- Publicitat -
Estan organitzats a partir d'una iniciativa sorgida de la plataforma 'Catalans al món', que agrupa unes 12.000 persones i que té l'objectiu de comprovar que el nombre de vots que arriben als consolats és el mateix que el que finalment s'acaba dipositant a les urnes.
És una suspicàcia que s'origina, per exemple, en els últims comicis del 2015, quan va transcendir que 3.000 vots que s'havien dipositat al consolat de Roma no havien arribat al seu destí. L'impulsor de la iniciativa de 'Catalans al món', Sergi Marzábal, denuncia que el procés per votar des de l'estranger té “molts punts foscos”.
Els voluntaris hauran de ser presents als consolats durant els cinc dies que dura la votació per als catalans residents a l'estranger de forma permanent. Inicialment era de tres dies, del 17 al 19 de desembre, però s'ha ampliat fins al 21 després que la Junta Electoral Central hagi atès una petició de Junts per Catalunya perquè s'allargués el període.
Arriba la butlleta?
Un dels grans problemes que presenta la votació des de l'estranger és, precisament, el termini, que a vegades acaba essent massa curt. La documentació per poder votar s'envia des de l'Estat espanyol per correu ordinari després d'un procés laboriós –i sovint llarg- de petició. Cal afegir-hi, moltes vegades, la lentitud pròpia dels sistemes postals dels diferents països, que de forma habitual fa que no arribi a temps.
Si la documentació arriba dins del termini previst, l'elector té dues opcions, enviar el vot per correu al consolat que li quedi més a prop dins del país on resideix o dur-lo presencialment. Tant en una com en l'altra opció, segons explica Marzábal, el votant perd el control de la butlleta en el moment que la diposita o bé a l'oficina de correus o bé al mateix consolat.
L'any 2015 el van demanar 21.771 persones. Aquest any, l'han sol·licitat 38.435, segons xifres que publica el Parlament de Catalunya, encara provisionals en el cas de les del 2017.
Publicitat
