Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) no necessita gaires presentacions. És una de les cares més conegudes d’ERC, de la política catalana i, fins i tot, del panorama estatal. És portaveu del grup parlamentari dels republicans al Congrés dels Diputats i, més recentment, ha estat notícia per encapçalar la candidatura del seu partit a Santa Coloma de Gramenet per a les eleccions municipals. Quedem a la seu nacional d’ERC, a Barcelona, per fer-la petar una mica.
Ja arriben les eleccions municipals. Ets candidat a la teva ciutat natal, Santa Coloma de Gramenet. Com afrontes aquest repte?
Per mi és un honor. Que jo fos el candidat va ser una decisió de la militància de la secció local d’ERC, l’equip de treball que ja fa molt de temps que hi està fent una feinada. L’Oriol Junqueras també m’ho va demanar. La idea és poder competir de tu a tu amb un partit, el PSOE, que governa des de fa 32 anys a ciutats com la meva. Considerem que és poc sa perquè s’acaben convertint en règims, més que en ajuntaments o en governs. Si jo puc ajudar a intentar contrarestar-ho, aquí estic.
Quines són les vostres principals propostes per a la ciutat?
Nosaltres dividim en tres grans pilars el projecte, que és també un projecte de país, tal com està demostrant el govern de la Generalitat: escola, famílies i feina. Perquè tothom ho entengui, es tracta d’aprendre, d’estimar i de treballar. Considerem que hem de parlar d’allò que comparteix i preocupa a la immensa majoria de la gent. És el que tothom vol que vagi bé, pensi el que pensi o voti a qui voti. Nosaltres hem d’intentar parlar del que comparteix tothom. Pel que fa a l’escola, ja hem anunciat la construcció de tres noves escoles bressol i la millora de totes les instal·lacions de totes les escoles de la ciutat, perquè Santa Coloma és la tercera ciutat amb més fracàs escolar del nostre país. També hem explicat que volem fer un reforç d’anglès destinant-hi 800.000€. Pel que fa a l’àmbit de les famílies, ja hem dit que volem fer una segona residència de gent gran i, quan ho vam dir, es van enfadar moltíssim els que porten 30 anys prometent-la i no fent-la. També parlem de forma desacomplexada de seguretat. Nosaltres som un partit d’ordre, d’ordre republicà. Volem i hem de gestionar la policia i la seguretat del segle XXI perquè ningú jugui amb la por de la nostra gent. Això es concreta en la contractació de 40 nous policies, vetllar per la bona il·luminació de la ciutat, una bona videovigilància adient… per exemple, per una tornada segura de les dones a casa a la nostra ciutat. Parlem també de neteja: dins d’aquest àmbit hem dit que duplicarem la inversió actual, ampliant-la en 2 milions d’euros, perquè tota la ciutat estigui neta, no només el centre. Pel que fa a feina, Santa Coloma té un 15% d’atur femení, té 9.000 aturats. És una de les ciutats amb més aturats del país. Destinarem una xifra de 14 milions d’euros en plans d’ocupació i també farem una moratòria fiscal de 5 anys per qui vulgui muntar el seu negoci a Santa Coloma.
Sembla que no teniu gaire bona sintonia amb l’actual alcaldessa, Núria Parlón.
Teníem una relació cordial fins que es va anunciar la meva candidatura. Ho vaig notar de seguida quan no em van deixar passar al balcó de l’ajuntament al pregó de les festes. Millor perquè ho vam gaudir amb la gent a la plaça, però són petits detalls, com ara la impossibilitat que tenim moltes vegades de trobar espais. L’ajuntament ens posa problemes per fer ús dels espais públics. L’altre dia, per exemple, vam fer un acte de feminismes a la plaça de la Vila i ens el van fer coincidir amb una ballada de sardanes, que nosaltres respectem molt, però va coincidir exactament a la mateixa hora per decisió de l’ajuntament. Són petits detalls que el que demostren és que algú com la Núria Parlón governa des de fa massa temps. De fet, governa des de fa 14 anys, des del minut després que van posar a un furgó policial a Bartomeu Muñoz.
Núria Parlón governa des de fa massa temps. De fet, governa des de fa 14 anys, des del minut després que van posar a un furgó policial a Bartomeu Muñoz.
A les anteriors eleccions va obtenir majoria absoluta. Té molt marge per retenir l’alcaldia.
El nostre objectiu és pujar, poder explicar-nos… Però no només a Santa Coloma. Si jo puc ajudar a projectes que poden competir de tu a tu amb règims com per exemple els de Mollet, L’Hospitalet, Sabadell o Cornellà, crec que és positiu. La diferència és la que és. Nosaltres tenim 3 regidors des de fa relativament poc. Feia 80 anys que no teníem representació a l’ajuntament. Ells tenen 17 regidors i ho tenen tot. Fins i tot l’únic mitjà de comunicació que hi ha a la ciutat és una pancarta del PSC de Núria Parlón. És molt complicat, però sí que comencem a notar moltíssima incomoditat i moltíssima por. No sabem exactament per què, perquè les nostres propostes són molt sensates. La nostra ideologia a la ciutat comença amb Santa Coloma i acaba amb Gramenet i la única bandera és la de l’ajuntament.
