ERC per primer cop pot superar els socialistes, i a Girona és encara més evident
La crisi al socialisme gironí a l’hora de fer les llistes ha trencat per la meitat el partit, el mateix primer secretari del PSC gironí ho ha reconegut, en declaracions fetes un cop acabat el Consell de la Federació que ha impossibilitat un acord. L’aposta del primer secretari per la renovació i per la senadora Yolanda Pineda, en front de Marina Geli, ha desfermat la crisi que farà que sigui la direcció nacional a Nicaragua qui prengui la decisió.
La crisi al socialisme gironí obre la porta al que algunes enquestes vaticinaven abans d’aquesta crisi al PSC de Girona, que ERC es podria convertir en segona força al Parlament de Catalunya i és precisament a Girona on el “sorpasso” podria ser més factible. Ll’enfrontament al PSC gironí facilita molt més la fita històrica de convertir ERC en el principal partit de l’esquerra,i a més, independentista.
A l’any 2003, ERC es va quedar a Girona a menys de 6.000 vots dels socialistes
En el millor moment dels republicans, any 2003, els socialistes van superar per menys de 6.000 vots a ERC, tenint en compte que el PSC patirà una gran davallada detectada per totes les enquestes, totes fetes abans de la crisi gironina i la fugida del partit de l’Ernest Maragall coneguda ahir mateix, fa que el PSC gironí quedi lluny dels seus millors resultats, resti lògicament lluny del quart diputat i hagi de lluitar per aconseguir el tercer.
El vot útil per ERC, a Girona, li podia permetre recuperar l’històric 4t diputat de l’any 2003
No és cap quimera, la crisi greu del PSC gironí, el fet que per primera vegada la decisió resti en mans de Barcelona en perjudici de Girona, pot encara més agreujar la profunda divisió al partit, i facilitar l’ascens dels republicans a la segona força política gironina. La crisi fa més evident que mai el vot útil que representa ERC respecte al vot majoritari de CiU, i obra una nova etapa política a Girona i a Catalunya.
La crisi més greu del socialisme a Girona
“Crec que avui hi ha gent que no ha estat generosa, estic dolgut”, reconeixia Fernàndez al final del consell de federació. Segons ha afirmat, existeix una divisió interna al partit entre aquells que tenen “pedigrí històric” i les noves cares. “Hi ha membres del partit que han d’entendre que si durant tants anys han tingut responsabilitats han de ser generosos i fer un pas enrere ara que la societat demana canvi”, ha manifestat Fernàndez, que assegura que hi ha qui relaciona “experiència amb capacitació”. “Jo no hi estic d’acord, hi ha gent igual o més capacitada que d’altres que porten molts anys”, ha manifestat.
Aquesta disjuntiva interna ha fet, doncs, que el partit hagi estat incapaç d’acordar una llista. De fet, no s’ha arribat ni a votar perquè Fernàndez ha vist que podria perdre i ha preferit que sigui la direcció nacional qui l’esculli. Segons els estatuts del partit, tant si s’hagués votat la proposta del primer candidat -i no hagués aconseguit majoria-, com si no s’arriba ni a votar, el procediment és enviar els candidats per ordre alfabètic al comitè de llistes del partit que serà qui decideixi. La decisió es prendrà dissabte al matí a Barcelona.
La llista per Girona naixerà, per tant, de la direcció del PSC que haurà de tenir en compte els candidats proposats per les diferents agrupacions i els vots aconseguits per cadascun d’ells així com la proposta que havia fet el primer secretari del partit a Girona.
