ACN Barcelona – El 73è Congrés Mundial de Llavors ha aterrat aquest dilluns al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb més de 1.400 professionals i 400 empreses de 60 països. Organitzat per la Federació Internacional de Llavors (ISF), el sector debatrà durant els propers tres dies mesures per promoure la innovació i el moviment de llavors de qualitat per donar suport a l’agricultura sostenible. “Les llavors són el punt de partida de la cadena alimentària”, ha recordat el secretari general de l’IFS, Michael Keller. El sector de les llavors mou fins a 60.000 milions de dòlars anualment –principalment blat de moro i soja-, inverteix en investigació fins al 30% dels seus beneficis i té en el canvi climàtic un dels principals reptes de futur.
<strong>Antonio Villarroel: “S’haurà de produir un 50% més”</strong>
“Ara tenim una situació excepcional provocada per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, però a llarg termini tenim un repte molt més formidable en el canvi climàtic”, ha reconegut el director general d’ANOVE, Antonio Villarroel. “Les actuals varietats d’agricultura no ens valdran en determinats climes i farà falta un esforç immens d’innovació per proveir els nostres agricultors”, ha apuntat Villarroel. “Caldran varietats més resilients, més adaptades a les noves condicions i que puguin seguir garantint el subministrament d’aliments a una població mundial que segueix creixent”, ha insistit el director general de l’Associació Nacional d’Obtentors Vegetals, que ha posat sobre la taula la xifra de la FAO de 9.700 milions de persones al món el 2050.
“S’haurà de produir un 50% més d’aliments”, ha pronosticat Villarroel. “El problema és que no tenim més terra cultivable bona al planeta i, per això, ens ho hem de jugar tot a la innovació”, ha afirmat el director general d’ANOVE. “No podem pretendre resoldre els reptes del segle XXI tornant a mètodes de producció de l’edat mitjana”, ha etzibat Villarroel, que ha apostat per la ‘intensificació sostenible’. “Cal ser més eficaços en la producció, ocupant menys espai de terra i necessitant menys aigua, fertilitzants i productes fitosanitaris”, ha enumerat el director general d’ANOVE. “I tot això fent augmentar la producció. Sembla un miracle, però això ja ha passat amb la duplicació de la producció mundial d’aliments en la segona meitat del segle XXI”, ha conclòs Villarroel.
<strong>7.000 MEUR i 50.000 persones en el sector de la millora vegetal</strong>
De fet, segons dades de la Federació Internacional de Llavors, el 67% del creixement anual de la productivitat agrària de la UE es deu a la millora vegetal. A la Unió Europea, el sector de la millora genètica vegetal factura més de 7.000 MEUR i ocupa a gairebé 50.000 persones, una quarta part d’elles dedicades específicament a la investigació. En paral·lel, el mercat espanyol de llavors va assolir un volum de negoci d’aproximadament 750 milions d’euros el 2020, cosa que el converteix en el tercer d’Europa i el tretzè del món. “No molts altres sectors poden presumir d’invertir en investigació fins al 30% dels seus beneficis”, ha recalcat el vicepresident de l’ISF, Marco van Leeuwen.
“Només dins la Unió Europea cada any surten al mercat més de 2.500 noves varietats. Hi ha més de 45.000 varietats registrades al catàleg europeu i més de 200.000 a tot el món”, ha assegurat van Leeuwen. “Cal una normativa nacional i europea coherent, proporcionada, predictible i amb base científica, però també una correcta coherència a nivell internacional”, ha conclòs el vicepresident de l’ISF.
