Dilluns, 5 de desembre de 2022 - Edició 1593
La República

El Govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional el conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny de Castellgalí

ACN Castellgalí – El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric […]

Agències 27/09/2022

ACN Castellgalí – El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, la Torre del Breny, tots dos dins el terme municipal de Castellgalí, al Bages. Situats a la riba esquerra del riu Llobregat, les restes conservades del conjunt arqueològic de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny destaquen per la seva singularitat: els dos mausoleus i l’exedra són elements singulars dins del context català. El Govern també ha aprovat delimitar l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres, i mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà).

El conjunt arqueològic de Castellgalí està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a monument històric), que és l’element arquitectònic visible més destacat del conjunt; els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats —la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l’exedra—, i les sitges i els forns romans de Cal Roc.

La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l’aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d’una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la. En el lloc de Boades se sap que hi havia una vila romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se’n coneix l’exedra.

L’estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romano republicana i un moment de gran esplendor durant l’Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vila va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.

<strong>Pintures rupestres de Montblanc</strong>

Per altra banda, el Govern també ha acordat delimitar l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà).

Els tres conjunts estan declarats Bé Cultural d’Interès Nacional ja que contenen manifestacions d’art rupestre. Aquesta delimitació determina que és necessària l’autorització prèvia del Departament de Cultura per a remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’actuació que afecti el subsol, incloses les activitats extractives; per a qualsevol activitat d’ordenació encaminada a potenciar la funció d’ús públic de l’àrea; per a arranjament dels camins o vials existents, així com l’obertura d’altres de nous; per a anivellaments del terreny i reparcel·lacions de finques i per a qualsevol canvi d’ús de les finques afectades.

A més, es prohibeixen les activitats esportives d’escalada, acampar i fer fogueres a l’àrea de la zona arqueològica; no s’hi poden efectuar alteracions espacials ni d’altres que afectin el sentit ambiental i els valors paisatgístics de la zona arqueològica i el seu entorn de protecció, així com el suport geològic on hi ha les pintures, sempre que no estiguin justificades per raons arqueològiques, i es prohibeix la instal·lació, a l’entorn de protecció, de noves infraestructures elèctriques i d’altres conduccions visibles que alterin greument la contemplació del jaciment.