Quan vas comparèixer amb el conseller Campuzano per parlar d’una nova residència a Santa Coloma hi va haver força polèmica més enllà de l’àmbit municipal.
No va agradar a pràcticament ningú de les cúpules dels partits que es presenten a Santa Coloma. Porto 7 anys en política i diria que és la polèmica més absurda i artificial, però també més agraïda, que jo m’he trobat mai. Ens van fer una publicitat bestial. Tothom sap que volem fer una residència i això sempre s’agraeix. Quan vaig pel carrer, la gent no em diu “Desgraciat! Vols fer una residència!”, sinó que la gent em diu “Quan es farà la residència?”. Crec el que demostra la polèmica és que consideren que la ciutat és un cortijo i que no es pot tocar. Nosaltres vam dir que el PSOE i Parlón fa 32 anys i 14, respectivament, que prometen una segona residència i no ho fan; i que, si nosaltres governem o depèn de nosaltres, la faríem. Que ara, de sobte, la volen fer ells? Millor. Nosaltres la farem perquè és fals el relat de Parlón que diu que no es pot fer pel fet de ser competència de la Generalitat. La gestió és competència de la Generalitat, però tu com a ajuntament pots construir l’equipament i això és el que nosaltres farem.
Com valores l’aposta d’ERC per a les municipals a l’àrea metropolitana?
Crec que veurem coses sorprenents per positives. Durant molt de temps als partits independentistes els ha costat, històricament, entrar a segons quines ciutats. El denominat “cinturó roig” ha estat com una mena de sant Greal per a l’espanyolisme, d’una manera tramposa. ERC, des de ja fa uns anys, està entrant-hi, sumant… fins i tot governant, com va ser el cas de Sabadell. Crec que és la reafirmació d’una estratègia, en la qual m’hi trobo molt còmode, i també una demostració de bon govern i de capacitat de ser útils. ERC és l’únic partit de Catalunya que aspira a governar a tot el país. Durant 40 anys el PSOE i Convergència s’han repartit el país i cadascú sabia la zona que pertocava a cadascú. Era com una partida de pòquer. Nosaltres podem competir de Manresa cap amunt i de Manresa cap avall. Això és un motiu d’orgull per nosaltres.
Com a portaveu al Congrés dels Diputats, com valores la legislatura actual? El govern espanyol us ha tingut com a socis preferents.
Hi ha una frase que ho resumeix molt bé, que no és meva, que és aquella que diu que “el PSOE no fa, sinó que se l’ha d’obligar a fer”. La responsabilitat de la millora de l’agenda legislativa del govern la tenim diversos partits, amb banderes diferents i ideologies diferents. Des del PNB, fins a EH Bildu,que són poc sospitosos de no ser ferms pel que fa la qüestió nacional. Nosaltres no som responsables de les decisions del PSOE, sinó que som responsables de les seves rectificacions. A mi em fa gràcia quan algú ens posa als representants d’ERC els talls de veu de les declaracions d’un càrrec del PSOE com dient “ah, mira, no és indepe!”. Ja sabem que el PSOE no és independentista i nosaltres no el volem canviar. L’ha de canviar el seu votant o el seu militant. Nosaltres intentem posar-li difícil al PSOE i obligar-lo a fer coses. Sempre acabem dient el mateix: a qui li agradin les rectificacions que ha hagut de fer el PSOE durant aquests quatre anys, que ens doni més força.
Nosaltres intentem posar-li difícil al PSOE i obligar-lo a fer coses. Sempre acabem dient el mateix: a qui li agradin les rectificacions que ha hagut de fer el PSOE durant aquests quatre anys, que ens doni més força.
Què n’heu tret d’aquesta relació?
Nosaltres no som el pla A de Sánchez. El seu pla A era que Albert Rivera fos vicepresident. ERC, Bildu, BNG, Compromís… hem aconseguit, setmana a setmana, no només arrossegar el PSOE cap a posicionaments més socials, sinó que, a més, hem aconseguit destruir un partit que durant molt temps va fer molt mal al nostre país i que era l’esperança blanca del règim, que és Ciutadans. El gran servei de Ciutadans al PSOE va ser la reforma laboral, que va ser pactada amb Garamendi i Arrimadas. Aquest era el pla A de Sánchez. Si no està passant això és perquè hi ha una sèrie de forces polítiques que estem intentant canviar aquesta realitat, moltes vegades gestionant contradiccions. Puc arribar a entendre que hi hagi gent a qui li sembli insuficient el que fa ERC. Els demano que ens ajudin. Si comparteixen un mínim dels nostres valors, que ens ajudin. Mirar la política com si fossis un crític de cinema i després comentar una mica la jugada per mi és absurd. Des de l’òptica catalana, no estem parlant d’una confrontació d’estratègies de l’independentisme. Tant de bo fos així. Crec que tothom sap que se solucionarà negociant, dialogant. Hi ha una part de l’independentisme que no és que estigui en contra de l’estratègia d’ERC, sinó que està en contra del fet que la lideri ERC.
