reconèixer que l’efecte dels avisos previs als centres de votació no va tenir l’efecte que esperaven. Segons ell, van aconseguir que 239 no obrissin, 24 van tancar el mateix dia 1-O per la presència del binomi i 110 més ho farien al llarg del dia fruit de 109 intervencions d’unitats d’ARRO i pel replegament que van fer les patrulles de seguretat ciutadana un cop van veure, a partir del migdia, que el dispositiu conjunt “s’havia trencat”.En aquest sentit, va defensar que les ARRO van tenir un paper destacat i també va dir que tornaria a prendre “100 cops més” la decisió de no desplaçar al territori les unitats Brimo perquè hi havia dues manifestacions de signe contrari a Barcelona, es mantenia l’alerta 4 terrorista i un partit de futbol a la tarda al Camp Nou. Tanmateix, va reconèixer que va ser un “error” enviar la Brimo al partit Barça-Les Palmas, que es va acabar jugant a porta tancada.López també va explicar que van ordenar que retiressin un binomi d’un punt de votació per tenir “una actitud massa familiar” amb els votants i que el dia 3 d’octubre van obrir d’ofici una informació reservada per analitzar les conductes dels Mossos que creien que no eren adequades i estaven “per sota” del que exigia la instrucció del TSJC d’impedir la votació.En canvi, Pérez de los Cobos va afirmar en les seves declaracions judicials que els Mossos haurien pogut evitar el referèndum decomissant ordinadors i urnes. Amb aquesta actuació, va afirmar, “hauria resultat clarament factible” impedir les votacions, perquè hauria “deshabilitat les possibilitats d’actuació als col·legis electorals establerts i coneguts prèviament”. També va dir que si els Mossos d’Esquadra haguessin “comunicat la seva determinació d’impedir” el referèndum, el Govern l’hauria desconvocat. Segons De los Cobos, la policia catalana va tenir una actitud deslleial amb els cossos de seguretat de l’estat i per això aquests van haver d’actuar de forma autònoma. No obstant, va dir que ho van fer de forma proporcional i intentant evitar el màxim de danys i lesions. Per això no van intervenir en gaires escoles i ho van fer amb els mitjans policials menys lesius, segons ell.També va acusar els Mossos de “vigilar” els moviments de la policia espanyola el dia del referèndum per “informar” els concentrats que omplien els col·legis electorals per tal que es poguessin organitzar.De los Cobos no va arribar a concretar quina feina de coordinació feia, ja que deia que ell només parlava amb l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto, per damunt d’ell, i amb els caps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, per sota. A més, va reconèixer que tot i ser el coordinador dels tres cossos, ell no va traspassar els plans operatius de cada cos a la resta, i va dir que només feia tasques d’assessorament, suport i harmonització.Preguntat per la decisió d’intervenir a les escoles de Barcelona, va explicar que ho van fer quan van veure que els Mossos, segons ell, no complien allò acordat. Per això, van actuar abans que la policia catalana els ho requerís. Les 27 escoles les van escollir prèviament els caps operatius, no pas ell. Pérez de los Cobos va explicar que no van fer gaire cas al correu electrònic enviat el dia 1 al matí per Ferran López i van seguir amb els centres que ells ja tenien prèviament localitzats, 12 dels quals eren centres de Barcelona on els Mossos havien requerit suport. De fet, Pérez de los Cobos va dir que no es va prioritzar el compliment de la interlocutòria del TSJC, sinó la seguretat dels agents i els votants, i per això es va actuar més a poc a poc, en menys escoles i amb mitjans menys contundents i lesius.De fet, l’operatiu es va preparar de forma genèrica basant-se en les instruccions de la fiscalia, tot i que posteriorment aquestes ordres van ser modificades per la interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas. El coordinador policial va parlar dos cops per telèfon amb Armas durant aquell matí, i a les 12 del migdia es va reunir amb ella i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al TSJC. En cap cas, va dir Pérez de los Cobos, la magistrada els va fer cap objecció a l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
