ACN Barcelona – L’escriptora, periodista i filòloga Blanca Busquets publica la novel·la ‘Constel·lacions’ (Proa), una història familiar que se centra en els silencis i secrets d’una família catalana amenaçada per ETA. Busquets ha assegurat que el protagonista no és el seu pare Josep Maria Busquets ni tampoc la seva família, però sí que hi ha una reproducció fidel del què li va passar al seu pare a Pamplona els anys en què van viure a Navarra, entre els 60 i els 70 i tenia una empresa. De fet, un dels detonants del llibre va ser quan Busquets va regalar al seu pare la novel·la ‘Patria’ i després de llegir-la li va dir: “ara sé que només em quedaven sis mesos de vida”.
Els pares de l’escriptora Blanca Busquets es van instal·lar als 60 a Pamplona on ella hi va viure fins els onze anys, entre 1961 i 1972. El seu pare era enginyer tèxtil i va muntar a Navarra una fàbrica de teixits i d’acabats. Era el seu director i accionista. Ell deixaria Navarra i la seva professió després de les amenaces d’ETA i d’un atemptat on va morir un amic seu. El seu pare tornaria a Barcelona i va deixar de ser enginyer tèxtil per convertir-se en financer i després, gestor cultural i musical.
Busquets sempre havia pensat que el seu pare havia deixat Pamplona per diferències amb l’empresa i no estava d’acord amb els criteris de gestió de la fàbrica. Tot va canviar en el moment en què li va regalar ‘Patria’, de Fernando Aramburu, i el seu pare va començar a explicar-li la història del seu pas per Navarra com empresari i les amenaces d’ETA.
Això va ser gran part del detonant per escriure aquesta novel·la, que està ficcionada. De fet, arrenca en una casa de Collserola on es prepara la celebració dels cent anys de l’avi Cinto, un home silenciós que té la passió d’observar les estrelles. El llibre retrata la família del Cinto, del fill Quim al besnet Nil. Cada personatge té les seves dèries i també algun secret. El Quim havia ocultat a la família els motius que el van dur a anar-se’n precipitadament del País Basc, dècades enrere, on vivia amb la dona i els fills. No volia que transcendissin les amenaces, cada cop més explícites, d’ETA.
Busquets ha indicat que li agrada fer novel·les corals amb punts de vista i diferents històries. “Cadascun dels personatges té la seva guerra”, ha indicat.
Les estrelles
Les estrelles, que l’autora ha après a observar, tenen un paper important a la novel·la. “Jo volia fer una novel·la en la qual les estrelles del cel lliguessin a tota una família i que la història forta fos la del fill de l’avi i que fos semblant al que li va passar al meu pare, tot i que ho situo uns anys més tard”. Volia utilitzar les estrelles com a fil conductor amb molts personatges i tenia clar que el primer havia de viure la Guerra Civil.
L’autora
Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961) treballa a Catalunya Ràdio des del 1986 i ha treballat a Televisió de Catalunya durant set anys. Ha publicat amb l’editorial Proa, la novel·la ‘Presó de neu’ (2003), i amb l’editorial Rosa dels Vents, ‘El jersei (2006), ‘Tren a Puigcerdà’ (2007), ‘Vés a saber on és el cel’ (2009), ‘La nevada del cucut’ (2010, premi Llibreter 2011), ‘La casa del silenci’ (2013) i ‘Paraules a mitges’ (2014). Les últimes novel·les, ‘Jardí a l’obaga’ (2016), ‘La fugitiva ‘ (2018) i ‘El crit’ (2020) han aparegut de nou a Proa.
Ha estat traduïda a diverses llengües, entre les quals el castellà, el francès, el rus, l’alemany, l’anglès o l’italià. El desembre del 2015 va rebre a Roma el premi de literatura i periodisme Alghero Donna, en la modalitat de narrativa.
