Edició 2125

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 21 de maig del 2024
Edició 2125

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 21 de maig del 2024

Carrizosa compara la política lingüística del Govern amb l’Stasi

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, ha comparat la política lingüística del Govern amb el ministeri alemany de vigilància de la població durant la segona meitat del segle XX, l’anomenada Stasi. Durant la roda de premsa organitzada per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Carrizosa ha criticat el nou pla de gestió lingüística a la sanitat pública, aprovat aquest dijous pel Departament de Salut, i defensa que el sector “té altres problemes” que no passi perquè els ciutadans “es corregeixin i s’autocensurin” si utilitzen el castellà. Pel candidat de Cs, crear la figura del “comissari lingüístic” suposa un “retrocés” que Catalunya “no és mereix”.

Sobre la instrucció del Departament de Salut, amb l’objectiu de preservar els drets lingüístics de la ciutadania als equipaments sanitaris, Carrizosa creu que la Generalitat s’hauria de preocupar de les necessitats i problemes en els diagnòstics i tractaments dels pacients.

Publicitat

En aquest sentit, lamenta que la política lingüística del Govern és un dels “problemes derivats de l’independentisme” que encara persisteixen i que fan, al seu parer, necessària la presència de Cs al futur Parlament. Amb les enquestes en contra, Cs apel·la a la feina feta els darrers divuit anys per normalitzar l’ús del castellà.

“Si Cs no hi és, retrocedirem divuit anys”, assegura. En aquest context d’hostilitat cap al castellà que expliquen des de la formació taronja s’explicarien declaracions com les del candidat del PSC, Salvador Illa, disculpant-se per referir-se a Lleida com a ‘Lérida’.

Carrizosa defensa que es pugui parlar castellà i català indistintament “si et dona la gana” i lamenta que un dels candidats més ben situats per al 12-M s’autocorregeixi lingüísticament “per dir un topònim en castellà”. El candidat de Cs enyora, diu, el temps en què les dues llengües convivien “amb normalitat” i retreu a l’independentisme haver “retorçat” la convivència a través de la llengua.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió