ACN Barcelona.-Les administracions públiques catalanes tenen 120.000 treballadors temporals, gran part dels quals a la Generalitat, segons ha denunciat CCOO en una roda de premsa. En àmbits com el de Justícia o Administració i Serveis, la temporalitat afecta el 50% de la plantilla. Per aconseguir el 8% de contractes temporals fixat com a objectiu, CCOO ha fet una crida a convocar 100.000 places en els pròxims anys i a negociar oposicions que assegurin que cap interí perdrà la feina, defugint la via judicial que veuen “sense futur”. A més, exigeixen una proposta d’increment de sou pel 2021 i el pagament íntegre de la paga extra del 2014. Per entomar els reptes pendents, l’organització ha reclamat una Llei de Funció Pública que substitueixi la del 1997.
El sindicat ha fet aquesta roda de premsa després de la primera reunió amb els nous representants de Funció Pública del Govern, que ara depèn del Departament de Presidència. Aquest àmbit serà liderat per Alícia Immaculada Corral com a directora general de Funció Pública i per Joan Jaume Oms, com a secretari d’Administració i Funció Pública.CCOO ha lamentat que no s’hagi reunit la Mesa General de l’Empleat Públic (Mepag) des de l’octubre del 2020 i que s’hagin deixat sense resoldre temes com la millora de condicions de teletreball o l’estratègia de digitalització de les administracions durant el mandat anterior. A l’Executiu, el nou secretari de Polítiques Públiques de CCOO de Catalunya, Manel Fages, ha reclamat que “comenci a treballar de manera urgent” per determinar com es pagarà l’augment del sou dels funcionaris del 2021, quan es farà efectiva la recuperació de la paga extra pendent del 2014 –de la qual s’ha de rebre el 55% enguany– així com el 50% del complement de productivitat que també es va suspendre des del 2014. Aquesta partida podria elevar-se fins als 300 milions d’euros.A més, exigeixen que convoquin totes les ofertes públiques d’ocupació necessàries per garantir l’estabilització de la plantilla. Tot i advertir que les dades entre institucions diferents són difícils de comparar, CCOO ha xifrat en 120.000 els treballadors amb un contracte temporal, dels quals 70.000 són a la Generalitat. Les empreses del sector públic com els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), l’Institut Català de la Salut (ICS) o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) concentren 25.000 empleats temporals, el 25% de la plantilla. A les administracions locals, hi ha 21.000 treballadors amb un contracte temporal, també una quarta part de la plantilla. El sindicat ha assenyalat que preocupa especialment la situació d’ajuntaments com el de Cerdanyola o Pineda. Per últim, han detallat que a les universitats hi ha 3.000 empleats temporals, sense comptar els 10.000 professors associats.Per sortir d’aquesta situació, CCOO ha reclamat eliminar la taxa de reposició que limita el nombre de vacants que es poden incloure en les ofertes públiques d’ocupació i convocar 100.000 places en els pròxims anys, de les quals 60.000 a la Generalitat, 20.000 al sector públic, 15.000 a les administracions locals i 2.000 a les universitats.El sindicat ha descartat reclamar la fixesa per la via judicial que defensen algunes plataformes d’interins perquè “crea falses expectatives” i ha apostat per “una solució dialogada i negociada” amb les administracions, segons el nou Coordinador de l’Àrea Pública, Manel Pulido.Per evitar que aquesta situació de temporalitat es torni a repetir en el futur, Pulido ha proposat que els càstigs en cas d’abús de contractes no fixos recaiguin en els responsables de gestió de personal i no en els treballadors. La proposta del Ministeri de Política Territorial contempla que el treballador interí perdi la feina si no s’ha convocat la seva plaça tres anys després d’entrar a treballar a l’administració.Segons Fages, la solució a la temporalitat a les administracions exigeix mantenir “l’esperit PESCO”, el nom que s’ha donat a les convocatòries d’estabilització altament criticades per algunes de les plataformes d’interins. “No hi ha ara mateix cap possibiliat que els treballadors de l’administració puguin ser fixos sense necessitat d’oposició. No existeix cap via jurídica”, ha dit Pulido.”Volem que no hi hagi necessitat de cap mena de sanció perquè tots els treballadors puguin entrar com a indefinits. El que volem és que aprovin els processos de selecció”, ha afegit. El sindicat ha explicat que està previst que el Tribunal Suprem celebri un ple en el qual tracti el presumpte abús de l’administració espanyola amb el personal laboral aquest dimarts, i que caldrà estar atents a la decisió que prengui.A més, han exigit que s’abordi la recuperació de la jornada setmanal de 35 hores i dels dies d’assumptes personals, així com tornar a negociar el decret de teletreball, que es va pactar abans de l’esclat de la pandèmia. Per últim, han demanat la creació d’un òrgan extrajudicial de resolució de conflictes, una petició que “fa més de 20 anys” que espera al calaix.Tot plegat, hauria de concentrar-se en una nova Llei de Funció Pública que substitueixi la del 1997, que “es limitava a agrupar els textos anteriors”, ha dit Fages.
