- Publicitat -
Avui més de cinc milions de catalans decidiran quin camí ha de recórrer políticament el país, no només els mesos que venen, sinó també les dècades vinents. El que està en joc no és la gestió d'una autonomia, és la pervivència d'un model de país que ha estructurat un model educatiu cohesionador. Un model d'immersió lingüística que va començar pels barris més humils del país. La derrota dels qui carreguen contra l'escola catalana és que la primera aplicació del programa d'Immersió fou a les escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet l'any 84.
El 155 és el preludi del Decret de Nova Planta del segle XXI. Allò que va començar Felip V el 1716 ho vol continuar Felip VI i l'statu quo de l'Estat. El règim del 78 és l'extensió d'un model de país centralista, uniforme i tancat a unes elits que actuen amb impunitat i alegosia. Avui les urnes determinaran si Catalunya ha de sotmetre's o ha de persistir en la seva resistència pacífica i democràtica per esdevenir una República.
Després d'una campanya electoral marcada per la desigualtat de condicions, el bloc unionista (C's, PP, PSC i CatComú) ha exhibit la seva força pressupostària amb un capital total de 6,4M€ contra els 3,6M€ de l'independentisme. Una major presència mediàtica amb un discurs favorable en tots els sentits i amb els caps de llista de Junts per Catalunya i ERC a l'exili i empresonats, respectivament, la pregunta que hom es fa és: Pot l'independentisme remuntar una situació tan adversa? Les urnes diran.
La jornada d'avui s'ha de contagiar de l'esperit del 20 de setembre, quan els carrers es varen omplir de ciutadans que s'oposaven a les detencions arbitràries de la Guàrdia Civil. El de l'1 d'octubre quan va plantar cara a la repressió policial per defensar les urnes, o el que també va exhibir el 3 d'octubre aturant el país i en les constants expressions de solidaritat, indignació i reivindicació dels qui varen ser presos o van haver d'exiliar-se pel simple fet de complir un mandat democràtic expressat el 27S.
Publicitat
