ACN Barcelona – La professora de literatura Alba Sabaté (Manresa, 1962) ha presentat aquest dimarts la novel·la ‘La meva història és la història d’un amor’ (Columna). Es tracta d’un volum sobre una història d’amor al llarg del temps i com aquesta relació accepta la vida, la mort i l’amor. La protagonista de la història és una professora a punt de jubilar-se que acaba d’ajudar a morir la persona que més s’ha estimat. Anys després necessita sincerar-se amb el seu fill i a partir d’aquí es mostrarà la complexitat de les relacions humanes i la necessitat de ser estimats. Sabaté, que habitualment tracta la mort a les seves novel·les, presenta el darrer treball com un “cant a la vida” i reclama aprofitar els petits moments amb la “màxima potencialitat”.
Amb un estil propi, delicat i intimista, Sabaté convida el lector a una història d’amor que arrenca amb la ingenuïtat dels 17 anys, transcorre amb alts i baixos i acaba amb la mort.
Els protagonistes són una docent a punt de jubilar-se i el seu estimat, que va ser professora d’ella. La trama s’inicia els anys 70 i acaba a l’actualitat entre Barcelona, Girona i altres municipis.
“La meva literatura és com la vida, sobre allò que ens passa. La mort és un dels grans temes de la literatura i també del llibre”, ha apuntat Sabaté sobre la temàtica que li ha interessat abordar amb la novel·la.
Així, aquesta evolució de l’amor arrenca de forma intensa al principi de la relació, a mesura que passen els anys continua “d’una altra manera” i acaba fins al punt que l’amor serveix per acompanyar una persona a morir.
Encara que la pròpia autora també és docent i té l’edat per a jubilar-se, Sabaté ha negat que l’obra sigui autobiogràfica. “No m’he enamorat mai de cap professor”, ha avançat. També ha dit que no té constància que cap alumne s’hagi enamorat d’ella. El que sí que l’ha ajudat a crear l’admosfera de la novel·la és portar 40 anys de professora.
En roda de premsa han explicat que la novel·la ofereix cartes al fill de la docent protagonista. I és que la dona pateix remordiments respecte alguns comportaments vitals que ha tingut cap al seu fill. El volum també fa un homenatge a un company de classe de l’autora que va morir en plena joventut.
Cada capítol compta amb un vers del poeta Vicent Andrés Estellés. De fet, l’autora ha confessat que la idea de la novel·la li va sorgir amb el poema del valencià ‘L’hotel París’.
Una de les particularitats de la novel·la és que ofereix cites d’escriptors o músics que complementen el relat. Al llarg de la lectura hi ha aportacions de l’històric grup de música Els Esquirols, Lluís Llach, Enric Casasses, Pere Jaume o Mercè Rodoreda.
