ACN Barcelona – La pràctica totalitat dels centres educatius concertats de Catalunya cobren quotes a les famílies, independentment del nivell de finançament, i són les més elevades de l’estat, segons un informe d’EsadeEcPol que analitza la situació a Catalunya, Madrid, País Valencià, País Basc i Andalusia. Tot i això, l’estudi conclou que a Catalunya hi ha un sistema dual de centres: un 52% cobra per compensar una situació d’infrafinançament -que se situa per sota de 200 euros per alumne i any- i entre un 25% i un 33% ho fa per obtenir nivells de distinció o benefici econòmic -un 15% a l’estat-. La quota mitjana se situa en els 1.696 euros per a totes les etapes entre les famílies que sí paguen quota, quan la mitjana a l’estat espanyol és de 936 euros.
Per darrera de Catalunya hi ha Madrid (1.156 euros de quota mitjana), País Basc (959 euros), País Valencià (597) i Andalusia (453).
Sobre les situacions de finançament dels centres, l’estudi estableix un primer grup on els centres estan en situació d’infrafinançament o al límit d’estar-ho, amb menys de 200 euros per alumne. En segon lloc hi ha un grup de centres amb nivells de finançament òptims, que van dels 100 als 600 euros per alumne; i un tercer amb més de 1.000 euros per alumne.
En aquest sentit, l’anàlisi reconeix que a Catalunya la meitat dels centres concertats estan infrafinançats però apunta que un 33% estan sobrefinançats. Per això, parla de sistema dual, on el 80% dels centres concertats estan en els extrems de la distribució del finançament. Només hi ha un 15% de centres que no està infrafinançat i que cobra quotes per ampliar els seus serveis no concertats per l’administració pública, quan a l’estat representen gairebé el 30%.
Una de les conclusions de l’informe és que la mida del centre és un dels factors que determina les quotes: a centres més grans quotes més elevades. Tot i això, a Catalunya aquesta relació és més dèbil ja que són el 94% els centres que cobren aquestes quotes, la pràctica totalitat.
Segons la mida del centre, dels de menys de 100 alumnes en les etapes de primària i ESO, entre el 76% i el 80% cobren quotes. Aquest percentatge puja al 96% entre els que tenen de 100 a 500 alumnes per etapa i s’arriba a la totalitat dels que tenen més de 500 alumnes. Al segon cicle d’infantil, cobren quotes el 93% dels centres de menys de 100 alumnes per etapa i el 99% dels d’entre 100 i 500.
<strong>Dels 920 als 1.883 euros</strong>
La quota mitjana que paguen les famílies a Catalunya a l’escola concertada és de 1.696 euros, tenint en compte una definició que inclou allò que es paga per l’escolarització, donacions i ampliació d’horaris però també un marge associat als preus del menjador escolar. Aquest preu però no inclou aquells alumnes que no paguen.
Partint d’aquesta definició però incloen també els alumnes que no paguen i a qui se’ls atribueix una quota 0, l’estudi explica que els centres infrafinançats (-450 euros per alumne), i que representen la meitat del total, cobren una quota mitjana de 920 euros per alumne i any. En aquests es calcula que hi ha 430 euros de despeses no concertades.
Pel que fa als centres amb un finançament mitjà, un 20% del total, la quota se situa en uns 1.000 euros per alumne i any, amb unes despeses no concertades de 560 euros i tenint en compte que tenen un resultat positiu d’uns 300 euros.
Per últim, els centres amb sobrefinançament, el 30% del total, cobren fins a 1.200 euros de quota mitjana l’any per alumne, amb unes despeses no concertades de 1.300 euros també per alumne i any. Tot i això, el resultat econòmic mitjà és de 1.800 euros, cosa que permet afrontar les despeses no concertades i per això l’estudi conclou que si cobren quotes és per obtenir un benefici econòmic o un posicionament de mercat.
Si s’analitza per etapes, a l’ESO els centres infrafinançats cobren quotes mitjanes de 798 euros per alumne i any i tenen una despesa de serveis no concertats de 386 euros de mitjana per alumne i 478 euros d’infrafinançament. Als que tenen un finançament intermedi, les quotes són de 1.081 euros i les despeses no concertades de 591 euros. Per últim, els que no tenen problemes de finançament arriben a quotes mitjanes de 1.420 euros i despeses no concertades per valor de 1.086 euros.
A primària, les quotes van dels 917 euros de mitjana per alumne en els centres infrafinançats als 1.244 dels centres sense problemes de finançament, passant pels 994 dels intermedis. Aquí les despeses no concertades mitjanes per alumne són de 435, 1.360 i 560 euros, respectivament.
Per últim, al segon cicle d’infantil les quotes són de 877 euros per als centres infrafinançats, 999 per als de finançament mitjà i 823 euros per als que no tenen problemes de finançament. Les despeses no concertades són de 484, 694 i 1.088 euros, respectivament.
En línies generals, només hi ha un 6% de centres concertats que no cobra quotes a les famílies. Al conjunt de l’estat aquest percentatge és del 32,6%.
<strong>De 640 a 801 euros al conjunt de l’estat</strong>
En línies generals, hi ha un 32,6% de centres concertats gratuïts a l’estat espanyol i la quota mitjana és de 936 euros. El principal motiu per al cobrament d’aquests imports és finançar les despeses de serveis no concertats o per situacions d’infrafinançament.
Si es mira pel costat dels alumnes, entre el 80% i el 95% de l’alumnat paga quotes d’accés als centres concertats. Tot i això, l’estudi conclou que la despesa provinent del pagament de quotes es concentra en poques llars. Així, el 40% de l’alumnat que va a l’escola concertada i menys quota paga, paga només un 5% del total de la despesa en quotes, és a dir, o paga quotes molt baixes o no paga quotes. En l’altre extrem, el 20% que més paga assumeix el 60% del tota de despesa en quotes, mentre que el 10% que més paga acumula el pagament del 45% del total.
En línies generals, hi ha un 32,6% de centres concertats gratuïts a l’estat espanyol i la quota mitjana és de 936 euros. El principal motiu per al cobrament d’aquests imports és finançar les despeses de serveis no concertats o per situacions d’infrafinançament.
Com a Catalunya, el 90% de les famílies que accedeixen a centres concertats del País Basc i Madrid també paguen quotes. Per darrera hi ha el País Valencià, amb més del 80%. En canvi, Andalusia presenta els valors més baixos, amb un 50% de famílies que paguen.
Davant d’aquest resultat, els impulsors de l’estudi han proposat desenvolupar un anàlisi detallat del cost teòric de la plaça escolar en el sector públic i en el sector concertat, com ja va fer a Catalunya el Síndic de Greuges. En segon lloc, demana auditar les despeses no concertades especialment en centres sense problemes de finançament que cobren quotes. En tercer lloc, aposta per revisar el sistema de concerts que eviti que aquests centres continuïn rebent finançament que no es destina a l’escolarització i destinar aquests recursos als que sí tenen problemes de finançament. Per últim, creuen que s’ha de regular el cost del menjador escolar en els centres concertats i equiparar-ho al cost que té als públics ja que ara mateix suposen un finançament “encobert” d’altres partides.
