Xavier Baladia
Edicions La Campana
Barcelona, 2015
280 pàgines
23,90 €
Quan el lector arriba al final de la lectura de L'avi Ninus. Glòria i crepuscle d'un dandi l'assetja el dubte de si la història llegida és real o és una ficció a l'estil de El Gran Gatsby. Som conscients des de la primera lletra que aquest llibre no és una ficció, tot i que, efectivament, és un testimoni que es llegeix com una novel·la. I és que aquest testimoni de la vida de Francesc Xavier Baladia Mestre per part del seu nét està escrit d'una manera amena i sincera, i perfila una narració apassionant d'una època avui desapareguda.
El món al que es fa referència és el de l'alta burgesia industrial catalana, personificada en la figura de l'avi Ninus. Una burgesia molt i molt adinerada, gairebé a tocar de l'aristocràcia, que tenien en les fàbriques del tèxtil l'origen de la seva extremada fortuna. Una fortuna que, per altra banda, no va estar exempta de vaivens fins al seu ocàs definitiu a la segona meitat del segle passat.
Xavier Baladia ha dibuixat el perfil del seu avi des de la subjectivitat dels records i els sentiment i la realitat més objectiva del Calendari econòmic de la nostra llar, batejat com a Quadern de garlandes, en el que l'avi Ninus apuntava totes i cada una de les despeses mensuals de la família, “escrites amb ploma, amb tinta negra i cal·ligrafia preciosista, sense cap borronadura”.
L'avi Ninus, un senyor
A partir d'aquest apunts econòmics, Baladia reconstrueix una manera de viure molt determinada, inabastable per a la gent del carrer. Els ingressos, evidentment, poden arribar del rendiment de les fàbriques i dels interessos financers, però les despeses són les que ens permeten aquest exercici d'imaginació real que voreja gairebé la fantasia.
Malgrat la distància en l'afecte que assenyada Baladia amb el seu avi (“No em va abraçar ni em va aixecar mai enlaire, ni em va parlar amb cacofonies infantils, ni em va fer carantoines.”) el dibuixa com un personatge entranyable, tot i que de mirada severa i distant, que tenia la vocació claríssima de “cercar la correcció i el bon gust, sense pretensions i sense ombra d'estupidesa, és a dir, ser un senyor en cadascun dels actes de la seva vida”.
La vida es mou entre el palauet de Mataró, l'apartament a la Casa Milà, i el gran projecte de l'avi Ninus: el xalet a la Molina, en uns temps en què naixia l'esquí com a esport i arribar-hi era una aventura intrèpida des de Barcelona. En l'entorn familiar hi trobem noms com el del pintor de la família Ramon Casas, el professor de música Pau Casals, els arquitectes Gaudí i Puig i Cadafalch…. Pompeu Fabra era parent de la família, la besàvia de l'autor era Teresa Mestre, més coneguda com La Ben Plantada de l'obra d'Eugeni D'Or i la tia besàvia era la protagonista de Vida privada de Josep Maria de Segarra.
L'elegància i la cultura
Evidentment no és gens estrany que l'avi Ninus sigui definit com un dandi. El sopar a casa dels avis es feien vestits d'etiqueta, l'avia de llarg i l'avi amb l'esmòquing. El frac era una cosa habitual i per als dinars 'informals' calia dur americana i corbata. De fet, part important de la despesa familiar de l'avi Ninus i la seva dona, l'avia Rat, es destinava a vestimenta. L'avia Rat, afrancesada, seguia les modes de París i es vestia amb els principals sastres i modistes del seu temps, i no descuidaven ni els més mínim detall: les sabates eren fetes a mà per un artesà de Gràcia, d'una sola peça de pell i que feien un “elegant cruixit amb accent anglès” en caminar; els coll emmidonats de cas Bel (“eren els millors amb diferència”). Es gastaven autèntiques fortunes per vestir-se, i s'hi invertien llargues estones en preparar-se adequadament. Però l'etiqueta no era una moda, era una manera de viure i comportar-se.
Capítol especial és la vessant social i cultural. La burgesia barcelonina va tenir una dèria especial per la cultura. La van gaudir i en van ser mecenes en molts casos. Els Baladia eren una família ocupada i preocupada per la cultura i també per la seva formació. L'àvia era devota de Wagner (“no em molesteu durant unes hores que estaré amb Tristany i Isolda”) i les visites a la llotja del Liceu (decorada per Utrillo, amb flors, bombons i vetllades acompanyades amb cava, de quan s'anomenava champagne) eren habituals; les classes de celo anaren a càrrec de Pau Casals… Els fills van ser educats en alemany, francès i anglès.. fins que per obligació els néts van haver d'aprendre a viure en el castellà de l'escola franquista.
Burgesia i país
I sí, l'idioma habitual a casa era el català. Era una burgesia implicada al país. Tot i considerar el Liceu com “un veritable parlament interí d'un país que no tenia estat”, el suport de la burgesia primer a Primo de Rivera i després a Franco es presenta com a reacció a la revolta social anarquista i com a element d'autodefensa. Amb tot, l'avi Ninus és empresonat a la Model com a desafecto al régimen per haver destinat de manera clandestina partides de roba de les seves fàbriques al aliats a la Segona Guerra Mundial i per ajudar la família de Pompeu Fabra a sobreviure a l'exili. Més tard donaria diners a una parròquia que introduïa el català entre la mainada; ajudaria la Bernat Metge… Per a uns era un fatxa espanyolista i per als altres un rojo separatista.
Els anys de la segona guerra europea van ser els millors econòmicament per a les fàbriques de l'avi Ninus, tot i que a l'empara del franquisme. Un miler de treballadors, diners a dojo i despeses també a dojo. El declivi arribaria a la dècada dels seixanta. S'iniciava una època de canvis econòmics i socials que portaria al tancament definitiu l'any 1964: “s'ha acabat prop de segle i mig d'indústria tèxtil;: sis generacions de cotoners burgesos il·lustrats”. A partir d'aquell moment els ingressos provenen dels interessos financers i consells d'administració. Sí, els temps estaven canviant.
La mort de l'avi Ninus, l'any 1985, posa punt i final a una etapa de la família i a un capítol social. L'avi Ninus va ser, com el defineix de manera precisa Xavier Baladia, “un home que el destí va derrotar cruelment en tot”: poeta que no va publicar mai, metge que no va poder exercir, industrial dedicat a una fàbrica que l'avorria profundament i que va acabar tancant. Però va ser un “optimista etern”.
El llibre ens permet fer un recorregut al llarg del segle XX, dels seus grans canvis i les seves vicissituds polítiques, de la mà d'un personatge que, amb les seves contradiccions i idiosincràsia, conjugava al mateix temps tradició i impuls innovador.
L'avi Ninus. Glòria i crepuscle d'un dandi, és una història apassionant d'un personatge certament característic, però també és un retrat apassionant d'una classe social i d'una manera de viure determinada, que ens queda lluny però que ens sedueix com si d'una novel·la es tractés.
Ramon Moreno
