ACN Madrid.-El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha rebut 650 propostes en la consulta pública prèvia sobre l’avantprojecte de Llei de mobilitat sostenible i finançament del transport a través de més de 300 aportacions fetes per empreses, associacions empresarials, professionals, ciutadans, administracions públiques i universitats. Des del govern espanyol, ha celebrat aquestes aportacions i ha assegurat que es tracta d’un projecte molt “ambiciós quant al seu contingut transversal i amb impacte directe en la resta de polítiques de caràcter econòmic, social i ambiental”. El procés de consulta va començar al juliol del 2020 i s’ha allargat quatre mesos després d’ampliar el termini inicialment previst.
Les aportacions s’han estructurat en cinc blocs temàtics relacionats amb els aspectes econòmics, tecnològics, mediambientals; amb la governança, la competitivitat i la productivitat i, per últim, els aspectes socials. Concretament, hi han participat 57 associacions empresarials, 23 administracions, 101 ciutadans, 39 empreses, 41 professionals, quatre acadèmics universitaris i 41 actors més d’altres tipus.Algunes de les propostes emanen deduccions fiscals per a les empreses que desenvolupin plans de transport a la feina i inversions de mobilitat sostenible, deduccions del tram estatal de l’IRPF per a la compra de bicicletes i vehicles de mobilitat personal i s’hi observa un acord en una fiscalitat verda, és a dir, que “qui contamina paga”. No obstant això, alguns sectors –com el del transport de mercaderies per carretera- no veuen factibles descarbonitzar la seva operativa a curt termini.Un dels aspectes més rellevants fa referència al finançament del transport públic, que per exemple només a l’ATM es va tancar el 2020 amb un dèficit a voltant dels 750 milions d’euros. En aquest sentit, a nivell estatal, es planteja, entre d’altres, finançar-lo amb taxes sobre l’ús del vehicle privat o l’ampliació de la participació estatal en el finançament del transport urbà i d’àrees metropolitanes.Altres aportacions plantegen per exemple la implantació de peatge urbà, en que s’observa “més consens”, en funció de les característiques del vehicle, la seva ocupació i el nivell de congestió i contaminació a la ciutat; impulsar models “clars i estables” de col·laboració públicoprivada, trobar finançament més enllà dels PGE per a les vies d’alta capacitat ara que comencen a finalitzar algunes concessions, el pagament per ús de les infraestructures i habilitar aparcaments dissuasoris a la perifèria urbana i connectats a la xarxa de transport públic.
