Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Un nou sondeig confirma l’èxit de l’independentisme flamenc del N-VA a les eleccions belgues de diumenge

El partit independentista flamenc N-VA es confirma com a preferit entre la població flamenca a les eleccions federals de diumenge. Amb un 26% d’intenció de vot, es col·loca gairebé 10 punts per davant del també flamenc CD&V (16,2% d’intenció de vot), el partit del dimissionari Yves Leterme, segons l’últim sondeig fet públic pel diari francòfon La Libre i la cadena RTL- TVI. Segons aquest sondeig, el Partit Socialista francòfon fins i tot superaria el CD&V amb un 16,3% dels vots. El partit del president sortint, però, no és l’únic a qui castiguen els electors: també els liberals flamencs de l’Open VLD perden suport i es queden només amb el 13,6% dels vots, ressentits d’haver fet caure el govern en plena crisi econòmica. Els vots d’uns i altres se’n van al secessionisme, com ja va avançar directe!cat dissabte.

Redacció
Redacció 07/06/2010

Als vots independentistes de l’N-VA cal sumar-hi, a més, el 15% que s’emporta l’ultradreta secessionista del Vlams Belang, que ratifica que quatre de cada deu flamencs volen la independència. Un resultat que dificultarà molt la creació d’un executiu federal.

El nacionalisme flamenc mai no havia tingut un èxit tan aclaparador i cal anar enrere fins les eleccions de 1971 per trobar un suport del 19% al separatisme de Flandes, de la mà del desaparegut Volskunie. Un resultat, amb tot, molt per sota del que sembla que aconseguiran a les votacions de diumenge.

Si finalment els independentistes flamencs són majoria a les eleccions generals del 13 de juny i recullen el 41% dels vots, les negociacions per formar un executiu federal que governi tot el país seran encara més complicades que la darrera vegada: a les eleccions del 2007, Bèlgica va trigar més de mig any a formar un govern, que ha tornat a fracassar fa poc més d’un mes per la manca d’entesa entre flamencs i valons.

L’N-VA, la fi de Bèlgica
‘El projecte de l’N-VA suposa la fi de Bèlgica’, alerta l’editorial d’avui del diari La Libre, perquè, explica, ‘exalten un sentiment de rebuig cap els francòfons, que van endarrerits i impedeixen que Flandes aixequi el vol’. De fet, Flandes, amb una indústria sòlida, és el principal motor econòmic de Bèlgica i viu amb la constant sensació que Valònia, més pobra, es beneficia del dinamisme econòmic que genera el nord del país a través del mecanisme de distribució del pressupost de l’estat. Per això, una de les competències que reclama Flandes és el control pressupostari. Però els valons es resisteixen a cedir i que les finances deixin de ser una competència de l’estat federal i es gestionin a nivell regional.

‘Els francòfons volen mantenir una solidaritat d’àmbit estatal que el flamencs podrien necessitar demà per pagar les seves pensions’, es defensa l’editorial del rotatiu francòfon, que recorda que, si bé actualment a Valònia hi ha més atur i rep més diners públics, també hi ha més natalitat, que podria ser la solució de demà per Flandes, on la població envelleix a marxes forçades.