ACN Barcelona – Derogar les lleis contra la violència masclista o l’homofòbia, la immigració o acabar amb la immersió lingüística han estat les fixacions de Vox al Parlament de Catalunya a través de les iniciatives que han presentat o les intervencions que han fet des de la tribuna d’oradors. La primera legislatura amb representació del partit d’extrema dreta a la cambra acaba amb diversos diputats d’ultradreta investigats pel seu discurs d’odi, però sense cap sanció. Experts adverteixen que la seva presència ha fet que s’hagin trencat consensos socials i que el debat polític ja no se situï en la centralitat, sinó més a la dreta. Algunes formacions que comparteixen espai ideològic entren en les dinàmiques populistes per “recuperar electorat”.
En aquests tres anys de legislatura, Vox ha presentat un total d’onze proposicions de llei, totes elles rebutjades. La seva estrena va ser amb una norma per “eliminar els privilegis de caràcter retributiu dels expresidents de la Generalitat i del Parlament”. I bona part de les seves iniciatives en aquest sentit han girat al voltant de “suprimir” organismes de l’administració de la Generalitat: l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, els consells comarcals, les delegacions del Govern a l’exterior i el Centre d’Estudis d’Opinió.
<strong>Derogar les lleis contra la violència masclista o l`homofòbia </strong>
La darrera proposició registrada, aquest mes de març, demanava eliminar el decret de 2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. En qüestió de gènere, també han plantejat derogar la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista (per a substituir-la per una llei de “violència intrafamiliar”) o acabar amb la llei que estableix mesures correctores per equilibrar la presència de dones i homes al cos dels Mossos d’Esquadra.
En matèria tributària, la formació d’extrema dreta ha registrat iniciatives per a bonificar l’impost de patrimoni o per a suprimir l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
<strong>La immigració i la llengua, els seus cavalls de batalla </strong>
Durant tota la legislatura, Vox ha presentat un total de 46 mocions al Parlament, conseqüència de les seves interpel·lacions al Govern. Unes iniciatives que han reflectit clarament quines són les seves prioritats i la seva agenda. Dels textos registrats, en vuit han fet referència a la “immigració il·legal” o els menors migrants no acompanyats (vinculant-los a la delinqüència), i en cinc han denunciat la suposada “islamització” de Catalunya. En la mateixa línia contra els nouvinguts, set d’aquestes mocions apostaven per la “prioritat nacional”, que persegueix que, en les ajudes socials o l’accés a l’habitatge, les persones amb nacionalitat espanyola vagin per davant dels qui no la tenen.
L’altre gran cavall de batalla del partit d’extrema dreta ha estat la llengua. En vuit de les mocions presentades apostaven per derogar la immersió lingüística o el “requisit lingüístic” per a determinats professionals, com el personal sanitari o el professorat. El grup presidit per Ignacio Garriga també ha registrat cinc iniciatives que reclamaven derogar la Conselleria d’Igualtat i les seves polítiques; tres per una rebaixa generalitzada d’impostos; dos contra el “fanatisme ecològic”, o dos més que aposten per tancar TV3 i Catalunya Ràdio o suprimir les ajudes als mitjans de comunicació.
<strong>Una legislatura sense declaracions institucionals </strong>
La presència de Vox a la cambra també ha afectat en les declaracions institucionals del Parlament. Des que el partit d’ultradreta té representació, el Parlament no ha pogut fer cap declaració institucional perquè aquestes s’han de tirar endavant en conformitat de tots els grups polítics. L’última, per tant, és del desembre de 2020, durant l’anterior legislatura.
Per això, el Parlament va optar per fer declaracions de la Junta de Portaveus, on tenen representació tots els grups parlamentaris i perquè tiri endavant només cal que s’imposi una majoria. La formació d’Ignacio Garriga no ha donat suport a cap declaració conjunta contra la violència masclista o l’homofòbia. Tampoc s’ha volgut posicionar en qüestions com la guerra d’Ucraïna o el conflicte a Gaza, i fins i tot s’ha desmarcat de declaracions pel Dia Mundial dels Infants o de suport a les persones afectades per la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica.
