ACN Barcelona – Antonina Canyelles (Palma, 1942) ha guanyat el Premi Jaume Fuster que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a partir de la decisió dels seus socis a un autor o autora per la trajectòria de la seva obra. Canyelles és una poeta caracteritzada per una feina literària singular i punyent que ha estat traduïda al castellà, el francès, l’anglès, l’alemany i l’amazic. En total ha publicat una dotzena de llibres. L’acte de lliurament s’ha fet aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès, amb la intervenció de l’editor Jon López de Viñaspre i el president de l’AELC, Sebastià Portell. Canyelles ha celebrat el guardó i ha recordat que l’escriptura sempre ha format part de la seva vida.
Canyelles està considerada una de les seixanta escriptores catalanes més representatives de tots els temps, segons el catàleg ‘Women Writers in catalan’ (2017). De la dotzena de volums publicats, el més significatiu va ser el primer, ‘Quadern de conseqüències’, li va valer el premi Marià Aguiló del 1979. El 1981 va publicar la carpeta de poemes i il·lustracions ‘Patchwork’.
La seva següent obra va aparèixer gairebé 25 anys després: ‘Piercing’ (Ed. Lleonard Muntaner, 2005). A partir d’aleshores va iniciar un ritme de publicació constant i regular: ‘D’estructura circular’ (Can Sifré, 2007), ‘Tasta’m’ (Lapislàztuli, 20011), ‘Putes i consentits, antologia poètica’ (Lapislàztuli, 2011), ‘La duna i la cascada’ (Edicions 62, 2013), ‘Nus baixant d’una escala’ (Lapislàztuli, 2015), ‘Panoptik’ (Uruk Editorial, 2017), ‘Les banyes del croissant’ (Lapislàztuli, 2018), ‘Exercicis d’una mà insomne’ (Lapislàztuli, 2021) i ‘Bistecs de pantera’ (Lapislàztuli, 2023). D’altra banda, el 2020 es va reeditar ‘Putes i consentits’ en edició il·lustrada. Aquesta obra es va dur al teatre el 2015, amb adaptació de la companyia La Rabera eclèctica.
La poeta ha treballat de professora de català al col·legi Pius XII de Palma, ha estat llibretera i també ha tingut una botiga d’antiguitats. A més, ha participat en el Festival de Poesia Mediterrània (Palma, 2007), la Nit de la Poesia de Sant Cugat (2007), el Festival de Poesia d’Oliva (2008) i el cicle Veus paral·leles: de l’Atles a Formentor (2008). El 2020 es va descobrir una placa en el seu honor a Manacor.
Viñaspre l’ha definit com una poeta “amb ànima”, que empunya raons pròpies i arguments esmolats “a cop d’estilogràfica”. Per la seva part, Portell ha destacat que es tracta d’un premi totalment merescut pels 45 anys de trajectòria de Canyelles “únicament dedicada a la poesia”. Una relació que s’ha aventurat a definir d’estable però també “intensa” que li ha permès fer poemes “tenaços i independents”, fora de qualsevol “influència i moviment literari”.
En quant al caràcter de la poeta, n’ha destacat la seva “anticipació” en temes que va començar a tractar als vuitanta i que avui dia es troben “al centre del debat”. És el cas, per exemple, del feminisme, la igualtat de gènere, la defensa per la cultura i la llengua, l’amor per les coses, persones i vivències minoritàries, així com el respecte per la terra en el sentit més ampli de la paraula.
Portell també ha volgut destacar la rellevància del premi, que tot i no tenir una dotació econòmica, posa sobre la taula “l’excel·lència” d’un seguit de persones que durant els darrers anys han contribuït a forma un cànon pel que fa a la literatura del darrer quart de segle. “Ho han fet amb diversitat i amb diferents representacions de gèneres i estils”, ha conclòs. Si bé un dels objectius és reconèixer els autors, també ha afegit que ajuda a “difondre i promoure la literatura dels països catalans”.
Abans de Canyelles, altres personalitats com Antoni Vidal Ferrando, Olga Xirinacs, Joan Margarit, Isabel-Clara Simó, Maria Balbal, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Quim Monzó o Jesús Moncada, entre altres, havien rebut la mateixa distinció en les edicions anteriors. La tria del guanyador és fruit d’un procés de votació interna i secreta a través de dues rondes: una primera, oberta; i una segona, en què es tria entre els tres que han obtingut més vots.
<strong>Un premi molt especial</strong>
En una entrevista prèvia a l’ACN, Canyelles ha explicat que no està acostumada a rebre guardons i que aquest és el segon que li donen, després del Premi Marià Aguiló del 1979. “Es tractava d’un premi de molt prestigi i estava dotat amb 50.000 pessetes de llavors, però un cop em vaig presentar a l’editorial em van dir que no em publicarien o sigui que, durant anys, em van negar el pa i la sal”, ha recordat.
Si bé l’autora considera que la poesia no és “premiadora”, també ha afirmat que això li és “igual”, i que ella sempre ha percebut l’escriptura i la literatura com a part de la seva vida. “No em puc queixar, li he donat una importància relativa perquè a vegades surten bunyols i d’altres pastissos, però sempre he tingut la voluntat de fer aquest exercici”, ha assegurat. Finalment, pel que fa al títol del premi ha recordat la seva relació personal amb Fuster.
“Vaig fer amistat amb Maria Antònia Oliver, i posteriorment amb ell, venien els estius a casa meva i jo anava a casa seva”, relata, “qui ho havia de dir que Jaume Fuster moriria jove i que jo guanyaria un premi amb el seu nom”.
