Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Les ganes de votar l’1-O contagia d’optimisme la Diada del ‘Sí’

Gerard Sesé @gerardsese Les diades multitudinàries dels últims 6 anys s'han caracteritzat totes per tenir sempre un ambient tant festiu com reivindicatiu, carregades d'emoció i esperança i de tarannà profundament cívic i pacífic àdhuc emocionants. Però aquesta última, la Diada del 'Sí' del 2017, tenia un punt especial, diferent de les viscudes fins ara: l'optimisme per a votar el pròxim 1 d'octubre.

Redacció
Redacció 11/09/2017
Optimisme i ganes de votar
 
Aquesta Diada del 'Sí' ,sense dubte, ha estat marcada pel referèndum que s'ha de celebrar el pròxim 1 d'octubre. Es vivia un optimisme que fins ara no s'havia percebut a les últimes diades. Malgrat que sempre l'ambient era festiu, totes les anteriors tenien un punt reivindicatiu, en certa manera, contra els polítics. Les manifestacions esdevenien com un instrument de la gent per exercir pressió cap a les institucions. Aquest any no s'ha sentit allò de “que sigui l'última diada que ens hem de manifestar” o el ja famós “president posi les urnes”. La confiança amb la classe política s'ha demostrat que és total. Avui, l'enemic està clar que és l'Estat i que cal votar l'1 d'octubre. La gent està al costat dels polítics, tots aplaudits i rebuts com herois. I tothom n'estava convençut que votarem. Optimisme, entusiasme i exultació per ficar-la.
 
Un minut de silenci espectacular
 
La Diada del 'Sí' també ha estat solidària. La xerinola i l'ambient festiu ha hagut de patir una treva obligada. Un moment per a fer un acte d'homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes del passat agost a Barcelona i Cambrils. El minut de silenci que s'ha fet de principi a fi de tota la concentració, just a les cinc de la tarda, ha estat impactant. Un silenci sepulcral només entelat per l'helicòpter dels Mossos que, de tant en tant, sobrevolava els carrers de Barcelona ocupats per la manifestació. Veure tants centenars de milers de persones sense dir res, immòbils i amb posat seriós, en un rigorós emmudiment, ha estat emotiu, commovedor i colpidor.
 
La classe política, relaxada 
 
A la primera fila, que al final s'ha traslladat a Plaça Catalunya, hi havia gran part de la primera línia política catalana. Consellers, parlamentaris, representants de partits, regidors i alcaldes i representants de la societat civil. Els periodistes podíem fer preguntes i la majoria d'ells s'aturaven sense complexos davant les interpel·lacions. Hi havia certa relaxació en vers d'altres vegades i tots ells estaven disposats a parlar. Un clar indici de la convicció i la tranquil·litat d'esperit dels polítics sobiranistes, convençuts que posaran les urnes el pròxim 1 d'octubre.