<strong>Sense sancions </strong>
L’any 2016, el Parlament va aprovar el codi de conducta dels diputats. L’article 7.2 recull que els diputats del Parlament “han de mantenir en tot moment una conducta respectuosa amb els altres diputats i amb els ciutadans, i una actitud escrupolosa i exemplar d’acord amb el principi d’igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra”.
Un fet que, sovint, no ha estat així des de la bancada de l’extrema dreta. L’expresidenta de la cambra, Laura Borràs, o l’actual Anna Erra, han cridat l’atenció diverses vegades als diputats d’ultradreta per proclamar discursos d’odi des del seu escó.
De fet, els diputats Alberto Tarradas i Ignacio Garriga han acabat a la comissió de l’Estatut dels Diputats per haver infringit, presumptament, el codi de conducta. Al debat de política general del 2021, Garriga va afirmar que “cal posar fre a la immigració il·legal”, afegint que “només els carrers tornaran a ser segurs quan les fronteres tornin a estar veritablement protegides”. Per aquestes paraules, la Mesa del Parlament va dir que estudiaria sancionar el líder de Vox. Un fet semblant va passar a la Comissió de Control de la CCMA quan Tarradas va referir-se a l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, com a “narcopresidenta”.
L’any passat, en plena campanya electoral del 23-J, en un míting de Vox a Badalona, Garriga va interrompre l’acte en què estava parlant per apropar-se i encarar-se als manifestats antifeixistes. La Comissió de l’Estatut del Diputat del Parlament va assegurar que obriria una investigació.
Si s’hagués confirmat la infracció, la Mesa podria haver imposat als diputats de Vox una multa econòmica que va d’entre 600 a 12.000 euros. Fins i tot, en cas de ser qualificada de “molt greu”, el Ple podria haver acordat la suspensió temporal de l’exercici de la funció parlamentària. Les investigacions de la comissió, però, han quedat en paper mullat.
L’ACN ha pogut confirmar que el Parlament no ha pogut sancionar aquests comportaments i declaracions. La comissió va encarregar un informe als lletrats sobre el límit del dret de paraula dels diputats, d’acord amb l’article 7.2 del codi de conducta, que va concloure que limitable el discurs polític si xocava amb els drets humans. No obstant això, fonts parlamentàries han indicat que si s’arribés a sancionar els diputats de Vox, podrien recórrer contra la decisió presentant un recurs contenciós-administratiu que, probablement, tindrien guanyat emparant-se amb la llibertat d’expressió.
<strong>Decau la reforma del reglament </strong>
Per fer front a aquest buit legal, ERC i la CUP van portar a votació la reforma del reglament del Parlament i es va aprovar tirar-la endavant gràcies als vots favorables de PSC, Junts i els comuns. Entre altres qüestions, els republicans i els anticapitalistes volien combatre els “discursos d’odi” en seu parlamentària dels diputats de Vox. Una proposta que amb la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions ha decaigut.
Esquerra i la CUP plantejaven que el reglament recollís explícitament aquest tipus de discursos com un dels motius que pot comportar que la presidència del Parlament cridi a l’ordre i, fins i tot, expulsi diputats de l’hemicicle. La pròxima legislatura, els grups hauran de decidir si tornen a posar sobre la taula la reforma del reglament.
<strong>Habilitat comunicativa </strong>
La professora i investigadora de comunicació política de la URV, Arantxa Capdevila, reconeix que la ultradreta de Vox “té una habilitat comunicativa molt important”. Sobretot utilitzen metàfores, “amb molt poques paraules, donen molta càrrega de sentit”, explica la investigadora. Vox recorre a termes bèl·lics. “L’adversari polític com a enemic”, diu. Per exemple, fan servir terminologia com ‘el govern ocupa’ o ‘independentistes colpistes’. “Amb això t’estan dient que és un govern il·legítim”, assenyala. Aquests conceptes “els mitjans els reprodueixen de manera acrítica, la gent a les xarxes també, és una càrrega persuasiva. Acabes usant el seu marc mental per definir aquell concepte, creant realitats alternatives”, argumenta Capdevila.
L’esquema comunicatiu de Vox és un “nosaltres contra els altres”, explica l’experta de la URV, contra “elements externs”. Capdevila destaca la “fixació” que tenen en temes com la immigració vinculada a la seguretat, l’independentisme, el feminisme, la identitat de gènere i la llibertat sexual o la negació del canvi climàtic al voltant de la derogació de l’Agenda 2030.
