ACN Barcelona – La vulnerabilitat i la desigualtat s’han cronificat la darrera dècada, amb vora un 25% de la població catalana en risc de pobresa o exclusió. És una de les conclusions de l’informe ‘Cronificació de la pobresa i creixement de la precarietat’ fet per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). A més, apunta que la precarietat s’ha estès i afecta cada vegada sectors més amplis de la població, ja que tenir feina no assegura satisfer les necessitats bàsiques. I és que ECAS ha denunciat que les polítiques públiques no aconsegueixen combatre les causes estructurals i només atenuen “de manera molt limitada” els seus efectes. A més, les diverses crisis han derivat en un profund malestar social i s’afavoreix els populismes d’extrema dreta, afegeix.
L’informe repassa els 20 anys d’ECAS i els deu des del primer informe INSOCAT. El que s’ha presentat aquest dimarts és el dissetè. Entre les principals conclusions hi ha la cronificació de les situacions de vulnerabilitat i de desigualtat social. Davant d’aquesta realitat, les polítiques socials no aconsegueixen combatre les causes de la pobresa ni garantir els mínims per una vida digna a la població. En xifres, un de cada quatre persones es troba en risc de pobresa o exclusió a Catalunya, per sobre de la mitjana europea.
Considera també que els diferents governs que s’han succeït en els darrers 10 anys no han situat en primer pla l’impuls de polítiques i mesures universals per fer front a la pobresa i la creixent polarització social. Això, afirma, ha incrementat el malestar de segments cada vegada més amplis de població i el risc de conflictivitat social. En l’informe, ECAS ha constatat la incapacitat del sistema per traduir les millores de caire macroeconòmic en major benestar social. Així, mentre l’atur ha baixat i altres dades macroeconòmiques també han millorat, els treballadors són més pobres. De fet, el 2023 un 10% de les persones que treballen estaven en risc de pobresa.
Això, combinat a l’encariment del cost de al vida, amb l’habitatge com a màxim exponent, fa que cada vegada siguin més les persones que no poden satisfer les seves necessitats més bàsiques. L’informe fa al·lusió a un “desequilibri” entre els ingressos de les llars i el cost de a vida. Afegeix que l’increment dels preus especialment des del 2020, sense una correlació en l’evolució dels sous, ha comportat una pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans.
<strong>Alimentació, habitatge i subministraments</strong>
Les situacions de privació material severa han passats del 3,1% al 8,9% entre 2009 i 2023. Un 36% de les persones no poden fer front a despeses imprevistes i quasi un 30% de la població no es pot pagar una setmana de vacances l’any. D’altra banda, el percentatge de persones que paguen amb retard les despeses d’habitatge han passat del 6% al 9,6% en una dècada.
Les situacions de pobresa afecten especialment la infància i l’adolescència i les persones migrades. A més, la pateixen més les dones que els homes.
<strong>Manca de compromís polític</strong>
D’altra banda, l’informe destaca que s’ha produït també una pèrdua de consideració i garantia dels drets socials. ECAS ha criticat que les administracions no han situat en primer pla l’impuls de polítiques universals i preventives i ha afegit que s’han posat en marxa respostes reactives que han estat només pal·liatives i senes capacitat de transformació estructural.
En aquest context, l’informe afirma que s’ha creat un relat de desprestigi i desconfiança cap a allò públic, minant la confiança en les institucions i alimentant la competència pels recursos. Afegeix que la solidaritat ha perdut terreny davant de l’auge de discursos racistes, discriminatoris i excloents, esperonats per l’extrema dreta.
Lamenta també que s’han implantat cada cop més models de gestió burocràtics a les administracions i això ha contribuït a augmentar la distància entre la ciutadania i les institucions. En aquest sentit, ha apuntat que per acabar rebent una prestació s’ha de passar una gimcana burocràtica “frustrant i extenuant”. En aquesta crítica ha inclòs la “manca d’interoperabilitat” de les dades entre administracions.
<strong>Nou escenari per garantir drets</strong>
Per sortir d’aquesta situació, ECAS ha afirmat que fa falta responsabilitat, professionalitat i consens per part dels poders públics que permetin un abordatge real dels problemes socials. Això acompanyat de més inversió social. Per això, ha instat a dissenyar un nou escenari basat en la garantia dels drets per al conjunt de la ciutadania. Aquest nou escenari hauria de recaure principalment en el Govern però s’hauria d’estendre a la resta de forces parlamentàries i agents socials.<br />
Per últim, alerta que la cronificació de la pobresa continuarà i es perpetuaran situacions d’exclusió greus que tindran un impacte negatiu sever en el futur. També avisa que la cohesió social es deteriora i es produeixen ja situacions multiproblemàtiques que es tradueixen en barris i municipis conflictius o disfuncionals.
Per això, l’informe reivindica el paper de les entitats, que assegura haurien d’aconseguir més visibilitat i reconeixement social per guanyar capacitat d’influència i ser veritables interlocutores i coproductores de polítiques públiques. També es propugnen per tenir un rol de major intermediació i actuar com a pont entre la ciutadania i l’administració, així com promoure un model de governança público-social i més innovació per adaptar-se a les necessitats emergents.
