Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

El Gegant del Pi, l’autoficció de Pau Vinyals que s’estrena a la Planeta i recorre Lloret, Banyoles i Figueres

ACN Girona.-El Gegant del Pi és un monòleg escrit i interpretat per Pau Vinyals, codirigit amb Júlia Barceló, que aquest divendres s’estrena a la sala la Planeta de Girona i […]

Avatar
Agències 15/09/2021

ACN Girona.-El Gegant del Pi és un monòleg escrit i interpretat per Pau Vinyals, codirigit amb Júlia Barceló, que aquest divendres s’estrena a la sala la Planeta de Girona i després recorrerà els escenaris de Lloret de Mar (Selva), Banyoles i Figueres perquè els ajuntaments han col·laborat en la producció. Es tracta d’una autoficció escrita per algú a qui, a priori, no l’atreia el gènere però que en un moment de la seva vida, en plena mudança i troballes de records, va tenir la necessitat d’abordar els silencis i l’herència transgeneracional. “El meu avi era franquista, i això em va portar a pensar fins a quin punt estem salvats de tenir una ideologia feixista o d’extrema dreta”, ha explicat Vinyals.

Quan va sortir de l’Institut del Teatre, Vinyals veia l’autoficció com una proposta allunyada de la feina creativa de l’actor però, amb el pas dels anys i de certs esdeveniments a la seva vida, això va anar canviant i va necessitar “empoderar-se” i oferir des de l’escenari, també, la seva part “fosca”. Així va néixer El Gegant del Pi, un monòleg escrit i interpretat pel mateix Vinyals, amb la codirecció de Júlia Barceló, l’escenografia de Judit Colomer i l’espai sonor ideat per Arnau Vallvé. Pau Vinyals ha explicat que la decisió de buscar i comprar un pis amb la seva parella, la mudança i els records va començar a sentir amb més força la connexió amb el seu avi. El padrí, pi que durant molts anys el creador va pensar que realment era el gegant del pi. “El meu avi era franquista”, ha explicat Vinyals que subratlla que, ja des de petit, tot allò relacionat amb la Guerra Civil i el franquista el “desborden”. Retalls, escenes de la vida portades a escena i una pregunta: “Estem salvats de tenir un pensament feixista o d’extrema dreta? En el da a dia, tinc comportaments feixistes o ajudo a recolzar un sistema salvatge capitalista”. Com ell mateix explica, el Gegant del Pi “és un procés de creació per trobar les paraules de tots els silencis que habiten una família, un poble. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del Pi és una autoficció de l’herència rebuda, d’un intent per encarar la construcció d’una llar”.També és una reflexió sobre la infància i la imatge que en tenim, embolcallada d’entorn segur i de felicitat, fins que es descobreix això, que l’avi estimat havia lluitat al bàndol franquista durant la Guerra Civil i com això pot formar part de l’herència transgeneracional, posar en dubte el record i alhora torpedinar l’intent per construir una nova llar. De fet, l’escenografia és una rèplica exacta de la dutxa del pis que Vinyals i Colomer es van comprar, amb elements clau per reforçar el monòleg. L’obra és una producció d’Amici Miei Produccions, la Planeta i els teatres de Figueres, Banyoles i Lloret de Mar, on també es podrà veure El Gegant del Pi aquesta tardor. A partir de gener arribarà al Tantarantana. Els regidors de cultura dels tres ajuntaments han remarcat la importància d’estar al costat dels creadors de país, no només programant-los sinó també produint-los i fent viables els seus projectes. El Gegant del Pi es podrà veure del 17 al 19 de setembre a la Planeta, en el marc de la XXXI proposta de teatre independent.