<strong>Un discurs basat en l’espectacularització, les dades i l’storytelling </strong>
A l’hora d’elaborar el discurs carregat de desinformació, la professora de la URV destaca aspectes com la quantitat de dades que proporcionen o l’ús de l’storytelling com a element narratiu. “Aquestes dades, tot i que siguin mentida, fan sensació d’objectivitat”, indica l’experta en comunicació. I sobre l’storytelling comenta que és “una estratègia discursiva molt poderosa, no ens podem resistir als relats”. A més, ho vincula amb “l’espectacularització”. “Com més detalls et donen, més real sembla”, conclou.
Capdevila explica que, majoritàriament, difonen el seu discurs d’odi a través de les xarxes socials perquè els mitjans de comunicació tradicionals han tingut un accés “més limitat”. La de la URV subratlla que tenen una “capacitat molt important” per arribar a gent jove a través de Tik Tok. “És un discurs que està arribant directament a la gent que entra al mercat del vot”, assevera mentre explica que “(els joves) estan assumint qüestions com que el feminisme ha anat massa lluny o que els immigrants venen a treure’ns el treball. Són coses que la dreta fa segles que diu, però ara s’està fent diana”, adverteix.
<strong>Trencament de consensos: violència de gènere </strong>
Qüestions que ja estaven assumides per gran part de la societat, l’extrema dreta les ha posat de nou en dubte. Per exemple, que calia cuidar el planeta, el feminisme o el reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere.
“És el seu element transgressor, cridar l’atenció al voltant de temes que ells consideren l’agenda ‘woke'”, assegura Ernesto Pascual, professor col·laborador d’estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest sentit, assenyala com volen “trencar els consensos que anaven agafant a la societat al voltant d’actituds polítiques, institucionals o sexuals, i ho fan “per a imposar relats més antics i amb una concepció de la societat molt tradicional”.
Pascual situa en aquest marc el seu discurs contra la igualtat de gènere i negant la violència masclista: “Discutir la violència de gènere i passar a dir-li ‘violència intrafamiliar’ és part de la seva estratègia”. Per això se centren a “negar la relació de poder que estableix en la violència de gènere”.
<strong>Dretanització de la política </strong>
La presència de l’extrema dreta de Vox o més recentment d’Aliança Catalana al taulell polític ha fet que el debat ja no se situï en la centralitat ideològica, sinó més a la dreta. “Per exemple, el PP amb qui confrontava era amb el PSOE, i tant l’un com l’altre, acabaven aproximant-se al centre. Quan el debat es produeix a l’altra banda (més a la dreta), és lògic que els partits vagin cap allà”, desenvolupa Arantxa Capdevila.
La professora de la URV recorda que són espais (PP – Vox) i (Junts – Aliança Catalana) que “comparteixen electorat”. “Per recuperar electorat has d’entrar en els seus debats, les seves dinàmiques, i també et facilita la feina. Allò sobre la immigració que no t’atrevies a dir, ara pots fer una passa més perquè l’extrema dreta encara va més enllà”, diu. “Com que l’altre fa un discurs tan radical, tu pots fer-lo una mica més, i sembles moderat”, clarifica la investigadora.
En la mateixa línia, Pascual assegura que la dreta tradicional “intenta competir els vots” amb l’extrema dreta. El professor de la UOC explica que aquesta tendència s’observa en les enquestes del CEO o del CIS. L’electorat d’aquests partits ha passat de situar-se en barems de 7 o 8 en l’eix esquerra – dreta, a ubicar-se en el 9 – 10. Pascual ho considera encara més sorprenent perquè, tradicionalment, “a Catalunya el votant és més d’esquerres que a Espanya”.
Pascual també alerta que l’esquerra de vegades “comet l’error de dialogar amb ells sobre els seus temes”, com la seguretat, les ocupacions o la immigració. En aquest sentit, el professor col·laborador de la UOC alerta que “no s’hi pot dialogar, perquè no sortiran de la seva posició, i perquè posar a la taula els seus temes els dona més possibilitats de publicitat”.