Tampoc us heu entès amb el PSOE amb la llei mordassa.
A mi m’agradaria que tot fos molt més senzill. La llei d’habitatge n’és un exemple. Ens trobem durant mesos negociant coses que són de primer de decència. La gent en aquest país paga zulos a preu de palaus. Això ha passat durant massa temps. Algú que té el BOE per canviar-ho, mitjançant el Consell de Ministres, ho podria haver aturat molt abans, especialment si vas dient que ets el govern més progressista de la història. Costa molt, costa massa. Hi ha dos grans fracassos per part del govern espanyol que són la llei mordassa i la reforma laboral. Em sento molt satisfet que en aquest país hi hagi cada vegada més treballadors amb contractes indefinits, però de què serveix si és tan barat acomiadar? Amb el PSOE tot costa massa.
Com a cap de llista vas aconseguir que ERC guanyés les eleccions estatals a Catalunya. Creus que això es tornarà a repetir? El PSC sembla que està en auge, gràcies al desmembrament de Ciutadans.
Ho intentarem. Crec que la imatge de repetir per tercera vegada una victòria seria molt important. El PSOE ha recuperat molta marca i la disgregació de Ciutadans els ajuda. També és cert que el PSC ja no existeix: és com una mena de satèl·lit del PSOE, però moltes vegades ubicat més a la dreta que el grup parlamentari del Congrés dels Diputats. Passa una mica també amb els Comuns, que són la part més conservadora de l’espai d’Unides Podem. És curiós. La qüestió és que anirem a totes i intentarem reivindicar allò aconseguit durant aquests quatre anys i intentarem repetir la victòria.
El PSC ja no existeix: és com una mena de satèl·lit del PSOE, però moltes vegades ubicat més a la dreta que el grup parlamentari del Congrés dels Diputats
T’has mostrat crític amb els moviments de Yolanda Díaz.
A Yolanda Díaz o a l’espai polític que munti, li ha d’anar bé. Si no, és bastant probable que el pacte de govern sigui Feijóo – Abascal. Això significa que nosaltres ens hem de responsabilitzar de la victòria del govern? No. Però hem de ser conscients que hi ha una alternativa pitjor i hi ha gent com l’Arnaldo Otegi que ho explica molt millor que jo. L’únic que demano a la Yolanda Díaz és que no ho negociï tot com va fer amb la reforma laboral, perquè sinó anirà malament. Crec que en política està molt bé ser agraït. Jo sóc on sóc gràcies a una marca. Hi ha hagut gent brillantíssima que sense una formació a darrere se n’ha hagut d’anar a casa seva. També és cert que l’ultraprotecció mediàtica és la kriptonita dels lideratges, especialment dels d’esquerres. He conegut un munt de presidents, vicepresidents i ministres de reservat de restaurant.
A Catalunya encara hi ha sobre la taula el debat de la substitució de la presidència del Parlament. Amb Borràs vau coincidir a Madrid.
Vam coincidir un parell d’anys, crec. Intento, ja fa temps, no parlar de Junts. Primer, perquè encara tenen una capacitat de generar un soroll mediàtic que és molt contraproduent i molt tòxic. En segon lloc, perquè crec que Catalunya és molt més que una discussió entre Junts i ERC. Tercer, perquè aquesta disputa és la comoditat d’Illa i del PSC. Sempre dic que Illa té un gat al seu despatx i que cada vegada que ens barallem l’acaricia. El gat ja no té ni pèl. Em remeto a les paraules del nostre grup parlamentari, en concret les de la Marta Vilalta.
El president Aragonès vol que es tracti una proposta d’acord de claredat. Sembla que, de moment, ningú més no hi vol jugar.
ERC és capaç de governar i de fer-ho bé, gestiona la realitat, per molt complicada que sigui. També, evidentment, el nostre objectiu és la independència de Catalunya i volem que això es pugui votar. Nosaltres tenim una proposta i es demostra que la tenim. Si ningú més no en té cap altra, la ciutadania ha de prendre’n nota. És molt complicat voler aspirar a governar un país sense tenir cap projecte per a aquest país. No se sap quin projecte per a Catalunya té Salvador Illa, ni quin projecte té Sánchez per a Catalunya, ni quin projecte té Yolanda Díaz per a Catalunya. El projecte de la dreta i l’ultradreta ja el sabem. La ciutadania n’ha de prendre nota, sabent que quan vota ERC dona suport a una agenda social progressista i a una agenda nacional favorable a que la ciutadania decideixi el seu estatus polític.
Però si a l’altra banda no hi ha cap interlocutor…?
Si el procés d’autodeterminació de Catalunya fos una equació, la variable principal no és el temps, sinó que és la força. Si nosaltres som capaços d’aglutinar més força, passaran coses com les que han anat passant. Si fa 3 anys ens haguessin dit que els nostres companys que estaven a la presó, serien a casa seva, o que es modificaria el codi penal… Tot depèn de la força que tinguem. Del que jo estic convençut és que això s’ha de dirimir en una urna i un dels punts de l’acord de la taula de diàleg és que, passi el que passi, s’ha de passar per les urnes. Agradi més o agradi menys, aquesta serà la solució.