Amat s’ha emportat els 90.000 euros del premi Ramon Llull, el més ben dotat de la llengua catalana, que atorga l’editorial Planeta, per la novel·la Amor i guerra, una història situada a la Guerra Civil que barreja personatges reals i de ficció, el que suposa la seva primera novel·la en català després d’una llarga carrera. Amat es descriu a si mateixa com ‘una escriptora catalana de dues llengües’, però tot i això no ha dubtat a mantenir una actitud contra la normalització de la llengua durant anys.
Amat assegurava, en una entrevista a TV3 arran de la Fira del Llibre de Frankfurt, que havia ‘estudiat molt el tema’ i podia comparar ‘l’actitud del Govern català amb el partit nacionalsocialista pel que fa a la llengua, les mateixes subtileses’. ‘Moltes coses que estan fent ara són actituds molt semblants a les que feia el partit nazi al començament, com imposar un tipus de llengua, imposar una parla rural, això és una forma que també es feia a l’alemanya del 36’, reblava l’escriptora.
En aquesta línia, Amat també va denunciar que ‘amb un afany de tancament, per mantenir el poder oficial i la puresa identitària, han decidit utilitzar la llengua com a bandera única de la seva ideologia’, en referència a les polítiques de la Generalitat.
Es retracta de les seves declaracions a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’
L’endemà del premi, aquest divendres, en ser entrevistada per Manel Fuentes, Amat ha matisat les seves paraules respecte la Fira del Llibre de Frankfurt, i ha assegurat que a l’actualitat la situació lingüística ‘va a millor’. Amat ha explicat que tota la seva família parla i ha parlat en català, i ha defensat que el català ‘sigui una llengua normal’.
Davant la insistència de Fuentes, Amat ha acceptat que la immersió lingüística és positiva, allunyant-se dels postulats del Manifiesto, i s’ha mostrat a favor de la llengua catalana a les escoles, tot i que no està a favor ‘de la imposició radical’.
