Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

L’escriptor napolità Roberto Saviano assegura que Barcelona és un refugi de mafiosos

L’escriptor i periodista napolità Roberto Saviano, autor de la novel·la ‘Gomorra’, recentment adaptada al cinema, no se sent insegur a Barcelona perquè ‘les organitzacions mafioses no vessen sang on volen fer negocis’, i no ha dubtat en identificar la capital catalana com un ‘refugi’ de mafiosos. Presentat per l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, com un ‘símbol’ de la lluita per la llibertat, Roberto Saviano, que participa a la BCNegra’09, la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, ha conversat amb els periodistes sobre la repercussió del seu llibre, en què denuncia les interioritats de la Camorra, i les conseqüències personals que li han comportat les amenaces de la màfia. Saviano s’ha declarat admirador de Catalunya, un país que coneix a través del llibre ‘Homenatge a Catalunya’ de George Orwell.

Redacció
Redacció 05/02/2009

Roberto Saviano (Nàpols, 1979) fa més de dos anys que viu amb escorta permanent per por a la màfia italiana, que ha respost amb amenaces de mort el gran èxit del seu llibre ‘Gomorra’, publicat el 2006 i que també s’ha portat al cinema. L’elevat nombre de lectors del seu llibre, que revela les interioritats de la Camorra napolitana, l’han convertit en objectiu de la màfia, que té alguns dels seus caps refugiats en terres catalanes i espanyoles.

Sense dubtar, Roberto Saviano ha afirmat que Barcelona és refugi de mafiosos i també porta d’entrada al sud d’Espanya, un territori que acull molts grans caps, tal com indica el fet que també s’anomeni ‘costa nostra’ a la Costa del Sol, segons explicava. De fet, la seva escorta ja l’ha alertat de la possible presència de Raffaele Amatto, un cap de la Camorra, en algun local de joc de la Rambla, segons ha explicat.

Tot i això, Roberto Saviano no se sent insegur a la ciutat, en part per l’arsenal de seguretat que l’acompanya, que ha extremat les mesures de seguretat en la roda de premsa d’aquest dimecres, i aquesta tarda participarà en una taula rodona en el marc de BCNegra’09. A més, divendres rebrà el Premi Manuel Vázquez Montalbán, que concedeix el Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Encara que defensa que ell no ha revelat els misteris de la Camorra, sinó que s’ha limitat a recopilar informació judicial, policial i periodística, també afirma que l’èxit del llibre no el compensa, per les repercussions en la seva vida personal. De totes maneres, es considera un afortunat perquè té la possibilitat de parlar en públic i convertir la seva condició en denúncia.

A banda d’això, el que més lamenta és ‘viure assetjat’ a casa seva, on molta gent considera que ‘ha escopit contra la seva pròpia terra’, segons ha manifestat, donant una ‘imatge bruta del país’. Contràriament al silenci que professen molts dels seus veïns, ell creu que explicar el que passa és ‘resistir’, amb la intenció que les coses canviïn.

Saviano, que acaba de publicar un nou llibre, ‘El contrari de la mort’ (Empúries), recorda la seva vida anterior a ‘Gomorra’ com una meravella, tot i admetre que ‘terriblement mediocre’. Part d’aquesta vida, cada moment de la qual recorda amb més perfecció que mai, és el que ha bolcat en el nou títol, dividit en dos textos en què retorna al Nàpols natal. En un d’ells reflexiona sobre la mort d’innocents i en l’altre mostra una societat en què l’exèrcit és la única sortida.

L’escriptor s’ha declarat un admirador de Catalunya, des que va conèixer part de la seva història a través d”Homenatge a Catalunya’, de George Orwell, i considera que Barcelona té moltes semblances amb Nàpols. Semblances que li han servit per manifestar que la màfia, que mata cada dia una persona, no és un problema només d’Itàlia, sinó ‘també espanyol i europeu’.

En aquesta línia, Roberto Saviano també ha alertat de la relació de la crisi econòmica i el finançament de les organitzacions mafioses. Saviano ha defensat que Europa hauria de lluitar contra els enormes capitals de la màfia, que estan entrant als bancs a causa de la crisi, segons va alertar fa pocs dies la ONU, en una denúncia que va passar ‘com una notícia més’.